“No tenia gaires amigues, sentia que no formava part d’aquest món, no trobava amics amb qui compartir les seves aficions. Sempre es deia: «Sort de la mare i del meu germà petit, el Lluc». A l’escola sovint es trobava sola, no jugava amb la resta perquè no la convidaven mai a res i sempre sentia que tothom la mirava i pensaven que era estranya”. Aquest és un dels fragments que podem llegir a “L’Helena i el seu violoncel”, un conte escrit per la Dra. Helena Monzón Camps, cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i il·lustrat per Mònica Ramoneda, que aborda la problemàtica de l’assetjament escolar explicant una història de superació personal.
L’Helena és una adolescent que pateix una situació de bullying per part dels seus companys d’escola perquè sovint no comparteix les mateixes aficions que els altres, i es refugia en una de les seves passions: la música. “Quan sortia de l’institut, sempre sola, arribava a casa enfonsada, trista, enrabiada i amb ganes de plorar… Havia arribat a odiar-se a ella mateixa per ser diferent, per ser com era, però no podia ignorar els seus sentiments, el que li agradava i el que volia fer. En aquests moments, l’únic que la calmava era tocar el violoncel. Llavors li marxaven tots els mals i sentia una felicitat completa”, explica el llibre. Però tot canvia quan un dia, l’Helena troba una misteriosa nota dins de la seva motxilla…
Amb autoconfiança i a través de la música, l’Helena aconsegueix passar de ser criticada a ser admirada pels seus companys. L’autora, que va trobar la inspiració per a escriure el conte en situacions que viuen els seus tres fills en el seu entorn, pretén fer veure als infants que “ser iguals és molt avorrit i que vegin que ser diferents és molt enriquidor, que està molt bé compartir amb gent diferent, que et pot aportar moltes coses”.
“L’Helena i el seu violoncel” va ser l’obra guanyadora del concurs literari que Mútua de Terrassa convoca entre els seus treballadors sanitaris pel volts de Sant Jordi per a editar un conte amb finalitats pedagògiques. En aquest cas, el conte vol convertir-se en un recurs per acompanyar els infants i les seves famílies en el reconeixement i la denúncia de les situacions d’assetjament escolar i mostrar la conveniència d’evitar i identificar aquestes situacions. També pretén destacar aspectes com la seguretat en un mateix i l’autoconfiança.
Actualment l’assetjament escolar s’ha convertit en un problema en els centres educatius i és la causa de molts episodis de malestar a les aules. Malgrat que no existeixen gaires estudis quantitatius ni estadístiques oficials sobre la incidència de situacions de bullying a les escoles, milers de noies i nois pateixen situacions de violència psicològica i física, a vegades durant anys. Segons dades d’un estudi de la Universidad Complutense de Madrid juntament amb la Fundación ColaCao, gairebé dos estudiants per classe reconeixen haver patit bullying. Calculant una mitjana de 28 alumnes per classe, aquesta xifra suposa que el 6,2 % dels estudiants d’entre 4t de primària i 4t de secundària manifesta haver patit assetjament escolar.
També d’acord amb aquest estudi, a l’estat espanyol hi hauria gairebé 220.000 estudiants víctimes d’assetjament escolar. I la investigació destaca un 16,3% d’alumnes que s’identifiquen com a testimonis, és a dir, 5 nens per aula.
Per edats i gènere, en educació primària (4t, 5è i 6è) es reconeixen com a víctimes el 7,6% dels alumnes, sense diferències significatives entre noies (7,5%) i nois (7,7%). A secundària, el percentatge disminueix fins al 5,3%, amb un nombre significativament més elevat entre les noies (5,8%) que entre els nois (4,7%). Per si això fos poc, en els últims anys també s’ha incrementat l’índex de menors que pateixen ciberassetjament, molts d’ells fora del centre escolar.
Contes amb valors com el de “L’Helena i el seu violoncel” poden esdevenir eines que ajudin a conscienciar els infants i a prevenir o evitar aquestes situacions.
