Amb el pretext de presentar el Pla Operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS), la plana major del Departament de Salut de la Generalitat –el conseller de sanitat en funcions, Manel Balcells; la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas; el gerent de l’Institut Català de la Salut, Xavier Pérez i el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Alfredo García– va voler dissipar dubtes i va explicar als mitjans de comunicació quina serà la situació als centres d’atenció primària de Catalunya i als principals hospitals públics del país de cara al període estival.
Des del Departament de Salut es va insistir en el fet que la pròrroga pressupostària del 2024 no impactarà sobre la qualitat assistencial a la ciutadania, i que el “reajustament” estival només afectarà part de l’activitat no urgent, “com cada any”.
El conseller en funcions, Manel Balcells, va ser més contundent en assegurar que “en cap cas podem parlar de retallades, perquè tenim un increment de la despesa en Salut per sobre dels 600 milions d’euros respecte el 2023”. Segons dades facilitades pel mateix Departament, l’any 2024 es tancarà amb un pressupost de 15.410 milions d’euros, xifra que suposa un increment de més de 661 milions respecte el pressupost del 2023 (un 4,5% més). “Tenim més diners que mai, més professionals que mai i demanem als centres que s’organitzin en funció dels seus recursos per fer la seva activitat de cara a l’estiu”, va afegir.
Balcells també va fer referència a dos dels principals hospitals de Catalunya, com són l’hospital de la Vall d’Hebron i Bellvitge. El primer es va convertir en notícia la setmana passada, quan alguns mitjans van publicar les xifres de tancament de llits previstes per a aquest estiu, més elevades que en l’exercici anterior. En aquest sentit, el conseller va destacar que “mantenim els llits oberts, potser un 1% o 2% menys que l’any passat, però això és poc perquè només afecta les intervencions quirúrgiques programades”. Balcells va tirar pilotes fora apuntant que “hem repassat què passava a Bellvitge i què passava a la Vall d’Hebron i veiem que a Bellvitge tancaran menys llits que l’any passat. Com s’explica això? Doncs perquè l’organització de cada centre té autonomia de gestió per organizar-se”. (…) Cada centre té un pressuspost i amb aquest s’organitzen per fer la seva activitat. A dia d’avui, tant l’activitat diagnòstica i quirúrgica com les consultes externes als centres hospitalaris van per sobre dels darrers anys; això ha de permetre organizar les plantilles durant l’estiu baixant l’activitat programada, com es fa cada any”, va puntualitzar.
Pel que fa a l’atenció primària, on la polèmica se centrava més aviat en les substitucions del personal sanitari durant el període estival, els responsables del Departament asseguren que els centres d’atenció primària i comunitària i els consultoris adaptaran els horaris d’obertura i tancament a la demanda prevista i que es reforçaran les plantilles a les regions sanitàries on hi ha més pressió assistencial durant els mesos d’estiu, com ara a les zones de costa de Tarragona i Girona. En aquest cas, les plantilles dels CAPs es reforçaran amb 253 professionals més aquest estiu. Tanmateix, el Departament no ha renovat els contractes eventuals d’una vuitantena de treballadors de l’assistència primària (metges, infermeres, administratius), al·legant que molts d’aquests llocs estan vinculats a programes concrets com és el Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que s’activa a l’hivern i coincidia que ara s’acabava el contracte.
El conseller en funcions va concloure que “com cada any, garantim una atenció plena i amb garanties a la ciutadania durant el període d’estiu, tant a la primària com a l’atenció hospitalària”.
Calor intensa i salut
Els efectes de la temperatura en la salut també va ser un dels temes a destacar en aquesta trobada amb el mitjans, en la qual es va manifestar la preocupació del departament per la població més vulnerable –persones de més de 75 anys i persones amb fragilitat o malalties cròniques– durant les onades de calor, cada vegada més freqüents en els mesos d’estiu. En els darrers anys, s’ha comprovat que unes temperatures elevades i sostingudes durant dies provoca un augment de la mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats. En aquesta línia, la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas, va presentar les diferents mesures que es duran a terme aquest estiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut, com ara activar avisos de calor nocturna per a totes les comarques a través del Meteocat o posar a disposició una aplicació que permetrà configurar notificacions de situacions de perill per calor. Cabezas també va alertar de l’augment del risc d’arbovirosis (malalties infeccioses transmeses per mosquits) i va detallar els protocols de vigilància previstos.
