El mateix any que els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona posaven en relleu al mapa internacional la capital catalana, la comunitat cient\u00edfica internacional tamb\u00e9 mirava cap aqu\u00ed. Els germans Brugada, Josep, Ramon i Joan, nascuts a Banyoles, i en aquell moment investigant en laboratoris d\u2019Holanda, Estats Units i Barcelona, havien descrit per primer cop al m\u00f3n una mutaci\u00f3 als canals el\u00e8ctrics del cor com a responsable de la mort sobtada en una s\u00e8rie de pacients de diversos pa\u00efsos. El segell catal\u00e0 en aquesta troballa, i la seva repercussi\u00f3 com a \u00fatil detector per a prevenir morts van significar un abans i un despr\u00e9s en l\u2019estudi de les ar\u00edtmies card\u00edaques, i tres hospitals catalans: el Cl\u00ednic<\/a>, a Barcelona, el Josep Trueta<\/a>, a Girona, i el Sant Joan de D\u00e9u<\/a>, a Esplugues de Llobregat, han esdevingut referents mundials en la investigaci\u00f3 de la mort sobtada.<\/p>\n D\u2019en\u00e7\u00e0 de la cabdal troballa, i segons explica Josep Brugada, un dels tres germans metges als qui es deu l\u2019encert, \u201cs\u2019han fet moltes aportacions, i s\u2019han descrit a tot el m\u00f3n m\u00e9s de dues-centes mutacions relacionades amb\u00a0 la s\u00edndrome\u201d. Ara se sap com es presenta, qui t\u00e9 m\u00e9s risc de patir-la i, en funci\u00f3 d\u2019aix\u00f2, es poden canviar les seves caracter\u00edstiques perqu\u00e8 disminueixin les ar\u00edtmies. \u201cAra sabem com modificar una malaltia gen\u00e8tica a trav\u00e9s d\u2019un efecte mec\u00e0nic, cremant teixit de la part externa del cor\u201d, explica el Catedr\u00e0tic de Cardiologia de la UB i Consultor s\u00e8nior de cardiologia de l\u2019Hospital Cl\u00ednic, Josep Brugada.<\/p>\n La investigaci\u00f3 aplana el cam\u00ed de vida, difumina, suavitza, elimina obstacles i, per tant, pot evitar morts prematures. En el cas de les sobtades, Brugada exposa: \u201cFem investigaci\u00f3 per entendre les situacions, per saber qu\u00e8 est\u00e0 passant, per qu\u00e8 en una persona apareix una ar\u00edtmia maligna que la pot matar i en el seu germ\u00e0 no i, segons la sospita que pots tenir sobre el risc de mort sobtada, poder fer tot el tractament necessari a nivell preventiu\u201d, afegeix.<\/p>\n Poques vegades passa al m\u00f3n que els qui han donat nom a una malaltia siguin vius i continu\u00efn investigant, com en el cas dels tres germans Brugada, als quals se\u2019ls hi ha sumat una neboda, Georgia Sarquella Brugada, que fa recerca sobre ar\u00edtmies pedi\u00e0triques des de l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u. A Catalunya, com a Europa, la incid\u00e8ncia \u00e9s d\u2019un cas de s\u00edndrome dels Brugada per cada 5.000 habitants.<\/p>\n Fa uns dies, el director de l’Institut de Recerca contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras<\/a>, Manel Esteller, que va impulsar en el seu moment el programa d\u2019epigen\u00e8tica i biologia del c\u00e0ncer de l\u2019IDIBELL<\/a> (l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge), compartia al seu Twitter<\/a> la not\u00edcia sobre Maria Branyas, una catalana de 115 anys, que esdevenia la dona m\u00e9s vella del m\u00f3n. T\u00e9 molt de sentit que alg\u00fa com Esteller ho vulgui donar a con\u00e8ixer. Els investigadors obren camins de curaci\u00f3 de malalties com el c\u00e0ncer, i s\u00f3n, en realitat, qui fan possible que cada dia ens creuem gent al carrer que, sense la recerca dels darrers trenta anys, no hi serien. L\u2019esperan\u00e7a de vida creix dia a dia en algun rac\u00f3 de laboratori. Viure m\u00e9s anys i millorar les condicions de salut, f\u00edsiques i ps\u00edquiques amb les quals ens anem fent grans est\u00e0 en mans de gent com Manel Esteller, Josep Brugada, i centenars d\u2019investigadors, m\u00e9s o menys medi\u00e0tics, m\u00e9s o menys a l\u2019ombra.