Amb tan sols un any de vida des de la seva creació i aplicació, aquest espai busca propiciar un ecosistema que “permeti a les persones controlar les seves dades sanitàries, tant si es troben al país d’origen com en un altre Estat membre“, tal com explica la Comissió. A més de garantir que les mateixes persones puguin tenir les seves dades a l’abast i la interoperabilitat entre països, es planteja un marc regulador per a una utilització òptima i ètica de macrodades per a investigació i innovació.
L’entrada a la E-Health Network
A finals d’agost el Ministeri de Sanitat signava els acords per la incorporació del país a la xarxa sanitària europea transfronterera.
En el marc de la digitalització, la preservació de dades i la cooperació, des de la Moncloa es fa efectiva la incorporació de nou comunitats autònomes al servei d’interoperabilitat de la informació clínica amb països de la Unió Europea. Això suposa en exemples pràctics que si una persona de Barcelona té al·lèrgia a un medicament i necessita assistència a París, el personal sanitari podrà accedir a aquestes dades a través d’un sistema unificat d’historial resumit.
Durant aquest any s’han incorporat a aquesta proposta Andalusia, Catalunya i Castella i Lleó, unint-se així a Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, Extremadura, Comunitat de Madrid i País Basc. La intenció governamental es continuar introduint cada regió europea a aquest sistema durant els mesos vinents.
Aquesta integració forma part del projecte “My Health@EU“, que és la forma pràctica de l’Espai Sanitari de Dades Sanitàries, i que està previst que durant aquest any continuï agafant l’impuls per obtenir els objectius de digitalització sanitària unificats. En aquesta línia, també té rellevància el servei “ePrescription/eDispensation“, que es troba en estadis avançats i que busca que qualsevol ciutadà europeu pugui accedir als seus medicaments prescrits a qualsevol dels països de la Unió.
Mancances en l’ àmbit espanyol
Si bé en matèria europea s’avança en la mateixa direcció per tal de garantir l’accés a la sanitat dels ciutadans, l’eterna queixa és aquesta manca d’interoperabilitat entre les mateixes comunitats autònomes espanyoles. Si bé, com s’exemplificava, un barceloní accidentat a París tindrà garantit que el personal sanitari accedeixi a les seves dades, aquest mateix barceloní accidentat a Vigo no tindria les mateixes facilitats. I es que Galícia, Múrcia, Navarra, Comunitat Valenciana, La Rioja, Castella la Manxa, Cantàbria, Balears i Astúries no tenen aquesta interoperabilitat.
