{"id":1510,"date":"2023-10-07T06:20:20","date_gmt":"2023-10-07T06:20:20","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/recerca-en-salut\/?p=1510"},"modified":"2024-07-08T15:15:09","modified_gmt":"2024-07-08T15:15:09","slug":"hi-sentim-prou-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarisanitat.cat\/recerca-en-salut\/blog\/2023\/10\/07\/hi-sentim-prou-be\/","title":{"rendered":"Hi sentim prou b\u00e9?"},"content":{"rendered":"

Pujar massa el volum de la tele, haver de canviar-nos el tel\u00e8fon d\u2019orella o parlar massa alt poden ser un av\u00eds de p\u00e8rdua d\u2019audici\u00f3.<\/strong><\/p>\n

L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/a> preveu que cap a l\u2019any 2050 hi hagi al m\u00f3n gaireb\u00e9 2500 milions de persones amb algun grau de p\u00e8rdua d’audici\u00f3, i que almenys 700 milions requereixin rehabilitaci\u00f3. Tamb\u00e9 segons els seus c\u00e0lculs, a causa de pr\u00e0ctiques d’audici\u00f3 poc segures, m\u00e9s de 1000 milions de joves adults corren el risc de patir una p\u00e8rdua d’audici\u00f3 evitable i permanent.<\/p>\n

Nens, joves, adults i persones grans tenim en la nostra o\u00efda un dels pilars d\u2019una bona integraci\u00f3 social. El desenvolupament del llenguatge, des de ben petits, i la comunicaci\u00f3 a totes les edats est\u00e0 en gran part en mans d\u2019aquest complex engranatge que s\u2019amaga m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres orelles i que, si tot funciona b\u00e9, tant ignorem.<\/p>\n

Per\u00f2, i aquella companya de la colla que tot sovint sembla desconnectada de la conversa? O el ve\u00ed que, tot i que \u00e9s ben jove, sempre ens fa tornar a repetir qu\u00e8 li hem dit? I la nostra amiga que ens truca per tel\u00e8fon i ens hem de separar l\u2019aparell de l\u2019orella perqu\u00e8 crida massa… No ser\u00e0 que no hi senten b\u00e9?<\/p>\n

Revisar-nos l\u2019o\u00efda, de la mateixa manera que ho fem amb la vista, ens pot descobrir la necessitat d\u2019una ajuda que ens faria la vida m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n

L\u2019envelliment de les c\u00e8l\u00b7lules de l\u2019o\u00efda, a partir dels cinquanta anys, ja pot fer que, progressivament, cada vegada hi sentim una mica pitjor. Per\u00f2 l\u2019exposici\u00f3 a sorolls molt intensos, sobretot de forma continuada en certes ocupacions laborals, o pel costum de freq\u00fcentar espais sovint molt concorreguts de gent on tothom va al\u00e7ant la veu per fer-se sentir, pot afectar la qualitat de la nostra o\u00efda a qualsevol edat.<\/p>\n

Atenci\u00f3 a la desatenci\u00f3 en els menors<\/h3>\n

Pares, cuidadors i professors s\u00f3n responsables d\u2019alertar quan algun detall pugui fer sospitar una hipoac\u00fasia en els infants. \u201cPer exemple, si no segueixen les explicacions a classe o acostumen a tenir sempre una tend\u00e8ncia a pujar el volum de la tele o dels aparells amb els qu\u00e8 juguen o treballen, tot aix\u00f2 pot indicar que no hi senten b\u00e9\u201d. Ho explica la Rosa M\u00aa Casademont, que \u00e9s pediatra del Centre d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Vallcarca-Sant Gervasi. Afortunadament, tal com explica, cada vegada m\u00e9s els CAP\u2019s com el seu compten amb consultes ambulat\u00f2ries on es realitzen audiometries, i no cal esperar la derivaci\u00f3 al servei d\u2019otorrinolaringologia.<\/p>\n

Moltes vegades, explica Casademont, grans refredats o al\u00b7l\u00e8rgies fan que es perdi o\u00efda, per\u00f2 de manera temporal. Aquesta hipoac\u00fasia la soluciona el propi metge de fam\u00edlia, normalment prescrivint antihistam\u00ednics. L\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica als CAP\u2019s ja determina si es tracta d\u2019una sordesa per mucositat acumulada deguda al constipat, o si pot tenir una causa neurol\u00f2gica i, per tant, requerir una derivaci\u00f3 a l\u2019especialista.<\/p>\n

Des del centre especialitzat en rehabilitaci\u00f3 audiol\u00f2gica a Barcelona, Audiopacks,<\/a> pensant en la poblaci\u00f3 infantil aconsellen fixar-se en signes com aquests que podrien indicar p\u00e8rdua auditiva:<\/p>\n