<\/p>\n L\u2019aven\u00e7 tecnol\u00f2gic permet situar investigadors catalans en la primera l\u00ednia de la investigaci\u00f3 mundial i beneficiar, amb els mateixos estudis, molts m\u00e9s pacients d\u2019arreu del m\u00f3n. El big data<\/em> ho fa possible, perqu\u00e8 facilita la compartici\u00f3 de dades biom\u00e8diques. Un exemple, l\u2019ACE Alzheimer Center<\/a> Barcelona \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre al servei de les persones amb malaltia d\u2019Alzheimer o altres dem\u00e8ncies, i de les seves fam\u00edlies. Va ser creat l\u2019any 1991 per Merc\u00e8 Boada i el seu marit, Llu\u00eds T\u00e1rraga. L\u2019any 2010 van participar en una investigaci\u00f3 gen\u00e8tica a nivell mundial, en la qual hi havia tamb\u00e9 la nordamericana Mayo Cl\u00ednic<\/a>, i va ser gr\u00e0cies a l\u2019aportaci\u00f3 de 4.000 mostres gen\u00e8tiques que va fer la fundaci\u00f3 barcelonina. \u201cAix\u00f2 ens va permetre entrar als grans consorcis internacionals de gen\u00e8tica, on els cient\u00edfics demanen col\u00b7leccions de gens alienes per confirmar el que han trobat ells\u201d, explica la fundadora d\u2019ACE, Merc\u00e8 Boada. ACE comparteix dades amb consorcis importants vinculats a la ind\u00fastria, per acreditar i confirmar el rigor i la bondat de marcadors que estan sortint.<\/p>\n Per fer-ho, ACE compta amb gaireb\u00e9 20.000 (17.993) mostres gen\u00e8tiques, i amb elles aporta m\u00e9s del 10% de mostres gen\u00e8tiques en estudis internacionals. L\u2019any 2021 van participar en 25 assajos cl\u00ednics. Juntament amb la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall<\/a>, i els hospitals de Sant Pau<\/a>, el Cl\u00ednic<\/a> i l\u2019hospital del Mar<\/a>, configura el pol m\u00e9s important d\u2019investigaci\u00f3 a Catalunya sobre Alzheimer i dem\u00e8ncies, un HUB<\/em> a Barcelona en recerca aplicable.<\/p>\n Tal com expliquen a l\u2019Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal<\/a>), una instituci\u00f3 amb m\u00e9s de 30 anys d\u2019experi\u00e8ncia en recerca hospital\u00e0ria i acad\u00e8mica en salut, i on treballen m\u00e9s de 400 persones de 36 nacionalitats diferents, \u201camb el temps, la informaci\u00f3 rellevant sobre l’activitat biol\u00f2gica de f\u00e0rmacs i dades cl\u00edniques de pacients s’acumula en arxius p\u00fablics i corporatius. Aquest compendi de dades, en conjunt, pot ser suficient per encaminar noves iniciatives terap\u00e8utiques, i les noves tecnologies d’an\u00e0lisi de dades estan ja prou avan\u00e7ades per accelerar el descobriment i el desenvolupament de f\u00e0rmacs\u201d.<\/p>\n Una vintena llarga de centres de recerca<\/a> situen la investigaci\u00f3 a Catalunya en molt bon lloc quant a publicacions cient\u00edfiques. Hospitals i fundacions duen a terme els treballs, molts d\u2019ells en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres equips d\u2019investigadors en altres pa\u00efsos.<\/p>\n Aqu\u00ed, des del Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (VHIR<\/a>), s\u2019investiga sobre: salut global, malalties cr\u00f2niques i prevalents, i envelliment, salut de la dona i infantil, i malalties minorit\u00e0ries. Tamb\u00e9 el cervell, la ment i el comportament, el c\u00e0ncer, la medicina personalitzada, el diagn\u00f2stic innovador, la imatge molecular i la salut digital, aix\u00ed com les ter\u00e0pies i intervencions avan\u00e7ades, la nanomedicina, el transplantament i la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans.