Tot i que les previsions apunten que aquest estiu la calor no batrà tants rècords com en els darrers anys, l’onada de calor que hem travessat aquests dies ens ha recordat que els episodis de temperatures extremes sostingudes són cada any més freqüents i han vingut per quedar-se. I els seus efectes comporten un important risc per la salut, sobretot per a col·lectius vulnerables com ara la gent gran, els nadons, les persones amb malalties cròniques i famílies amb pocs recursos que no disposen de confort climàtic a casa seva. També per a majors de 65 anys en general, ja que diversos estudis confirmen que la mortalitat relacionada amb la calor es dispara en aquesta franja d’edat.
En aquest sentit, es calcula que durant els estius dels anys 2003, 2010 i 2022, considerats dels més calorosos de les últimes dècades, han mort a Europa entre 55.000 i 72.000 persones a causa de la calor; això no vol dir que les onades de calor hagin mort aquest elevat nombre de persones, sinó que l’exposició sostinguda al denominat “estrès tèrmic” (la càrrega de calor que les persones reben i concentren en el seu cos) pot agreujar algunes malalties prèvies i augmentar el risc d’esgotament, deshidratació o insolació, i en alguns casos acabar morint.
Seguint aquesta tendència, l’estiu passat va ser excepcionalment càlid, amb rècords històrics, com el del dia més calorós mai registrat a l’Observatori Fabra o el de la mínima més alta dels darrers cent anys. Davant d’aquesta perspectiva climàtica, amb estius cada vegada més càlids a tot arreu, ja fa uns quants anys que sentim a parlar de “refugis climàtics”; es tracta d’adequar espais que ja tenen un ús determinat –com centres cívics, biblioteques, museus i altres instal·lacions municipals o de la Generalitat– que puguin oferir un espai fresc a persones vulnerables durant episodis de temperatura extrema; d’aquesta manera, s’aconsegueix que el cos descansi de l’estrès que provoca l’elevada temperatura i que els col·lectius en situació de vulnerabilitat passin millor els episodis de calor.
Interiors o exteriors
Hi ha dos tipus de refugis climàtics: els interiors o coberts, que són espais climatitzats, amb seients i disponibilitat d’aigua, o els exteriors, on la vegetació, l’ombra i l’aigua fan aquest efecte de regulació tèrmica. La gran majoria són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, disposen d’aigua gratuïta per beure, compten amb zones de descans i mantenen una temperatura propera als 26-27 graus.
A Catalunya, aquest estiu hi ha més d’un miler de refugis disponibles. Per saber quins són els espais climatitzats que s’activen en cas d’emergència climàtica generada per la calor (o pel fred a l’hivern), quins et queden més a prop o en quin horaris fan, la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior ha fet públic un visor amb tots els refugis climàtics de Catalunya. Es tracta d’un mapa interactiu amb un cercador per municipi en el qual pots consultar quins edificis o espais públics s’han adequat.
Barcelona i l’àrea metropolitana
A la capital catalana s’han habilitat 354 equipaments aquest estiu, xifra que suposa 120 espais més que l’any passat. En alguns d’ells, a més, es programen activitats, tallers o xerrades gratuïtes per fer passar la calor de manera més amena. És el cas de l’Hospital de Sant Pau, l’únic centre hospitalari que s’ha afegit a la Xarxa d’Espais de Refugi Climàtic de la ciutat de Barcelona i que fins el 15 d’agost durà a terme una activitat diària. Sota el lema “Quan puja la temperatura, tingues cura”, el vestíbul del carrer Sant Quintí de l’hospital barceloní acull des d’un bingo musical fins a xerrades en les quals diferents professionals del centre fan divulgació sanitària i donen consells preventius per minimitzar problemes de salut, majoritàriament relacionats amb l’edat (com la importància de deixar escrits els límits de l’assistència sanitària que volem –26 de juliol– o consells per una relació saludable amb els medicaments –1 d’agost– de 12 a 13 del migdia.
La xarxa metropolitana de refugis climàtics també ha crescut aquesta temporada d’estiu i arriba als 186 distribuïts en 24 municipis de l’entorn de Barcelona; en total, n’hi haurà onze més que l’any passat. Més de la meitat d’aquests equipaments estaran disponibles entre setmana i els caps de setmana se’n mantindran oberts una vintena. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat o Badalona seran dels nuclis de l’àrea metropolitana amb més espais disponibles.
