Tot i posar al centre del discurs la rellevància de les cures, la dura realitat amb la que ens continuem trobant és que els sectors d’atenció a les persones segueixen sent els sectors més fortament feminitzats, amb els sous més baixos i amb condicions de treball extremadament precàries

La manca d’ajudes econòmiques, la saturació dels serveis socials, la precarietat dels sector social i la manca de respostes de les administracions fa que tota la responsabilitat recaigui en la capacitat de resiliència de les dones i de la comunitat a sobreposar-se a les situacions de crisi que ens colpeja