El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Gaietà Permanyer Miralda
Nascut el 2 d’abril del 1942 a Barcelona. Metge clínic, actiu ininterrompudament des del juny del 1967 fins a l’abril del 2007 a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, primerament al Servei de Medicina Interna i, des del 1972, al Servei de Cardiologia. Després de la seva jubilació va ser nomenat Metge Emèrit de la institució. Va contribuir a estudis de recerca clínica (bàsicament sobre malalties del pericardi i valvulopatia aòrtica) de rellevància local i internacional. El 1996 va ser un dels fundadors d’una Unitat d’Epidemiologia (ara grup CIBER d’Epidemiologia Clínica), orientada cap a la recerca de resultats clínics i en qualitat de vida en malalties cardiovasculars. Allà s’han coordinat diferents estudis d’àmbit local i estatal sobre l’efectivitat terapèutica en síndromes cardiovasculars. Entre 2007 i 2016 ha estat col·laborador extern de l’Agència d’Avaluació de Tecnologies de Catalunya (ara Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, AQuAS), on ha contribuït a impulsar el projecte ISOR, dedicat a l’avaluació de l’impacte social de la recerca biomèdica.
Gaietà Permanyer Miralda
Nascut el 2 d’abril del 1942 a Barcelona. Metge clínic, actiu ininterrompudament des del juny del 1967 fins a l’abril del 2007 a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, primerament al Servei de Medicina Interna i, des del 1972, al Servei de Cardiologia. Després de la seva jubilació va ser nomenat Metge Emèrit de la institució. Va contribuir a estudis de recerca clínica (bàsicament sobre malalties del pericardi i valvulopatia aòrtica) de rellevància local i internacional. El 1996 va ser un dels fundadors d’una Unitat d’Epidemiologia (ara grup CIBER d’Epidemiologia Clínica), orientada cap a la recerca de resultats clínics i en qualitat de vida en malalties cardiovasculars. Allà s’han coordinat diferents estudis d’àmbit local i estatal sobre l’efectivitat terapèutica en síndromes cardiovasculars. Entre 2007 i 2016 ha estat col·laborador extern de l’Agència d’Avaluació de Tecnologies de Catalunya (ara Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, AQuAS), on ha contribuït a impulsar el projecte ISOR, dedicat a l’avaluació de l’impacte social de la recerca biomèdica.
La lectura del llibre ‘La construcción de un éxito’, on Juli de Nadal descriu, en termes autobiogràfics i alhora amb el rigor d’una crònica, com es va elaborar a Espanya el sistema de sanitat pública, em planteja diferents consideracions com a lector i també com a metge veterà. L’autor dóna a entendre com la construcció de la sanitat pública va respondre…