<\/p>\n Algunes de les \u00e0rees de recerca<\/a> de l\u2019Hospital Cl\u00ednic s\u00f3n: Oncologia i Hematologia. Fetge, sistema digestiu i metabolisme, Neuroci\u00e8ncies cl\u00edniques i experimentals. Les bases gen\u00e8tiques de la infertilitat s\u00f3n un dels temes que s\u2019investiguen a la Fundaci\u00f3 Puigvert<\/a>, centrada en l\u2019estudi i tractament de les patologies i les disfuncions del sistema urinari, i tamb\u00e9 les de l’aparell genital mascul\u00ed.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 la Caixa<\/a>, amb el seu programa CaixaResearch<\/a>, \u201cdona suport a la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia per abordar els principals reptes en diferents \u00e0mbits de la salut, principalment en malalties infeccioses, oncol\u00f2giques, cardiovasculars, neurol\u00f2giques i ci\u00e8ncies m\u00e8diques\u201d. Tamb\u00e9 a la recerca biom\u00e8dica. Ho fa a trav\u00e9s de tres instituts: l\u2019IrsiCaixa<\/a>, Institut de Recerca de la Sida Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, \u00a0IsGlobal<\/a>, Institut de Salut Global de Barcelona, el VHIO<\/a>, Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia, la Fundaci\u00f3 SHE<\/a> per a la ci\u00e8ncia, la Salut i l\u2019Educaci\u00f3, i tamb\u00e9 amb el Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC<\/a>), el CNIC<\/a>, Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares i el CNIO<\/a>, Centro Nacional de Investigaciones Oncol\u00f3gicas.<\/p>\n L\u2019Institut de recerca biom\u00e8dica de l\u2019Hospital de Sant Pau<\/a> estudia malalties cardiovasculars, oncohematol\u00f2giques, neurol\u00f2giques, la neuroci\u00e8ncia i la salut mental, la medicina gen\u00f2mica i les malalties rares. A l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI<\/a>) tenen \u00e0rees d\u2019investigaci\u00f3 sobre salut cardiovascular i respirat\u00f2ria, oncohematologia, neuroci\u00e8ncies, el metabolisme i la inflamaci\u00f3 i la salut mental, entre altres.<\/p>\n El SJD Pediatric Cancer Center Barcelona<\/a> \u00e9s un altre referent a Europa, un centre monogr\u00e0fic al servei d’infants i adolescents amb c\u00e0ncer i les seves fam\u00edlies. La instal\u00b7laci\u00f3 concentra, en un espai com\u00fa, els serveis assistencials adre\u00e7ats al pacient que pateix un c\u00e0ncer del desenvolupament, aix\u00ed com els espais dedicats a la recerca del c\u00e0ncer infantil.<\/p>\n A l\u2019Hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti),<\/a> algunes de les mat\u00e8ries que investiguen s\u00f3n les malalties infeccioses, l\u2019ab\u00fas de subst\u00e0ncies, les malalties endocrino-metab\u00f2liques, de l’os i renals, tamb\u00e9 les del fetge i l\u2019aparell digestiu.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 Althaia<\/a>, xarxa assistencial universit\u00e0ria Manresa, t\u00e9 grups de recerca en salut mental i innovaci\u00f3 social, \u00e9s referent de la Catalunya Central en l\u2019estudi de la cronicitat. Tamb\u00e9 fa recerca en innovaci\u00f3 docent, simulaci\u00f3 i seguretat del pacient; en oncologia gastrointestinal, endosc\u00f2pia i cirurgia, aix\u00ed com en recerca cl\u00ednica al malalt cl\u00ednic.<\/p>\n A l\u2019Hospital Universitari de Vic<\/a> s\u2019investiguen, entre altres temes, la reparaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 tissular i la malaltia pulmonar obstructiva cr\u00f2nica.<\/p>\n La investigaci\u00f3 per diagnosticar millor i oferir tractaments m\u00e9s efica\u00e7os tamb\u00e9 es promou i es concreta de les universitats catalanes, en t\u00e0ndem amb els hospitals on els pacients se\u2019n beneficien. Els premis<\/a> del Consell Social de la Universitat de Barcelona i de la Fundaci\u00f3 Bosch i Gimpera promouen la transfer\u00e8ncia del coneixement acad\u00e8mic a la societat. Des de la UB es considera \u201cde la m\u00e9s gran import\u00e0ncia el retorn a la societat dels coneixements adquirits al llarg dels estudis i la recerca universitaris mitjan\u00e7ant el desenvolupament de projectes de transfer\u00e8ncia en qualsevol \u00e0mbit aix\u00ed com la creaci\u00f3 d’empreses innovadores basades en el coneixement\u201d.