Una videotrucada per veure i parlar amb algú que viu lluny, un videojoc durant moltes hores seguides. Scroll infinit a les xarxes socials, reconnectar per internet amb algú a qui feia temps que no veies. Les noves tecnologies digitals ens omplen el dia a dia, amb un ritme canviant i frenètic.
Sovint s’encasella els videojocs i les xarxes socials com un dels factors problemàtics en relació als joves: provoquen aïllament? Faciliten l’assetjament? Agreugen problemes de salut mental? Alhora, les tecnologies també poden ser eines, com qualsevol altra, per a trobar persones que podria ser difícil conèixer d’altres formes. Quin paper fan en diferents etapes vitals?
Joves, videojocs i xarxes socials
“Quan parlem de joves, tecnologies i soledat, el cercle pot ser viciós o virtuós”: Daniel Ilzarbe és psiquiatre infantil i de l’adolescència a l’Unitat de Conductes Addictives en Adolescents (UNICA-A) de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Quan un jove passa moltes hores a l’habitació, el fet de consumir videojocs, xarxes socials… alimenta que passi el temps allà i que no necessiti res més”, afegeix.
Però alhora, aquest mateix jove a través de xarxes socials pot contactar amb un amic o trobar una xarxa, connectar per interessos i que de cop quedin presencialment. En aquest segon supòsit, explica Ilzarbe, les xarxes poden ser un factor que ajudi a sortir de l’aïllament si l’aïllament arriba primer. “Però si les xarxes arriben primer també poden causar un aïllament”.
Ilzarbe explicita que ell està esbiaixat en el contacte que té amb joves perquè treballa amb els casos més “extrems”, és a dir, els joves que no han fet un ús positiu o raonable de les tecnologies, i que això ha derivat en una conducta addictiva. Explica que com a transtorn, l’únic que està descrit és el trastorn per videojocs: “Les xarxes socials no existeixen com a transtorn, no es pot diagnosticar algú de transtorn per l’ús de xarxes socials”. En tot cas, sí que explica que falten estudis per determinar si pot haver-hi un diagnòstic de transtorn per addicció a les xarxes socials o si els estudis poden determinar que és un marcador d’altres coses.
En el web divulgatiu de l’Hospital Clínic citen d’entre els factors de l’addicció a internet el fet de ser una persona amb dificultats per relacionar-se socialment. Els homes també tenen més probabilitat de tenir aquesta addicció que, com explica Ilzarbe, no està descrita com a transtorn però sí que es considera important que les persones que fan un “ús problemàtic d’internet” siguin avaluades per un professional de la salut mental.
Adrián Tuñón, sociòleg i autor dels estudis de l’Observatori Estatal sobre la Soledat no Desitjada (SoledadES), afegeix que cal diferenciar entre diferents tipus de xarxes socials. “Si parlem de xarxes com Whatsapp, de missatgeria instantània, alguns estudis diuen que no augmenten sinó que poden ajudar a disminuir la soledat, perquè ens connecten amb persones properes”.
En canvi, adverteix dels riscos de xarxes socials anomenades passives, com Instagram o Youtube: “Quan són continguts i vídeos que es consumeixen de forma passiva, sí que sembla que tenen tendència a augmentar una mica la soledat, perquè el temps que dediques a veure vídeos o continguts no estàs amb ningú, només et dediques a consumir”, explica el sociòleg.
Aquest tipus de consum de les xarxes pot generar aïllament, per deixar de fer activitats socials a més de generar expectatives no complertes: “pot ser que vegis que la resta s’ho passa bé mentre tu portes una hora sense fer res a casa teva”. Així doncs, Tuñón remarca que depèn de com s’utilitzin, però que la presencialitat de les relacions és essencial, especialment en els joves, els qui més tendeixen a fer servir les noves tecnologies.
L’autor a SoledadES també ho relaciona amb les connexions online: connectar-se online pot ser útil i positiu, però considera que no pot ser l’única relació social: “Els estudis mostren que les persones que es connecten amb les amistats principalment online tenen una soledat més del doble que les persones que es comuniquen presencialment”.
En la mateixa línia, Ilzarbe en parla en relació als videojocs. Com a activitat d’oci també té avantatges. El psiquiatre destaca que és una activitat compartida que es pot fer en comunitat, però el que pot ser problemàtic és quan treu altres activitats: “Quan es deixa d’anar a classe, treu hores de relació amb la família, ja no mengeu junts, no vas a la feina…” En canvi, pot generar espais de connexió a través d’interessos compartits amb persones que potser no es podrien conèixer a la vida real.
Per al psiquiatre del Clínic, el gran repte el tenen els pares, que tenen la responsabilitat d’ensenyar a “caminar per internet” al seus fills. El metge fa el símil amb ensenyar a caminar els fills per la ciutat: “Se’ls ha de dir que hi ha carrers que són perillosos, que s’han de respectar semàfors…”. De la mateixa manera, explica que internet és una eina que té un horari i que serveix per a algunes coses però no per a tot: “No puc fer-lo servir per a autorregular-me emocionalment”.
