La mutilació genital femenina és ben present a Gàmbia i a molts dels països del seu entorn. Generar consciència social i política per erradicar aquesta pràctica és un dels propòsits de Fatou Nyang, una dona que va passar de fer una ablació genital a la seva filla, quan no sabia els efectes mèdics d’aquesta pràctica, a implicar-se a l’ONG Wassu Kafo Gàmbia, que treballa per combatre-la.
La mutilació genital de la teva filla et va fer prendre consciència?
No, vaig prendre consciència més tard, quan vaig entrar a Wassu Kafo. Vaig començar a treballar netejant i vaig preguntar a què es dedicaven. Em van explicar com lluitaven contra la mutilació genital femenina i llavors vaig ser conscient que ho havia patit jo mateixa i em vaig adonar que havia de defensar-me a mi mateixa, a la meva família i a les dones. Perquè sí, jo vaig portar la meva filla perquè li ho fessin però llavors encara no treballava a Wassu Kafo i no sabia què hi havia al darrere de la pràctica. No sabia que hi podia haver complicacions i problemes de salut, i per això participava a les cerimònies al voltant de la mutilació genital femenina.
“Recollim dades de totes les complicacions i problemes de salut que suposa l’ablació femenina”
L’ONG es dedica a la recerca. Recull dades de totes les complicacions i problemes de salut que suposa l’ablació femenina. Així va ser com em vaig poder informar. No es parla des de l’opinió sinó en base a les dades, a la investigació. És a dir, quan parlem amb la gent, expliquem la veritat. Així vaig passar de ser una formadora.
Llavors vas poder demanar disculpes a la teva filla. Com va ser?
Cada dia quan tornava de la feina li explicava de mica en mica què era l’ablació i les complicacions que se’n podien derivar. Quan li havia donat molta informació, li vaig demanar disculpes, però també li vaig explicar que quan la vaig portar perquè li ho fessin no sabia que no estava bé. Jo li havia de dir la veritat. Sempre hi ha més problemes si no dius la veritat.
Hi ha diversos tipus de mutilació genital femenina. Quina és més habitual a Gàmbia?
La primera consisteix en tallar la part superior. La segona, la part superior i els laterals. La tercera, la part superior, els laterals i segellar. No em queda clar quina és la més habitual, depèn de les tradicions. Tot i això, em sembla que el tercer tipus és molt habitual, tot i que no se’n parla gaire. Es pretén que la nena no vagi al llit amb homes que no seran el seu marit, perquè això és un pecat per a tota la família. Amb el segellat la menstruació s’acumula perquè queda un forat molt petit. Les regles es converteixen en una cosa molt dolorosa.
“Amb el segellat la menstruació s’acumula perquè queda un forat molt petit. Les regles es converteixen en una cosa molt dolorosa”
A Gàmbia la presència de dones a la política i fins i tot com a líders socials és limitada.
Ara comencen a haver dones polítiques, fins i tot diputades. Això és gràcies a l’educació.
La major presència de dones a la política serveix per lluitar contra la mutilació genital femenina i altres drets de les dones?
Sí, ens fan suport, també alguns diputats homes. Estem molt orgulloses dels diputats que ens fan suport, fan molt bona feina.
És com a conseqüència de la caiguda de la dictadura el 2016 o el canvi ve d’abans?
La prohibició de la mutilació genial femenina va ser el 2015.
Ara hi ha un moment d’obertura democràtica. Com s’explica que la llei que prohibeix la mutilació genital femenina fos de la dictadura?
Els líders religiosos diuen que l’Islam prescriu que ha de ser així. Ara aquests líders tenen molta influència a la democràcia. Diuen que si t’oposes a la pràctica, ets enemic de l’Islam. Pregàvem perquè la llei no es revoqués, però es va revocar fa un any i mig perquè se seguien practicant mutilacions genitals femenines de forma il·legal, el que suposava més perills sanitaris.
“Alguns líders musulmans diuen que si t’oposes a la mutilació genital femenina, ets enemic de l’Islam”
Hi ha grups o líders musulmans que us facin suport?