<\/p>\n Ara fa uns mesos, el Premi Antoni Caparr\u00f3s (que va ser un catedr\u00e0tic de Psicologia), en concret, guardonava un projecte d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que permetr\u00e0 millorar el diagn\u00f2stic del c\u00e0ncer colorectal. Liderat pel Dr. Santi Segu\u00ed, professor agregat del Departament de Matem\u00e0tiques i Inform\u00e0tica de la UB, ha estat considerat el millor projecte de transfer\u00e8ncia de coneixement, tecnologia i innovaci\u00f3. L\u2019enginy permetr\u00e0 una revisi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida i efectiva de l’enregistrament de v\u00eddeo obtingut mitjan\u00e7ant una c\u00e0psula endosc\u00f2pica dotada amb una c\u00e0mera al llarg del seu recorregut per l\u2019intest\u00ed. Es podr\u00e0 substituir aix\u00ed progressivament l’endosc\u00f2pia tradicional, t\u00e8cnica invasiva i que requereix anest\u00e8sia. Tamb\u00e9 millorar\u00e0 l’efici\u00e8ncia en el diagn\u00f2stic, fet que ajudar\u00e0 a reduir la incid\u00e8ncia i mortalitat del c\u00e0ncer de c\u00f2lon, el tercer tipus de c\u00e0ncer m\u00e9s freq\u00fcent a tot el m\u00f3n i un dels m\u00e9s agressius i mortals. Segons l’Observatori Mundial del C\u00e0ncer, d’un total estimat d’1,9 milions de casos diagnosticats el 2020, aquesta malaltia ha causat la mort de m\u00e9s de 935.000 persones.<\/p>\n Doncs b\u00e9, aquest projecte \u00e9s fruit d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 de recerca entre la UB, l\u2019Hospital General de la Vall d\u2019Hebron i l\u2019empresa escocesa Corporate Health International. Actualment, amb el suport econ\u00f2mic de l\u2019Institut Nacional de Recerca en Salut d\u2019Anglaterra (NIHR) i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 amb hospitals del Regne Unit, s’est\u00e0 portant a terme un assaig cl\u00ednic de fase 2 per tal de mesurar la sensibilitat i especificitat del m\u00e8tode desenvolupat a Catalunya, comparant-lo amb els procediments est\u00e0ndards. Si els resultats s\u00f3n positius, el sistema d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial resultant del projecte es convertir\u00e0 en un procediment cl\u00ednic acceptat pel sistema sanitari del Regne Unit.<\/p>\n L’Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL<\/a>) t\u00e9 investigadors propis i integra la recerca que es duu a terme a l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge, l\u2019Hospital de Viladecans (ambd\u00f3s de l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut), l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia a l\u2019Hospitalet, i la Universitat de Barcelona al Campus de Bellvitge. Els m\u00e9s de mil investigadors de l\u2019IDIBELL s\u2019organitzen en quatre grans \u00e0rees tem\u00e0tiques \u2013la de c\u00e0ncer, la de neuroci\u00e8ncies, la de medicina translacional i la de medicina regenerativa, nou programes de recerca i prop de setanta grups. I el CISAL<\/a>, que \u00e9s el Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut Laboral, pertany a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).