Una aplicació que connecta persones grans
Les noves tecnologies també tenen la capacitat de ser una eina per lluitar contra la soledat no desitjada entre les persones grans. És la funció de VinclesBCN, un servei de l’Ajuntament de Barcelona que combina tecnologia i relacions humanes per millorar el benestar personal i social dels més grans. Mitjançant una aplicació instal·lada en tauletes o telèfons mòbils, VinclesBCN facilita tant la comunicació entre els usuaris i família com la creació de nous cercles socials i d’amistat. Tenen l’opció de missatges de text, fotografies i videotrucades per reforçar vincles que ja existeixen i amb l’ajuda de dinamitzadors organitzen nous en grups segons el barri o d’interès.
Esther Martín, del departament de promoció a les Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que la tecnologia és un mitjà i no un fi, on el rol humà és essencial per garantir el benestar dels usuaris. Els dinamitzadors no només ajuden a les persones grans amb l’aplicació i el seu ús, sinó que també creen espais de trobada presencials o virtuals on es poden formar noves relacions. Aquesta combinació d’eines tecnològiques i contacte humà és el que fa que el servei sigui tant un suport emocional com una eina per donar autonomia: “Vincles participa d’esdeveniments comunitaris. Per exemple, els dinamitzadors participen de les taules de gent gran, i això els permet detectar i donar respostes”.
Actualment, VinclesBCN compta amb uns 170 grups de barri, d’amistat o d’interès, en àmbits tan diversos com jardineria, cinema o cuina. Segons Martín, aquests espais permeten a les persones grans participar de forma activa segons els seus gustos. En el servei hi treballen 14 professionals que ajuden a 3.000 beneficiaris, on s’estan introduint iniciatives intergeneracionals, com tallers de cuina compartits entre joves i grans al Mercat de la Boqueria. “En aquesta activitat els avis van fer fotos dels plats que havien fet amb la seva tauleta, que ensenyaven al jovent de 18 i 29 anys” ens explica Martín.
Durant la pandèmia, VinclesBCN va ser un recurs per combatre l’aïllament. Les activitats virtuals i videotrucades van permetre a moltes persones mantenir-se connectades amb familiars des de casa i d’una forma segura. “Qui tenia aquest servei en aquest moment va ser un privilegiat, vam poder continuar proporcionant vincles, entretenir i connectar a gent en un moment complicat” detalla l’especialista.
Recentment, s’ha posat en marxa una prova pilot ser més inclusius i adaptar l’aplicació a persones sordes, amb dinamitzadors que tenen coneixements de llengua de signes. Aquesta iniciativa, diu Martín, vol arribar a moltes més persones perquè a la capital catalana un 26% de persones grans viuen soles i un 14% dels barcelonins grans manifesta que se sent aquesta solitud.
Avantatges i preocupacions de la IA i la realitat virtual
No és l’únic exemple de noves tecnologies que poden ajudar en la lluita contra la soledat no desitjada: en l’informe de SoledadES ‘La tecnologia com a eina de connexió social’ analitzen el paper que fan aplicacions com Replika (una intel·ligència artificial (IA) conversacional), Rendever (una eina de realitat virtual) a més de la mateixa VinclesBCN en el combat de la soledat. Al mateix document també s’estudia el paper d’eines de grans empreses més esteses al mercat com WhatsApp (Meta) o Alexa (Amazon).
“Eines generals no dissenyades contra la soledat poden ajudar a combatre-la, com WhatsApp o Alexa, però també tenen efectes negatius”
Sobre Replika, la intel·ligència artificial, l’estudi argumenta que pot reduir la sensació de soledat no desitjada, però que també pot fer que les persones que el fan servir dediquin menys temps a les relacions amb altres persones. També menciona preocupacions com els biaixos de classe social, gènere, raça, edat i altres factors, i que per tant pot reproduir desigualtats socials. En aquesta línia treballen, tal com menciona l’estudi, entitats com AlgoRace. Sobre Rendever, que genera ambients de realitat virtual, també pot ajudar en el combat contra la soledat no desitjada i la gestió de les emocions negatives.
De WhatsApp, l’eina de missatgeria instantània de Meta, en parlen com una eina útil i potent de treball social i connexió, en part per la gran implantació que té, amb alguns riscos com el tipus de comunicació de menys qualitat a la que porta l’aplicació. I sobre Alexa, l’assistent virtual d’Amazon, en destaca que tot i que s’han creat projectes com CreaRed, de la Creu Roja, que vol reduir l’aïllament social de les persones grans però que té un efecte molt limitat en afavorir les trobades presencials, el més important quan es tracta de combatre la soledat no desitjada.
Aquest article ha estat publicat originalment a elCugatenc