Sí, hi ha un imam molt conegut al país que ens fa suport. No va ser fàcil, perquè inicialment no em volia escoltar però em vaig apropar amb molt de respecte. Quan em va voler escoltar, em va dir que comptàvem amb el seu suport. No tots els líders religiosos estan a favor de la mutilació genital femenina. N’hi ha que estan amb nosaltres.
Noteu diferència entre les ciutats i el món rural?
Depèn de la tribu. Els wòlofs no acostumen a fer-ho i són majoritaris a les ciutats. A les zones rurals els jolas i mandenkàs, que sí que ho fan, en són més.
Wassu Kafo ha estat determinant per impulsar el Programa Nacional de Formació a Professionals de la Salut.
La formació és molt important. En fem a metges, infermeres, centres de salut… perquè han vist les complicacions derivades de l’ablació, però no ho relacionaven. Anem a les universitats i fins i tot als practicants de la mutilació genital femenina per donar-los proves perquè coneguin els efectes de la pràctica.
“Amb la mutilació genital es poden tenir fístules, incontinència urinària i complicacions en l’embaràs i el part”
La pròpia operació ja és un risc, però quins altres efectes posteriors té la mutilació genital femenina que no són tan evidents?
Es poden tenir fístules, incontinència urinària i complicacions en l’embaràs i el part. Moltes dones es dessagnen.
La brigada mèdica cubana té un paper molt important per implementar el programa nacional. Què fa?
Wassu Kafo va formar els metges cubans i ara tots coneixen la mutilació genital femenina. A Gàmbia no tenim gaire metges i per això venen d’altres països, molts de Cuba. Ara comencem a tenir metges formats a Gàmbia.
El sistema sanitari de Gàmbia depèn molt de la cooperació internacional?
Sí, tot i que ara ja tenim una facultat de medicina: tenim moltes infermeres gambianes i també alguns metges.
Consideres que la consciència social ha canviat d’ençà de l’inici de l’ONG?
Sí, molt! Vaig començar a treballar a Wassu Kafo el 2008 i cada cop veig més dones que es neguen a fer la mutilació genital femenina a les seves filles tot i que no ho poden dir en públic. Me n’alegro moltíssim!
“Cada cop veig més dones que es neguen a fer la mutilació genital femenina a les seves filles”
També treballeu per evitar el matrimoni infantil. Heu vist algun canvi social al respecte?
Sí que està canviant, perquè les nenes van a l’escola i no la deixen per casar-se. Jo mateixa em vaig casar als 15 anys i no vaig anar a l’escola, però ara la cultura és estudiar i anar a la universitat. Fins que no aconsegueixen una feina, la majoria de dones no es casen.
El canvi democràtic del 2016 és real? Hi ha més llibertats a Gàmbia?
Som més lliures i tenim llibertat d’expressió però no tenim una tradició de manifestacions. Som gent molt pacífica i somrient.
Hi ha dificultats per a la premsa?
Jo no m’atreveixo a criticar el president.
Un dels reptes de la nova democràcia és fer una comissió de la veritat que esclareixi els crims i desaparicions de la dictadura. S’està fent una recerca real?
Ho intenten però no puc aportar gaire cosa al respecte perquè estic centrada en la feina de Wassu Kafo. Si em fiqués en política, la meva feina seria menys efectiva. Si volem seguir actius, és millor no parlar de política.
Tenint en compte que la mutilació genital femenina no és exclusiva de Gàmbia, organitzacions internacionals com la Unió Africana o la Confederació Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental poden fer alguna cosa per erradicar la pràctica?
La nostra directora ha portat l’ONG a Gàmbia i està en contacte amb ONGs d’altres països.
Què suposa per a tu poder explicar la vostra feina fora de Gàmbia? Què podem fer des d’aquí per fer-vos suport?
Abans em costava molt fer-ho perquè, a sobre, m’insultaven i m’amenaçaven. Ara em sento més còmoda. Estic molt contenta de poder explicar-ho. Animo la gent europea a fer-nos suport i encoratjar-nos. També acceptem donatius. Els necessitem per seguir fent la nostra tasca.
Aquesta entrevista s’ha publicat originalment a elCugatenc