Un de cada quatre joves a Espanya afirma sentir-se sol i més de la meitat d’aquests solitaris han patit assetjament escolar durant la seva vida (Observatori Estatal de la Solitud No Desitjada). Els joves de classes baixes senten aquesta soledat el doble (47%) que els de classes altes (22%) perquè aquests últims disposen de recursos per anar a concerts, viatges o altres modes d’oci de pagament. Els palaus del poble (llocs públics d’interacció) als quals es refereix el sociòleg Eric Klinenberg estan de capa caiguda.
En el seu lloc tenim les xarxes socials que, curiosament, multipliquen per dos –quan es fa un ús abusiu i quasi exclusiu–les possibilitats de sentir-se sol, cosa que sembla atorgar a les relacions presencials un caràcter protector pel que fa a la sensació de soledat. També aquí el biaix social existeix perquè la presència –i, per tant, la desconexió– seran cada vegada més un luxe a l’abast d’alguns privilegiats. Als altres els queda l’opció de surfejar per la pantalla i viure la vida dels altres en el desplaçament infinit.
Aquest sentiment de soledat s’acompanya d’altres fenòmens com l’augment del consum d’ansiolítics (les benzodiazepines ja són el tòxic més consumit per les joves espanyoles), els trastorns del son, els trastorns de la conducta alimentària o les ideacions suïcides. La incidència de la cirrosi hepàtica per consum d’alcohol, tradicionalment una malaltia masculina, està incrementant de manera preocupant en dones joves, seguint la tendència dels països anglosaxons. Als Estats Units s’ha registrat un augment espectacular de trasplantaments de fetge en noies joves.
Molts, a més, necessiten un any sabàtic quan es graduen –que dediquen a viatjar, cooperar o fer altres feines menors– abans de submergir-se en el remolí laboral que els angaoixa per por a no donar la talla. Un terç dels joves es declara en estat de malestar emocional amb greus dificultats d’emancipació (habitatge inaccesible i treball mòbil i precari). El futur, més incert que mai, i les certeses de la tecnociència no els asseguren cap estabilitat: emergència climàtica, política i digital, globals i inabastables des del local.
La seva experiència de la sexualitat aspira també al frenesí d’un semblant de rendiment elevat que els proporciona el porno o el slamsex, un impuls químic (chemsex) cada vegada més freqüent. Des dels estimulants sexuals tradicionals fins a la recent moda dels sobrets de mel que els inclouen dissimuladament. O la literatura New Adult –fenomen d’èxit a l’última edició de la Fira del Llibre de Frankfurt– amb escenes explícites de sexe, aptes per al consum de joves de 18 a 24 anys.
Les seves opinions polítiques varien, però fins a un 20% s’inclinen per discursos misògins i xenòfobs, optant per personatges inconsistents com Alvise o influencers com Llados o Hugo Monteagudo (21 anys i 2,5 milions de seguidors). Aquests darrers parlen d’“Els homes d’Alt Valor”, aquells amb idees clares, que guien les seves parelles, les proveeixen perquè altres caçadors no els robin la peça, les protegeixen i els transmeten seguretat. Són els preferits de “Les dones d’Alt Valor”, les exclusives i femenines, que es deixen ajudar i cuidar, ansioses de ser conquerides i perseguides, segons ens explica una altra jove influencer, la model Martina Erregue (20 anys). Tot molt original i nou.
Uns i altres comparteixen un tret força generalitzat: la dificultat de treballar en equip, de fer alguna cosa col·lectiva que no sigui la suma de les parts. De conversar i confrontar més enllà d’opinar. Les satisfaccions autoeròtiques prevalents en el virtual segurament impacten en aquesta dificultat de sostenir l’enunciació i el vincle amb l’altre. Per això, quan l’urgència apreta veiem molts d’ells caminar amb escombres per ajudar els damnificats i, de pas, fer-se presents en el vincle amb els altres, sense el brillant engany del postureig digital. Als adults ens toca acompanyar-los en aquest trànsit promovent llaços que assegurin la presència, articulada a l’atenció i al desig. Ja no n’hi ha prou amb estar, ni tampoc amb observar atentament, cal que aquest estar es guiï per un desig decidit de companyia.
José R. Ubieto. Autor de “Adolescències del segle XXI. Del frenesí al vertigen: com acompanyar-los?”
