En el tractament del càncer, la quimioteràpia es fa servir per acabar amb aquelles cèl·lules que proliferen de manera descontrolada, que són les que donen lloc a la malaltia: les cèl·lules tumorals. Però s’ha comprovat que algunes d’aquestes cèl·lules són capaces de frenar o alentir la seva ràpida proliferació, i d’aquesta manera eviten l’acció del tractament de la quimioteràpia. És a dir, el fàrmac de la quimio no les destrueix perquè no les identifica com a problemàtiques, ja que el seu cicle esdevé lent, com si quedessin adormides o amagades.
Això ja se sabia que passava, però ara, un grup de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha publicat a la revista Cell Reports la identificació d’una molècula responsable de crear aquesta resistència a la quimioteràpia en les cèl·lules tumorals de càncer colorectal. És la proteïna o factor DPPA3 que, d’aquesta manera, esdevé per als investigadors un biomarcador que prediu quimioresistència i recaiguda dels pacients. També se situa així com a potencial diana terapèutica per desactivar l’estat de latència de les cèl·lules i fer-les sensibles a la quimioteràpia.
Perquè en la investigació s’ha vist que les cèl·lules tumorals no només es fan resistents a la quimio per elles soles, sense necessitat de mutacions genètiques, sinó que són capaces, un cop acabat el tractament, fins i tot anys més tard, de recuperar la velocitat de proliferació provocant la progressió del tumor i la recaiguda en la malaltia. De fet, en realitat, només havien quedat en un estat latent, i el seu poder ‘malèfic’ inactiu, fins que passat un temps aflora i actua novament. En paraules d’Isabel Puig, investigadora sènior del grup que ha portat a terme aquest estudi, “seria com si les cèl·lules tumorals posessin un fre de mà i després el deixessin anar, perquè la proteïna desapareix i és quan pot ressorgir el càncer, quan es dona la recaiguda perquè la reproducció torna a ser ràpida i descontrolada”.
Ara -afegeix Puig- “la nostra intenció és continuar entenent per què es deixa d’expressar la proteïna que fa que la cèl·lula tumoral deixi de reproduir-se ràpidament, i com poder atacar aquesta proteïna d’alguna manera”. Ja han vist que no és gens fàcil de desenvolupar un fàrmac contra ella, perquè, segons afirma Isabel Puig, “és una proteïna que no té forma, has de buscar formes alternatives de bloquejar-la”. Una de les possibilitats a estudiar és com acabar amb aquesta proteïna abans d’aplicar la quimioteràpia, perquè d’aquesta manera les cèl·lules tumorals podran ser identificades com a malignes perquè res no modificarà el seu cicle de reproducció.
La recerca que ha fet possible identificar la proteïna que emmascara les cèl·lules malignes, deixant-les en estat latent, s’ha fet basant-se en casos de càncer colorectal de pacients de l’Hospital del Vall d’Hebron. I l’ha dut a terme el grup del VHIO que estudia concretament la resistència als fàrmacs que, tal com expressa la investigadora Isabel Puig, “és el que produeix més morts en càncer”. L’estudi és el resultat dels treballs de tesi de les investigadores Estefania Cuesta i Cándida Salvans al Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del VHIO, i ha estat liderat pel cap d’aquest grup, el Dr. Hector G. Palmer, amb la participació també de la investigadora sènior del mateix grup, la Dra. Isabel Puig.
Tercer càncer més freqüent al món
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer colorectal és el tercer tipus de càncer més freqüent al món. Representa aproximadament el 10% de tots els casos de càncer i és la segona causa de morts relacionades amb aquesta malaltia. Afecta sobretot les persones de major edat, i la majoria dels casos es donen en majors de 50 anys.
Com explica el Dr. Hector G. Palmer, “la majoria dels pacients amb càncer colorectal adquireixen resistència a la quimioteràpia de forma relativament ràpida i acaben patint recaigudes”. És per això que una de les línies de recerca del grup que dirigeix Palmer té com a objectiu “descobrir els mecanismes que regulen la progressió de la malaltia i l’adquisició de resistències per intentar trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques que evitin les recaigudes”.
Sobre la recerca que ha dut a la troballa de la proteïna que ajuda a ‘amagar-se’ de la quimio les cèl·lules dolentes, la Dra. Estefania Costa, primera autora de l’estudi juntament amb Cándida Salvans, explica que en l’estudi de “la sobre-expressió de DPPA3 en mostres de tumors primaris i metàstasi de pacients amb càncer colorectal, han observat que els pacients que tenien nivells alts de DPPA3 recauen més sovint que els que no, per tant, és un factor capaç de predir la recaiguda, no per mutacions genètiques sinó per plasticitat cel·lular. A més, aquells pacients que expressaven alts nivells de DPPA3 al tumor primari van deixar d’expressar-ho en la metàstasi. Això suggereix que DPPA3 es desactiva en algun moment durant la progressió de la malaltia per permetre a les cèl·lules metastàtiques que han resistit a la quimioteràpia tornar a proliferar”.
La investigació d’aquest grup ha estat possible gràcies al suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació “la Caixa”, la Fundació FERO, l’Agència Estatal de Recerca i l’Institut de Salut Carlos III, CIBERONC (Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa Càncer) , la Fundació Olga Torres i el Programa Horizon 2020 de la Unió Europea.
