La universitat nord-americana Johns Hopkins ha demanat aquesta setmana que es comptabilitzin i s’analitzin les morts per causa d’errors mèdics, tal i com recull el mitjà ProPublica. Segons aquesta organització la tercera causa de mort als Estats Units podria deures aquest problema, però el fet que no es comptabilitzi manté el problema lluny del focus mediàtic. Una investigació de la Johns Hopkins assenyala que més de 250.000 americans moren cada any a causa d’això.
A Espanya tampoc hi ha dades oficials sobre l’abast dels errors mèdics. No se sap quantes persones moren cada any a causa d’errors sanitaris ni quantes persones queden perjudicades per aquesta mateixa causa.
De moment, les úniques dades que hi ha són les que recull a tot l’estat, a través de les denúncies posades per familiars i pacients, El Defensor del Paciente. El Síndic de Greuges de Catalunya també rep les queixes ciutadanes en referència a aquest tema, però són casos particulars i no es publiquen de forma quantificada.
El Defensor del Paciente a Espanya va recollir, el 2015, 806 notificacions de persones mortes per presumpte error mèdic. En total, 29 pacients menys que el 2014 però 8 més que el 2013. 45 pacients, segons les dades de l’associació van morir, presumptament, per infecció hospitalària i 49 per retards en l’enviament de l’ambulància a domicili. Carmen Flores, la presidenta de l’associació assegura que si es comptabilitzessin tots els casos en serien molts més.
Segons la informació del Defensor del Paciente, aquests casos responen a errors en el diagnòstic, a males praxis com el cas d’errors en intervencions quirúrgiques, a altes precipitades, a una atenció deficient, a infeccions hospitalàries, o per retards en l’arribada de les ambulàncies.
Flores explica a El Diari de la Sanitat que alguns errors es donen durant l’atenció sanitària, en el diagnòstic o als quiròfans, per exemple, però també d’altres són fruit de les retallades i del funcionament del sistema sanitari. Com a exemple explica que ha augmentat el nombre de notificacions de pacients morts per no poder optar a medicaments d’última generació per falta de diners, és el cas dels afectats per l’Hepatits C.
El doctor Antoni Sitges, cap del departament de cirurgia de l’Hospital del Mar, clarifica els tipus d’errades o problemes que tenen conseqüències pels pacients. Per una banda parla de negligències, quan el professional sanitari, metge o infermer, no dóna resposta, no es presenta, marxa, o no atén una feina. Casos on la responsabilitat recau sobre el professional. Després parla d’errors mèdics, aquells que van lligats a l’actuació del professional. Aquests errors, explica, poden respondre a una equivocació del professional o per la pràctica d’exploracions i intervencions que porten un risc inherent. En aquests casos, algunes vegades la responsabilitat és del professional, altres podria no ser-ho, ja que hi ha factors que depenen del mateix malat.
I per últim parla de iatrogènia. “Es tracta del dany infligit a un pacient en el curs d’exploracions, tractaments mèdics o intervencions quirúrgiques duts a terme amb intenció de curar-lo de les seves molèsties”, explica. Per exemple, les colonoscòpies solen no provocar danys, però ocasionalment es pot produir una perfuració del bodell. “Totes les exploracions tenen un major o menor risc i han de ser adequadament indicades”, explica Sitges.
Manca de voluntat política
El Defensor del Paciente va rebre un total de 14.430 denúncies el 2014. Més de 200 relacionades amb persones que es van sotmetre a cirurgia plàstica i que van obtenir un resultat decebedor. 152 denuncies feien referència a nadons que van néixer amb alguna discapacitat a causa d’un part inadequat.
“És utòpic pensar que si es publiquessin les dades es podrien evitar totes aquestes morts i tots els casos, però si es fes segurament es posarien els mitjans necessaris per intentar que es reduïssin”, reivindica Flores. “Les infeccions hospitalàries o els retards en el diagnòstic es podrien evitar en un percentatge molt alt”, afegeix. “Cap polític o mandatari m’ha trucat preguntant pel tema, som les víctimes ocultes, sembla que les morts dels nostres familiars no valguessin res”, lamenta Flores.
Sitges denuncia també la manca de xifres, l’absència de registres i la falta de voluntat als hospitals i a les institucions de portar un control. Només alguns centres, explica aquest professional, duen a terme sessions per parlar de complicacions i mortalitat. Però són voluntàries i per tant depenen dels caps de servei. “El primer centre on es van fer sessions de morbilitat i mortalitat va ser a l’Hospital del Mar”, afegeix, i gràcies a què ell va introduir el tema cap a l’any 1985.
Sitges assegura que és molt important que aquesta informació es recopili i que es facin aquestes sessions ja que permetria l’anàlisi d’aquests errors que es el primer pas cap a la seva prevenció. “Hi ha errors que es donen per falta de coneixement, altres per excés de zel, altres per omissió culpable; aquestes sessions haurien de ser obligatòries i no voluntàries”, reivindica.
