Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Catalunya fa temps que diversos col·lectius, com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), reivindiquen una llei que garanteixi l’accés universal a la sanitat. A l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya – norma que va anunciar el conseller de Salut Toni Comín durant la seva primera compareixença parlamentària– el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona han consensuat la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat. El comitè, que es crearà en els propers dies, ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària.
De moment, i de manera provisional fins que Salut aprovi la nova norma -que actualment es troba en fase de redacció- l’accés a la sanitat pública a Catalunya està vinculat al fet d’estar empadronat, fet que suposa una barrera administrativa per a col·lectius vulnerables que tenen dificultats per a fer-ho perquè difícilment poden accedir a un lloguer, per exemple. “Quanta gent té el lloguer al seu nom?”, reflexionava a Catalunya Plural fa gairebé un any l’Espai de l’Immigrant. Mentre no hi hagi la norma que ha de garantir la universalitat, els ajuntaments poden aplicar mesures per assegurar l’empadronament dels més vulnerables. “Per part de l’Ajuntament accelerarem el procés d’empadronament i d’obtenció de la targeta sanitària, estem revisant ja possibilitats de millora per fer l’empadronament més àgil i demanarem al Govern que no hi hagi el requeriment d’haver estat empadronat més de tres mesos”, explica a aquest diari la Comissionada de Salut al consistori, Gemma Tarafa.
Posar fre al cobrament a les urgències
D’altra banda, i com a novetat a més de la creació d’aquest comitè, el CatSalut i l’Ajuntament de Barcelona, establiran de manera conjunta mesures que evitin qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l’atenció urgent. Tot i que encara no s’han concretat quines seran aquestes mesures, Tarafa diu que treballaran en la línia de fer una campanya informativa als centres d’urgència.
I és que tot i que el mateix decret del PP preveu que els immigrants en situació irregular tenen dret a ser atesos a urgències la confusió entre professionals sobre quin protocol seguir ha generat a Catalunya casos de persones a les quals se’ls ha cobrat per ser ateses a urgències. Aquesta és la situació en la que va trobar-se el Yovel -i que va denunciar aquest diari fa uns mesos– quan després de ser atès a urgències de l’Hospital Clínic, integrat a la xarxa d’utilització pública, li van cobrar 240 euros. Segons ha comunicat el Departament de Salut s’analitzaran les incidències ciutadanes per mitjà d’un canal de comunicació amb la societat civil.
Informar els ciutadans dels seus drets
En diverses ocasions els professionals han manifestat la confusió sobre quines són les condicions per accedir a la sanitat pública a Catalunya i diverses fonts han explicat que els criteris aplicats fins ara per diferents proveïdors eren arbitraris i homogenis. En aquest sentit, una de les reivindicacions que també han fet diferents plataformes al govern és la d’una campanya informativa per als ciutadans, perquè coneguin quins són els seus drets, i també per als professionals.
Segons la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès. Qui ja ha fet una campanya informativa similar és l’Ajuntament de Madrid. Al desembre e l consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya.
La normativa a Catalunya des del RDL 16/2012
Durant el mandat de Boi Ruiz el govern català va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al decret llei del PP i va promulgar dues instruccions (la primera el 2012 i la segona l’estiu passat) que matisen l’aplicació del decret a Catalunya. La darrera instrucció, la 8/2015, derogava l’anterior i tot i que oferia més garanties no les oferia totes. A més, “arribava tard” segons la Pasucat.
La normativa actual inclou a les persones estrangeres en situació irregular amb més de 3 mesos d’empadronament, les persones en situació d’irregularitat sobrevinguda (que no han pogut renovar la residència) així com també aquells estrangers en situació regular, bé siguin ciutadans de la UE, ascendents reagrupats o persones estrangeres en situació regular. A més, l’atenció urgent, els menors, les embarassades o en casos de salut pública, estan garantits en qualsevol cas.
Amb tot, la darrera instrucció impulsada per Boi Ruiz les darreres setmanes de mandat continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.
