Analitzar l’ADN tumoral circulant (ADNct) mitjançant una plataforma de biòpsia líquida d’alta sensibilitat en el context d’assaigs clínics de fase 1 amb inhibidors de punt de control immunitaris permet als investigadors predir la resposta a la immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de càncer. Això és possible gràcies a una tecnologia capaç de detectar fins a 1 molècula d’ADNct mutada entre un milió de molècules d’ADN circulant a la sang del pacient.
Una cohort de 138 pacients amb tumors metastàtics refractaris de 18 tipus de càncer diferents va rebre de 1 a 3 línies successives de tractament amb fàrmacs d’immunoteràpia en el context d’assajos clínics de fase 1. El senyal del tumor a la sang va ser detectat en el 99% de les mostres de plasma que es van prendre abans de començar el tractament. Els valors més baixos d’ADNct a l’inici es van relacionar amb una supervivència lliure més gran de progressió i una major supervivència general. La reducció primerenca al nivell d’ADNct després de l’inici del tractament es va associar a augments significatius en l’estabilitat de la malaltia i la supervivència. I, finalment, l’eliminació de l’ADNct després de l’inici de la immunoteràpia es va traduir en respostes radiològiques i una millora significativa tant a la supervivència lliure de progressió com a la supervivència general.
Ha estat un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) qui ha mostrat aquesta utilitat. El Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i coordinador del grup de treball en biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), la va presentar a la reunió anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrada del 31 de maig al 4 de juny a Chicago.
L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Investigació en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, dirigits per la Dra. Elena Garralda, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Segons explica la Dra. Garralda, que és investigadora co-coordinadora de l’estudi i directora de la Unitat de Recerca en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch del VHIO, “la informació que ens proporciona la biòpsia líquida ultrasensible ens podria permetre predir si el tractament que estem estudiant representa beneficis clínics per al pacient abans de poder objectivar-ho radiològiques a través dels criteris establerts per avaluar la resposta en assaigs clínics fase 1”.
“Aquesta anticipació pot ser crucial per prendre les decisions clíniques més adequades per als nostres pacients. Ser capaços de valorar en poc temps si és convenient que continuï participant a l’assaig clínic o, si, per contra, hem de proposar una nova estratègia terapèutica”.
Biòpsia líquida ultrasensible
Com que es tracta d’una tècnica no invasiva, l’anàlisi de l’ADNct abans del tractament i de manera seriada durant el transcurs de la malaltia ens permet conèixer els canvis genètics que tenen lloc al tumor i comprendre’n millor l’evolució.
“Tot i això” explica el Dr. Rodrigo Toledo, co-coordinador i presentador de l’estudi, i cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO, “una de les limitacions de les tècniques de biòpsia líquida és la sensibilitat. En aquest projecte, utilitzem una tècnica de biòpsia líquida basada en la seqüenciació del genoma complet del tumor del pacient que permet detectar i monitoritzar milers de mutacions específiques del tumor de cada pacient a la seva sang”.
“Es tracta d’una tècnica ultrasensible que ens va permetre detectar el senyal del tumor en mostres de sang recollides de forma seriada, abans i durant el tractament amb la immunoteràpia, i aconseguim identificar patrons específics que es van correlacionar amb la resposta o resistència al tractament”.
“L’estudi que presentem a ASCO demostra el potencial de la biòpsia líquida per predir el pronòstic i la resposta a tractament amb immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de tumors en estadis avançats”, afirma Toledo.
La importància dels inhibidors de punt de control immunitari
En condicions normals, el sistema immunitari compta amb proteïnes conegudes com a punts de control immunitari que serveixen per evitar que les cèl·lules T ataquin les cèl·lules sanes pròpies. Les cèl·lules tumorals aprofiten aquest sistema de control per escapar del sistema immune i créixer.
“Les últimes dècades la irrupció de fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de càncer. Aquests fàrmacs bloquegen els punts de control immunitaris de manera que les cèl·lules T poden reconèixer les cèl·lules tumorals com a estranyes i destruir-les”, explica la Dra. Elena Garralda. Tot i així, molts pacients no responen i la investigació de nous fàrmacs que actuïn sobre el sistema immunitari no ha parat de créixer en els darrers anys, cosa que està reflectida en el gran nombre d’assajos clínics en fase primerenca d’aquest tipus de tractaments.
En el context d’assajos clínics de fases primerenques de nous fàrmacs inhibidors de punt de control immunitari o noves combinacions de fàrmacs, cal determinar en el menor temps possible quins pacients presentaran un benefici clínic amb aquesta teràpia. “En aquest sentit, analitzar a través de biòpsia líquida l’ADNct a la sang per seguir l’evolució del tumor ens pot ajudar a prendre les decisions clíniques més adequades a cada pacient” conclou.