Els ulls, la voluntat i l’actitud en la recerca aconsegueixen trobar allò que fa la diferència entre salut i malaltia. Una anomalia cromosòmica, alteracions en el nucli cel·lular que bloquegen el funcionament correcte d’un òrgan i tantes altres pistes que avui dia ja permeten veure clarament els camins d’infinites patologies i, amb elles, les maneres de prevenir-les i guarir, són en mans de la investigació. I en els efectes col·laterals, la cura dels símptomes, les seqüeles de les malalties i la previsió de complicacions hi ha, també, cada vegada més evidència científica de protocols d’actuació. I és la infermeria qui lidera la mirada, voluntat i actitud en aquesta recerca, la que fa millorar la cura i les cures dels pacients.
El passat mes de juny, la Càtedra UB-COIB va premiar l’infermer Jordi Adamuz per una publicació, a BMJ Open, sobre l’impacte del treball de les infermeres en el sistema sanitari. Ell és el primer signant d’un estudi dut a terme per un equip de deu infermeres i un metge que va mesurar fins a quin punt la detecció i prevenció de complicacions evitables a partir de l’atenció a les constants vitals d’una persona hospitalitzada poden salvar-li la vida.
Algoritmes que avisen
El pal de paller d’aquesta recerca va ser la utilització d’una eina, el sistema VIDA (Vigilància i Identificació del Deteriorament Agut), impulsat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i desenvolupat conjuntament per l’ICS i l’IDIBELL, que és capaç de detectar i prevenir les complicacions evitables, els trasllats a l’UCI i la mortalitat intrahospitalària. Ho fa mitjançant un algoritme adaptat de manera local a cadascun dels vuit hospitals de l’ICS. Funciona amb monitors portàtils multiparamètrics, que mesuren les constants vitals del pacient, com la tensió, que s’aboquen a un sistema informàtic en el qual uns algoritmes els classifiquen, de manera que les infermeres ho llegeixen traduït a una escala de colors que diferencien els nivells de risc.
Aquest projecte, d’àmbit internacional, va ser desenvolupat i liderat a Catalunya per Maria Eulàlia Juvé, cap de grup de l’IDIBELL i adjunta d’hospitals a la Direcció de Cures de l’ICS. És un sistema que identifica de forma precoç el risc de deteriorament agut mitjançant un sistema de puntuació i un algoritme de decisió resultants del monitoratge del pacient. Aquest sistema es va implementar per primera vegada l’any 2013 i, actualment, s’utilitza diàriament per ajudar a la presa de decisions clíniques en els pacients ingressats als hospitals de l’ICS.
L’any 2021, Jordi Adamuz, amb el Grup de Recerca Infermera (GRIN) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), va publicar aquest treball que ara ha estat premiat i que va demostrar, no només que el sistema VIDA és capaç de detectar pacients amb més complicacions evitables, sinó que també contribueix a disminuir la mortalitat intrahospitalària. Concretament, la redueix fins a “un 11%”, segons explica l’infermer i investigador.
L’estudi es va poder fer gràcies a la pandèmia de la Covid-19, perquè, malauradament, el sobrecúmul de pacients afectats pel virus feia impossible disposar del monitoratge pel sistema VIDA a tothom. Per tant, la contrarietat es va aprofitar per a comparar les mateixes situacions de gravetat amb alertes precoces d’empitjorament o sense aquestes, una comparativa que, per qüestions ètiques, mai s’hagués pogut dur a terme en condicions no excepcionals.
Tal com explica Jordi Adamuz, “després d’un mes d’observació d’uns i altres pacients, vàrem constatar que sí que s’associava un major nivell d’alerta a més complicacions. Això no ens era nou. Però la reducció d’un 11% de la mortalitat en els casos en què es comptava amb unitats VIDA va ser una sorpresa, i és un resultat molt significatiu”. Demostrada així l’eficiència de l’eina, ara saben que, en condicions normals, disposen d’aquesta gran ajuda de vigilància de complicacions tan importants com la mort.
