Orelles i mans al descobert pateixen la davallada de la temperatura i, si el fred estreny, són dues parts del cos, juntament amb els peus, on acostumen a fer diana els penellons. Són una inflamació dels vasos sanguinis més petits que provoca picor, coïssor, i un dolor expressat en forma de fiblades, punxades que venen de dins, però que semblen provocades per la incisió d’agulles.
La vermellor que sobresurt en els dits de les mans i els peus o en el marge de les orelles, on acaben aquests petits vasos sanguinis, delata aquestes manifestacions tan molestes. La picor s’accentua amb l’escalfor, per això a la nit, al llit, cal protegir les zones afectades amb pomada que pot portar cortisona. Si s’arriba a manifestar una infecció de la ferida que pugui derivar-se de gratar-se amb intensitat, es requerirà un antibiòtic, prèvia consulta a un professional mèdic.
L’origen d’aquestes inflamacions és el fred combinat amb la humitat, que encara les propicia més. Tècnicament, aquesta patologia es denomina perniosi, o pernio. És la reacció dels vasos sanguinis més extrems en relació amb la distància al cor, des del qual es bomba la sang. Aquests s’inflamen davant de la irrupció sobtada del fred i humitat severs, i una mala circulació general hi pot també contribuir.
Els penellons poden adquirir diferents nivells de gravetat. Si només afecten uns dies, no se’ls ha de donar més importància. Però si se superen les quatre o cinc setmanes, convé consultar al metge.
Per part nostra, si apareixen, cal mantenir la zona afectada neta i seca, i evitar el sobreescalfament directe o la fricció, ja que podrien empitjorar-los i sobre-infectar-los.
Prevenir afectacions de la pell
Aïllar-se del fred i hidratar-se bé, per dins i per fora, bevent aigua -entre 1,5 i 2 litres per dia- i lubricant bé la pell amb cremes o bé oli, són els millors preventius, tant dels penellons com de la sequedat, que pot provocar esquerdes, fissures que, en cas de no protegir-se, podrien infectar-se. La supervisió mèdica sempre ha de precedir l’autoavaluació i automedicació d’aquest tipus de ferides.
L’afectació de penellons es dona més en persones grans a causa d’un índex més gran de deteriorament d’artèries i petites venes. I, en general, solen afectar més dones que homes, i per això es podrien relacionar també amb aquesta patologia influències de tipus hormonal.
Galtes i llavis també són susceptibles de la necessitat de la cura de la pell quan les baixes temperatures impacten aquestes parts de la cara. Cremes hidratants i de cacau cal tenir-los a mà.
Evitar l’aigua amb temperatura extrema, tant calenta com freda, a la dutxa i a l’hora de rentar-nos mans i cara, per a una millor cura de la pell.
La protecció de la pell del sol, també a l’hivern, i especialment quan som sobre la neu, perquè aquesta actua com a mirall del sol, cal igualment aplicar-la.
Alimentació que ajuda
Des de la Fundación Piel Sana ens recorden que una alimentació sana i equilibrada resulta molt beneficiosa per a la cura de la pell. Apunten que no s’ha d’abusar del consum de sal i greixos saturats, s’ha de beure aigua en abundància -com ja hem precisat-, i fer un ús moderat de l’alcohol.
També els seus dermatòlegs afirmen que “l’exercici físic d’acord amb l’edat i les capacitats de qui el practica, així com el control de l’estrès, una bona higiene i una hidratació adequada contribueixen notablement a preservar la salut de la pell i a retardar el seu envelliment”. Sobre l’exposició al sol puntualitzen que “el sol pot ser un bon amic de la pell i un enemic mortal, depèn de com es tracti. Amb una exposició adequada, l’astre rei aporta la síntesi de la vitamina D, una important acció antidepressiva i fins i tot és capaç d’embellir la pell, amb un atractiu bronzejat. Però, sense les degudes precaucions (el foto-protector és el cosmètic més saludable), pot implicar cremades, irritació, envelliment prematur i l’aparició del melanoma, un càncer que pot arribar a ser mortal”.