Arran de les publicacions de les converses entre el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz i el fins fa poc director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s’ha posat de manifest com es poden interpretar, manipular i instrumentalitzar les notícies per tal de treure un profit ja sigui, traient un rendiment o carregant contra altres.
Em refereixo concretament a la publicació del dimecres dia 22 Juny al diari Público, que dóna a conèixer unes converses on De Alfonso afirma a Fernández Díaz: “Les hemos dado en todos los morros con Ramon Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”.
Primer de tot, cal recordar que el més important de tot el que evoca aquesta notícia és que un senyor amb càrrec de ministre faci servir el seu nomenament per iniciar una guerra bruta amb una part del territori que legítimament fa les seves polítiques, juntament amb el director de l’OAC, paradoxes de la vida, sent aquest el representant màxim d’un instrument que hauria de ser útil per prevenir i lluitar contra la corrupció i que acaba fent frau ell mateix.
Està clar que la primera lectura del que ens ha d’escandalitzar de la notícia ha degut passar molt inadvertida veient els resultats electorals d’aquest 26J, que continuen premiant la tasca d’un absorbit PP per una corrupció generalitzada.
En segon lloc, la notícia ens hauria de disparar totes les alarmes perquè en benefici dels seus càrrecs aquests personatges han iniciat el que es tractava i es tracta d’una conspiració de l’estat espanyol en contra del projecte de sobirania engegat a Catalunya. Interpretació que majoritàriament en territori català ha generat una forta repulsió.
Però de totes les possibles lectures, la que més m’ha sobtat per enrevessada, partidista i, fins i tot, diria per intentar escapolir responsabilitats pròpies sobre una corrupció real que existeix però que intenta tirar pilotes fora, és acusar als que precisament han volgut aclarir els fets de la corrupció sanitària en els responsables de defensar la guerra bruta de l’estat espanyol.
Tant la CUP de Reus en el seu escrit, com el diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) Albano Dante Fachín en el seu article s’han hagut d’afanyar a fer aclariment i desmentir de per a qui es treballa quan es treballa per aclarir la corrupció, que és ben diferent amb el fruit que es vulgui treure’n de destapar-la.
Quan es treballa per destapar la corrupció es treballa pel bé del conjunt de la ciutadania, més encara quan l’objectiu del frau és un dret col·lectiu com la sanitat. Afirmar que contribuir a la transparència, així com destapar l’opacitat dels fraus comesos en la sanitat és anar en contra del procés sobiranista i en contra del país, no només em sembla una bajanada, sinó que intencionadament hi ha darrere una clara instrumentalització per intentar amagar les vergonyes d’un país que ha fet massa habitual fer unes polítiques en benefici només d’uns pocs.
Per això, les organitzacions pro d’una Sanitat 100×100 Pública, així com els diferents sindicats i partits polítics que ens van fer ressò de tot l’entramat de corrupció sanitària catalana, ens hem sentit igualment insultats com l’Albano Dante quan una dirigent de CDC i diputada de Junts pel Sí dóna a entendre que Albano Dante feia de portaveu del director de l’OAC perquè investiga i treu a la llum el que hauríem d’estar obligats a saber totes i tots, sobre el que alguns estan fent per benefici propi amb un dret col·lectiu.
Sempre que hem defensat la sanitat pública, venia implícita fer una defensa aferrissada de la transparència en la gestió del sistema sanitari català, i a llum dels fets, no ens hem equivocat ni una mica quan hem afirmat i reafirmat que el sistema sanitari català, amb el seu model mixt públic- privat, és un gran niu de corrupció i opacitat, tan gran o més que la claveguera d’un ministre de l’Interior que fa servir el poder per beneficiar-se particularment.
Per això, i com diria en David Fernàndez: “Que la corrupció no tapi la guerra bruta de l’estat, i que la guerra bruta de l’estat no tapi la corrupció”.