El 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut per commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 1948, amb la necessitat de crear consciència sobre les malalties mortals mundials i generar hàbits saludables en les persones. Tanmateix, també és un dia per visibilitzar, a escala europea, la lluita contra la mercantilització de la salut i la privatització dels serveis públics.
Aquest any, el lema del Dia Mundial de la Salut escollit per l’OMS és “La meva salut, el meu dret”, triat per defensar el dret de totes les persones –visquin on visquin– a tenir accés als serveis de salut, educació i informació de qualitat, així com a aigua potable, aire net, bona alimentació, habitatge de qualitat i condicions laborals i ambientals decents. Però als carrers de Barcelona segurament ressonarà més fort el lema escollit per la plataforma Marea Blanca i d’altres entitats en defensa de la sanitat pública: “No a la privatització de la sanitat pública, la salut per sobre del negoci”, que han convocat una manifestació el proper 7 d’abril a la capital catalana per reclamar a les administracions públiques més inversió i menys privatitzacions de la salut pública. També reclamen que es redueixin les llistes d’espera i que es garanteixi l’habitatge digne per a tothom com a forma, també, de salut de la ciutadania.
La marxa començarà a les 11.30 del matí a la plaça Urquinaona de Barcelona i seguirà per Via Laietana fins a la plaça de Sant Jaume. A banda de les entitats organitzadores –Marea Blanca i Marea Pensionista– ja han confirmat la seva participació a la mobilització diverses plataformes ciutadanes i sindicats del sector sanitari, com ara Infermeres de Catalunya i Catac-CTS.
Infermeres de Catalunya han destacat en un comunicat que “Les infermeres i professionals de la salut patim un menyspreu continu per part de les administracions, de vegades molt subtil, de vegades no tant, que hem anat empassant per prioritzar l’atenció a la ciutadania per davant de les necessitats del nostre col·lectiu. Menyspreus que fan que continuem treballant igual que fa 20 anys i que se’ns tracti com a professionals de segona quan, a l’ombra del sistema, som el col·lectiu que sustenta la salut de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya”. I continua: “Per això omplim els carrers i seguim sumant en la lluita per un sistema sanitari públic i de qualitat. Aquest dissabte ens adherim a la manifestació organitzada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona (6 d’abril a les 18:00h a la plaça Imperial Tarraco (Tarragona) i el diumenge també participarem en la manifestació unitària organitzada per Marea Blanca i altres entitats en defensa de la salut pública, protesta que es farà coincidint amb el Dia Mundial pel Dret a la Salut (7 d’abril a les 11:30h a la plaça Urquinaona de Barcelona)”.
Per la seva banda, el sindicat de la Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat (CATAC-CTS) considera que actualment l’Atenció Primària no rep recursos suficients per fer la seva funció essencial, que és garantir la salut de tothom; que els serveis públics d’atenció sanitària a la infància estan en perill, ja que el nou model de funcionament de la pediatria a Catalunya –que concentra el servei en equips territorials– perd característiques de model de proximitat, universal, equitatiu i de qualitat; i que manquen recursos per atendre la salut mental en detecció precoç. També denuncia que “el sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències injustes entre el personal sanitari” i, per aquests motius, demana a la población que els doni suport al carrer el proper diumenge.
D’altra banda, el sindicat Metges de Catalunya, tot i que no participarà de les mobilitzacions aquest cap de semana, reclama a les administracions que “el finançament sanitari garanteixi el dret a la salut, i que aquesta sigui pública, universal, equitativa i de qualitat”. A més, apunta que l’últim pressupost de la Generalitat, de 12.859 milions d’euros –que finalment no es va arribar a aprovar–, “encara no arribava a la despesa real del departament (15.100 milions) i, per tant, se seguia generant dèficit i deute, i és insuficient per a les necessitats assistencials de la catalunya dels 8 milions”.
