Segons va publicar ahir el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, els quatre col·legis professionals d’infermeria de Catalunya –COIB, COIGI, COILL i CODITA– treballen ja en una defensa conjunta davant dels tribunals, sobre l’“Acord del CCIIC pel qual s’estableixen Directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’àmbit de la sedació intervencionista i de la sedació pal·liativa”. Aquest posicionament arriba després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona notifiqués al CCIIC l’admissió a tràmit del recurs ordinari presentat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (OCM) contra l’esmentat Acord, publicat el passat 16 de setembre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En aquest acord, el CCIIC destacava:
“Es reconeix que la infermera i l’infermer en l’àmbit de la sedació actua de manera autònoma, amb l’objectiu de respondre a situacions en què la persona atesa està sotmesa a una intervenció o prova cruenta o durant la situació de la persona en cures pal·liatives, en ambdós casos per mantenir un millor grau de benestar davant de la possible aparició de simptomatologia refractària, d’acord amb les disposicions vigents i els criteris de normo-praxi del seu àmbit competencial. També actua de manera col·laborativa amb l’equip assistencial.
En congruència amb les competències fonamentals que els pertoquen, es reconeix que les infermeres i els infermers exerceixen les seves facultats professionals en els àmbits de l’assistència, la gestió, la docència i la recerca. D’acord amb disposicions vigents, les guies de pràctica clínica i assistencial i els criteris de normopraxi, en l’àmbit de l’atenció a la sedació, les infermeres i els infermers exerceixen les seves facultats competencials (…)
D’altra banda, Elvira Bisbe, vicedegana del Col·legi de Metges de Barcelona, va reconèixer que la publicació d’aquest document a finals de setembre va “generar molta alarma, i els serveis d’anestèsia estaven en peu de guerra, però en realitat no serveix per a res, perquè no té força legal, els col·legis professionals no poden canviar les atribucions d’una llei”. Bisbe explica que les infermeres no poden intervenir en l’àmbit de la sedació intervencionista –l’alteració de l’estat de consciència induït per medicaments, per tal de reduir l’ansietat, el malestar i la resposta al dolor durant la realització d’un procediment i/o prova– ni en la sedació pal·liativa –maniobra terapèutica prescrita per professionals que consisteix en l’administració deliberada de fàrmacs per reduir la consciència d’una persona atesa amb una malaltia avançada o final de vida, per alleujar de forma adient un o més símptomes refractaris amb el seu consentiment– perquè és una competència que no tenen. Tanmateix, en pràctiques d’infermeria avançada, hi ha infermeres que poden realitzar sedacions, però sempre “dins del marc de l’equip” o sota la tutela d’un metge: “jo puc delegar la meva funció en una infermera que crec que és competent, i ho signaré tranquil·lament, però si alguna cosa passa jo en seré la responsable. Són competències o rols que tenen els metges”. I afegeix que “el problema que té aquest document és que les infermeres volen anar per lliure, que les contractin per fer sedacions on sigui, i elles això no ho poden fer perquè no tenen la formació, no tenen la competència assignada i no tenen la protecció legal. Per tant, només poden fer aquesta funció si algun metge els delega aquesta funció. I això és així per llei”.
Tanmateix, Elvira Bisbe, doctora i anestesiòloga, considera que actualment hi ha moltes proves mèdiques que es realitzen amb sedació, i que no podria dur a terme sola els cinquanta preoperatoris o sedacions que de vegades ha hagut d’abarcar. Bisbe reconeix que “els anestesiòlegs no som prous per fer totes les sedacions que es necessiten i, en el marc d’un equip i dins d’un protocol, jo puc delegar la meva funció a una infermera que he format, que he vist que és competent i que està sota el meu auspici. Però jo sóc la metgessa que signa, perquè ella no té aquesta competència i ho administra sota la meva tutela”. També va ressaltar que, en aquest sentit, “jo tinc una tranquil·litat absoluta amb les infermeres que comparteixo visites preoperatòries i la relació és perfecte”.
Bisbe assegura que “volem que infermeria tingui cada vegada més rols, però dins de les seves competències, no poden canviar el marc competencial”. Destaca, però, que “el grau d’infermeria és de cures, i no poden ni diagnosticar ni indicar tractaments. La llei diu que la diagnosi i el tractament el fan els metges i les cures, les infermeres. Si tú vols diagnosticar i pautar medicació, has de fer medicina, que és qui té aquestes competències”.
Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya també es va posicionar sobre el document del CCIIC en el seu moment, alertant dels riscos que suposa per a la seguretat clínica dels pacients que un professional no especialista en Anestesiologia i Reanimació practiqui sedacions: “La manca d’anestesiòlegs no es pot suplir amb la delegació de competències mèdiques a altres col·lectius professionals, ja que així l’únic que s’aconsegueix és posar en risc als pacients i afeblir la qualitat assistencial”, va apuntar l’organització.
