Aquesta malaltia congènita i multisistèmica afecta actualment al voltant d’un 1% de la població i comporta el seguiment d’una dieta sense gluten de per vida. Tanmateix, la cistella de la compra d’una família amb algun membre afectat de celiaquia es dispara considerablement en comparació amb els productes i aliments que sí contenen gluten. A més, només en un 1% dels restaurants de l’estat espanyol el·laboren menjar sense gluten amb garanties, fet que de vegades dificulta la sociabilització de les persones celíaques.
L’Associació Celíacs de Catalunya va aconseguir el passat mes d’abril que es registrés una Proposta de no llei sobre celiaquia al Congrés dels Diputats per demanar solucions a les principals reivindicacions del col·lectiu. Aquestes són principalment:
- Convertir de manera permanent en la legislació tributària l’aplicació d’una reducció de l’IVA dels productes sense gluteni aliments adequats per als afectats per la malaltia celíaca, reconeixent-ne la importància com a productes essencials per a aquells amb necessitats dietètiques específiques.
- Establir mesures concretes per assegurar que els productes sense glutensiguin accessibles i econòmicament viablesper a les persones afectades per la malaltia celíaca, incloent-hi famílies amb múltiples membres afectats i aquells amb recursos econòmics limitats.
- Explorar la possibilitat d’ampliar el finançament o cofinançament d’alimentsper incloure els productes sense gluten dins el marc de prestacions vinculades a productes dietètics, reconeixent-ne la importància per a la salut i la qualitat de vida dels afectats per la malaltia celíaca.
- Mantenir un diàleg constant amb les organitzacions de pacients i professionals de la salut per avaluar les necessitats en matèria d’alimentació sense gluten i prendre les mesures adequades per garantir-ne l’accessibilitat i la viabilitat econòmica, de comú acord amb les autoritats sanitàries competents en les respectives comunitats autònomes.
Una altra de les grans reivindicacions –i prioritària per al col·lectiu celíac– és la manca d’investigació, ja que actualment es triga uns 7 anys de mitjana en diagnosticar la celiaquia a persones adultes. També en destaquen l’elevada taxa d’infradiagnòstic de la malaltia –es calcula que només estan diagnosticades 1 de cada 7 persones que pateixen la malaltia– i la manca de seguretat alimentària a l’hora de menjar fora de casa.
Durant la 1a Jornada parlamentària sobre la malaltia celíaca, presidida per la presidenta del Congrés dels Diputats Francina Armengol, s’ha exposat la situació actual de la malaltia i s’han donat a conèixer les principals causes, símptomes i conseqüències de la malaltia. Per a abordar aquesta jornada sobre la celiaquia s’ha comptat amb la participació de diferents experts i membres de les diferents associacions de celíacs de l’estat espanyol, que han volgut traslladar al camp de la política les principals preocupacions i reivindicacions del col·lectiu . També s’ha organitzat una mesa de recerca i situació clínica de la malaltia celíaca, on s’han presentat els darrers avenços en investigació científica i s’ha obert un debat per tractar les necessitats de les persones afectades.
