La productora independent Metromuster, al darrere de projectes com Ciutat Morta o el Tarajal, i la CUP han dedicat el seu darrer projecte, un vídeo de quatre minuts, a explicar el cas de corrupció conegut com Innova. El cas, que pren el nom del hòlding municipal de Reus al voltant del qual giren les diferents peces obertes, va ser denunciat per l’exregidor de la CUP a Reus David Vidal i acumula avui múltiples peces i prop d’un centenar d’investigats.
En el vídeo es descriu l’empresa municipal Innova com “Amiguets S.A” en referència a les relacions entre els alts càrrecs i les connexions amb diferents regidors i alcaldes. A més s’explica el procés pel qual es va crear Innova, l’empresa municipal a qui es va encarregar la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus, que avui arrossega un dèficit de 8 milions d’euros.
“Poc després [d’assumir la gestió de l’Hospital Sant Joan] s’encarrega a l’Ajuntament de Reus la gestió de l’Hospital de Móra d’Ebre i així es com ja tenim dues empreses municipals. Amb aquesta fórmula s’engeguen tantes empreses municipals com serveis s’han d’oferir així com els CAP, residències i hospitals. Innova passa a ser un gran hòlding”, s’explica en el vídeo. “Les noves aventures d’Innova deixarien Reus com el municipi més endeutat de tot l’Estat 2012”, s’afirma i recorda que Innova va passar a gestionar el 70% del pressupost de l’Ajuntament.
“Volíem fer memòria que el tema d’Innova, tot i que avança lentament, està sobre la taula i també forma part de la campanya de la CUP de denúncia de la cohabitació público-privada a la sanitat catalana”, expliquen fonts de la CUP. De fet, el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, es va queixar fa prop d’un any del “penós” avanç de la investigació per falta de mitjans i va alertar
del risc que les presumptes responsabilitats penals acabin “diluint-se”.
Les peces del cas
Les dimensions d’Innova encara són desconegudes però de moment el cas acumula una quinzena de peces i més d’un centenar d’investigats, entre els quals hi ha exalcaldes i exregidors de diferents colors. Un dels principals orquestradors de la trama és Josep Prat, màxim directiu del hòlding que compaginava més de cinc càrrecs, entre ells la presidència del poderós Institut Català de Salut (ICS), principal organisme de la sanitat pública catalana, al mateix temps que era president d’USP, la xarxa de hospitals privats més gran de l’Estat.
La peça principal del cas està relacionada amb els presumptes pagaments irregulars des de l’Ajuntament de Reus cap a l’empresa CCM Estratègies i Salut, propietat de Carles Manté ( exdirector del Servei Català de la Salut), que s’hauria creat pocs dies abans de firmar-se el contracte. Entre el 2007 i el 2011 s’hauria pagat a Manté més de 720.000 euros per uns treballs de consultoria que presumptament no s’haurien fet.
La resta de peces farien referència, entre altres, a l’empresa d’investigació nutricional Shirota (peça 1), la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza (2), l’Hospital de Reus (3), la clínica MQReus (4) -en aquesta peça encaixaria el cas de les pròtesis caducades-, les incompatibilitats de càrrecs (5), les coaccions a l’alcalde Carles Pellicer i la tinent d’alcalde Teresa Gomis (6), les ambulàncies Baix Ebre (7) o la construcció d’un centre sanitari a Vila-seca (8).