<\/p>\n La Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals. Fomenta la recerca biom\u00e8dica de malalties cr\u00f2niques o sense guariment conegut a partir dels fons econ\u00f2mics obtinguts en el programa de La Marat\u00f3 de TV3 i Catalunya R\u00e0dio. Des del 2006 i de forma bianual, la fundaci\u00f3 obre una convocat\u00f2ria p\u00fablica de propostes de malalties amb l\u2019objectiu d\u2019implicar la societat civil en la tria del tema del programa. La crida est\u00e0 oberta a associacions de pacients i de familiars de pacients, aix\u00ed com tamb\u00e9 les d’entitats de recerca, societats cient\u00edfiques i de professionals de l’\u00e0mbit de la salut, inscrites en el registre d’entitats jur\u00eddiques del Departament de Just\u00edcia de la Generalitat de Catalunya. Mitjan\u00e7ant campanyes de participaci\u00f3 ciutadana i actes de difusi\u00f3 i educaci\u00f3, fomenta i promou la recerca biom\u00e8dica d’excel\u00b7l\u00e8ncia, aix\u00ed com la sensibilitzaci\u00f3 social sobre les malalties que es tracten al programa La Marat\u00f3 de TV3 i Catalunya R\u00e0dio.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 selecciona els millors projectes de recerca biom\u00e8dica de cada convocat\u00f2ria i en fa un seguiment acurat al llarg de la seva durada, controlant-ne la despesa i el desenvolupament cient\u00edfic, tot informant a la ciutadania dels resultats dels treballs.<\/p>\n Des de l’any 1992, la Fundaci\u00f3 ha repartit 228.002.353 euros a la sensibilitzaci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 social i a la recerca d’excel\u00b7l\u00e8ncia de 985 projectes de recerca, que s’han desenvolupat en institucions cient\u00edfiques, principalment de Catalunya, per\u00f2 tamb\u00e9 de l’Estat Espanyol i d’\u00e0mbit internacional. En total, 9.674 investigadors s’han beneficiat directament del suport econ\u00f2mic per continuar portant a terme els seus estudis sobre temes com el c\u00e0ncer, la diabetis i l\u2019obesitat, el cor, l\u2019ictus i lesions medul\u00b7lars i cerebrals, malalties rares, neurodegeneratives, inflamat\u00f2ries, respirat\u00f2ries, mentals i gen\u00e8tiques heredit\u00e0ries, entre altres.<\/p>\n El gran paraig\u00fces de La Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3 \u00e9s el paradigma de la col\u00b7laboraci\u00f3 de la ciutadania en el progr\u00e9s cient\u00edfic, en benefici de la salut de tothom. Moltes petites i grans associacions i fundacions arreu de Catalunya durant tot l\u2019any, amb vincles o no amb La Marat\u00f3, fan possible la investigaci\u00f3. Cada petita activitat organitzada per grups de persones, d\u2019associacions de familiars d\u2019afectats per una malaltia, de manera espont\u00e0nia, per recaptar diners per a la recerca en salut ens mostra el poder que tenim tots entre mans per contribuir a millorar la salut comunit\u00e0ria. El benestar de tots pot millorar dotant de recursos i motivaci\u00f3 els membres de la comunitat cient\u00edfica, els investigadors en salut. Gr\u00e0cies a ells i per a tots ells, ha nascut, de la m\u00e0 de la Fundaci\u00f3 Periodisme Plural<\/a>, Recerca en Salut<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 30 anys despr\u00e9s de la descripci\u00f3 de la mutaci\u00f3 als canals el\u00e8ctrics del cor responsable de morts sobtades (s\u00edndrome Brugada) que van fer tres germans gironins, Catalunya viu una efervesc\u00e8ncia cient\u00edfica a la recerca de cures i prevenci\u00f3 sanit\u00e0ria El mateix any que els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona posaven en relleu al mapa internacional la<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":956,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1354,126],"tags":[1355],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-947","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-investigacio","8":"category-recerca","9":"tag-recerca-catalunya"},"acf":[],"yoast_head":"\nDonar corda a la vida<\/h3>\n
Nous i millors f\u00e0rmacs<\/h3>\n
Universitats i hospitals<\/h3>\n
Fundaci\u00f3 Marat\u00f3 de TV3<\/h3>\n