La investigació d’aquest equip va consistir a mirar si el sistema VIDA s’associa a fets com: el trasllat a l’UCI, les infeccions nosocomials, les complicacions evitables i la mortalitat intrahospitalària. Van estudiar això amb una mostra d’aproximadament uns 2000 pacients d’hospitals de l’ICS, durant el mes d’abril del 2020. En aquell primer mes de pandèmia, ja van constatar que el 40% dels pacients ingressats per Covid tenien una complicació que, si s’hagués detectat per forma precoç, s’hauria pogut evitar.
A partir d’ara, explica Jordi Adamuz, després d’aquest premi que representa un reconeixement d’aquest impacte de la infermeria en la salut -diu- “continuarem desenvolupant el sistema VIDA afegint altres paràmetres analítics, per exemple, els hematòcrits o la creatinina. Els tindrem en compte perquè s’ha demostrat que també són factors de prevenció de complicacions.
La imprescindible infermeria
És una vigilància en mans de les infermeres que es guien per escales validades. Fins aleshores –diuen els autors de l’estudi– només un article publicat, fet en un altre país, havia mostrat l’impacte d’aquest ‘alertador’ de complicacions, a partir de les constants vitals d’una persona hospitalitzada.
Això també demostra que “millorar la qualitat en l’assistència al malalt garantint la seguretat de les cures té a veure amb quines cures donem les infermeres i amb quina recerca fem per a millorar-les”, precisa Adamuz. “Treballem en el registre i seguiment que fem de les cures, i aquesta és la manera de garantir que tot allò que oferim als malalts contribueix a la seva millora, perquè hi ha una evidència científica al darrere”, afegeix l’infermer de l’Hospital de Bellvitge.
Adamuz és professor associat de la UB i responsable de Suport a la Recerca en Cures de l’Àrea de Qualitat, Coneixement i Metodologia. La infermera adjunta d’aquesta àrea és Maribel González-Samartino, que és igualment professora associada de la UB i també va participar en el treball, presentat com a: Risk of acute deterioration and care complexity individual factors associated with health outcomes in hospitalised patients with COVID-19: a multicentre cohort study.
Adamuz és l’infermer referent del Grup de recerca infermera GRIN IDIBELL, un dels primers equips acreditats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i un dels primers grups d’investigació d’infermeria de tot l’Estat. El componen ara mateix 43 infermeres vinculades als Hospitals de Bellvitge, Viladecans, l’ICO de l’Hospitalet de Llobregat i la UB. La seva recerca planteja projectes de millora en tots els àmbits.
“Cada quant convé mirar la tensió o, en cas de detectar febre, poder començar a fer el tractament que pertoqui, tot això surt de la recerca, perquè altres infermeres, i també metges han investigat”, expliquen els investigadors d’infermeria. “I busques fonts d’on nodrir-te, perquè les cures integrals no només vol dir la intervenció sanitària a l’hospital, sinó també saber com afronta la persona malalta aquella nova situació de salut, un nou dispositiu. No només ens abastim de la ciència mèdica i infermera, sinó que agafem també de la psicologia, la sociologia, l’antropologia, perquè parlem de cures globals, cures en salut”, puntualitza Jordi Adamuz.
La investigació de les infermeres
Com a infermer referent en recerca, dona suport a qualsevol professional que vol fer investigació, al personal adscrit a la direcció d’infermeria, també a l’investigador que ja té dades o a qui li cal escriure un article científic. Reconeix que com a estudiant d’infermeria, “em veia a la primària perquè m’agrada molt l’educació per a la salut”. En començar a treballar a la unitat de malalties infeccioses amb Jordi Carratalà, hi va haver una vacant d’investigació I, tot i que ell venia de la diplomatura, va començar a recollir dades de pacients amb pneumònia i a ajudar a escriure articles científics. Alternava la feina d’infermer de recerca entre setmana i el cap de setmana, treballava amb la seva funció infermera assistencial, també a infecciosos. “Em vaig adonar que les infermeres teníem un ampli camp per a investigar”, expressa. Té molt present que els pacients tenen un gran desconeixement de la mateixa patologia, i contribuir a educar pacients per a poder portar millor la seva recuperació després d’una alta hospitalària, sempre li ha interessat.
De fet, es va dir a si mateix que el que volia era fer un projecte d’educació sanitària per veure que els pacients que estan més informats es cuiden millor, tenen menys ingressos i menys mortalitat. I per a fer-ho, es va haver de formar amb un màster oficial de doctorat. Sap que un tema així, d’educació sanitària als pacients, no hi ha cap altre professional que ho expliqui.
És justament la investigació de les infermeres la que posa en relleu el paper cabdal d’aquesta professió i la necessitat de combatre el problema crònic de la manca d’infermeres. I l’estudi pel qual Jordi Adamuz ha estat premiat és un exemple de la rellevància de la intervenció de la infermeria en l’atenció a pacient. La importància de vigilar les constants vitals per identificar el risc de deteriorament agut i poder així prevenir complicacions dels malalts, responsabilitat de les infermeres, ho posa de manifest.
La càtedra del Col·legi d’Infermeres i la UB va crear el premi que ara ha rebut Adamuz per fer difusió de les millors recerques fetes per infermeres. “Com a col·lectiu, el nostre objectiu és que la societat tingui consciència de la investigació que fem i de les responsabilitats que tenim definides, les competències que de manera autònoma tenim, sense necessitat que ens prescriguin altres professionals”, puntualitza la infermera Maribel González-Samartino. “Nosaltres, les infermeres, treballem en equip, però tenim competències en les quals som responsables del resultat de salut en el pacient. L’educació sanitària, el maneig de processos com ara una traqueotomia, les cures a casa. Com el malalt manega un dispositiu a casa, no hi ha cap professional de la salut que li ensenyi a fer, més que l’infermer. Som els que fem l’educació sanitària.
Tant Adamuz com González estan d’acord que les actuals generacions d’infermeres ja no veuen la infermera com a ajudant del metge, tot i que encara hi ha molt pocs llocs de responsabilitat ocupats per infermeres, i per dones, en general.
Ràtios d’infermeres
Una altra línia d’investigació que desitgen desenvolupar, segons expliquen, és com “a través de la intel·ligència artificial poder crear un mapa per a les infermeres gestores que recomani les ràtios i la distribució de les infermeres en funció de cada context hospitalari. Que sigui fàcil, molt visual, per poder orientar de forma ràpida com distribuir les tres infermeres de què disposo –posem per cas– amb el panorama que tinc”, exposa Jordi Adamuz.
Maribel González afegeix que “des de l’hospital, les infermeres vetllem perquè no es travessin les línies vermelles de les ràtios, que tot allò que en els últims anys s’ha incrementat de les ràtios estructurals de les unitats, després de tot el que hem crescut, no podem fer ni un pas enrere. I des de la direcció d’infermeria vetllem perquè tot i això hem de millorar”. González, precisa, però, que tot i que les ràtios d’infermeria s’han d’engrandir, “venir a l’hospital és segur”. Argumenta que, “tenir més infermeres permetria desenvolupar programes per a malalties que ara no tenen visibilitat i seria bo també guanyar més expertesa en l’acompanyament de pacients crònics, cosa que ara no podem fer”.
Ara per ara, tots dos consideren molt positiu que la societat vegi la infermeria com una bona sortida professional i creuen que aquestes noves promocions estan ajudant a canviar la imatge de la professió, que encara –pensen– anirà canviant més.
En una societat cada cop més demandant de professionals sanitaris, la infermeria serà també una de les professions amb més reclam en el futur, perquè ara ja ho és. Tal com explica Jordi Adamuz, “a la UB ja s’han obert noves línies d’estudi d’infermeria”. Està clar que entre cobrir les baixes per jubilacions, les que marxen a l’estranger pels sous més alts fora i les que abandonen per les condicions que troben en el món laboral, no hi ha suficients infermeres.
“Ara que es fan diàlisi fins al final de la vida, trasplantaments de cor i renals a pacients cada cop més grans i el gruix de gent que envelleix, la demanda social d’infermeres és cada cop més gran”, exposa Maribel González-Samartino. Un context complex i creixent que ens ha de conscienciar més sobre la necessitat d’enfortir i valorar la professió que té les nostres cures en les seves mans.