Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest article ha estat publicat a eldiario.es
Estan en joc vendes milionàries en herbicides. La Comissió Europea està esgotant els terminis legals per aplanar el camí que autoritzi la utilització del glifosat en els països de la Unió Europea, un producte que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar “probablement cancerigen” el 2015.
Fonts relacionades amb la negociació expliquen que “no poden arriscar-se a tenir una majoria en contra”. Així que la Comissió ha demanat als països una nova posició sobre la seva proposta per vèncer les fortes resistències de diversos estats i aconseguir la llicència per a aquest producte químic: el primer termini previst es va acabar el passat 18 de març. La decisió final no es podrà prendre més tard del mes de juny.
Diversos representants polítics del Parlament Europeu, un organisme que no disposa de competències vinculants sobre aquesta qüestió, consideren que les negociacions “van encaminades cap a aconseguir un compromís que redueixi els anys de llicència i restringeixi els usos però no que el prohibeixi definitivament”. Les mateixes fonts esperen que la votació definitiva sigui “a l’abril”.
La importància rau en què el glifosat és l’herbicida més venut al món. Però respecte aquesta substància hi ha la sospita de la seva perillositat per a la salut. L’OMS va exposar fa un any el seu potencial cancerigen. El seu panell de científic va situar-lo en el grup 2A: probablement cancerigen, com la carn vermella. Tanmateix, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) no el considera perillós.
L’Executiu comunitari pretenia obtenir el vistiplau dels estats el passat 8 de març. Recolzant-se en l’opinió de l’agència europea, va demanar que es pogués comercialitzar el glifosat a Europa durant els propers quinze anys. Però fins a quatre països van anunciar que rebutjarien el permís. I aquests no eren actors menors, sinó França, Holanda, Itàlia i Suècia. Inclús Alemanya va plantejar-se la seva abstenció: la seva pròpia Agència d’Avaluació de Riscos havia demanat l’abril de 2015 major prudència i un estudi més detallat abans de donar suport a l’herbicida.
Era una situació insostenible. No només perquè les decisions exigeixen una majoria qualificada, sinó també perquè “si hi han diversos països que el rebutgen, aquests poden aprovar lleis en contra del producte en el seu territoris, i això és un inconvenient per a les empreses que el comercialitzen”, analitza Dolors Romà, experta en químics d’Ecologistes en Acció. Sense cap garantia d’obtenir el suport dels estats membres, la Comissió no es va arriscar a un rebuig directe a l’autorització i va preferir ajornar la votació.
“Encara hi ha temps per seguir negociant, ja que la data límit per decidir sobre una possible autorització és a finals de juny”, ha contestat la portaveu de la Comissió Europea a eldiario.es. També ha confirmat que “tot i que la següent sessió del comitè sobre pesticides està prevista per al maig, l’assumpte pot discutir-se en una altra sessió anterior”.
24 corporacions implicades
Les reticències per seguir venent el glifosat xoquen amb els interessos de les 24 empreses que el comercialitzen a Europa. Els herbicides a la Unió Europea van compondre un mercat de 127.000 tones de químics el 2013. Les estadístiques oficials no ofereixen dades individuals per cada producte, però alguns estudis per països indiquen uns percentatges força elevats: el glifosat es va utilitzar en el 35% dels cultius a Dinamarca o el 39% a Alemanya.
Entre les corporacions pendents de la decisió, hi ha la inventora del producte: Monsanto, que ven els seus compostos amb glifosat amb el nom de Roundup. Sens dubte, un dels pilars del seu model de negoci.
La divisió de Monsanto que distribueix aquest herbicida va ingressar 4.100 milions d’euros el 2015. El seu benefici net va ascendir a 1.064 milions, segons els comptes de la companyia . Malgrat això, la multinacional nord-americana considera que va ser un mal exercici, ja que va ingressar 316 milions d’euros menys que el 2014 per la venda d’aquests productes. Al gener, la multinacional va anunciar que es desfaria del 16% dels seus empleats, això representa la supressió de 3.600 llocs de treball fins al 2018.
L’anàlisi de l’OMS no ha estat l’únic que ha deteriorat la posició comercial del productes que contenen glifosat. Després de la declaració de risc, l’Autoritat Alimentària dels EUA (FDA) ha iniciat una investigació en busca de restes de glifosat en els aliments. A més, un altre organisme comunitari, l’Agència Europea de Químics (ECHA) està estudiant com etiquetar-lo.
No és un detall menor. La ECHA té la potestat d’obligar que el Roundup (i d’altres marques) informin sobre la seva composició i toxicitat. La qual cosa condiciona que es pugui vendre o no a Europa. L’anàlisi que prepara l’agència es concentra en “la carcinogènesi, la mutació de cèl·lules i la toxicitat en la reproducció “i no s’espera que es publiqui abans del 2017.
Mentre es resol el permís o la prohibició, els productors de glifosat no deixen de subratllar la seguretat del seu compost. Monsanto explica que l’OMS “no es recolza en dades científiques” i que no es corresponen amb les conclusions de “les avaluacions realitzades per centenars de científics encarregats de la seguretat pública”. A més, sosté que els estudis que va utilitzar la companyia per donar la seva opinió havien estat “prèviament revisats per les agències reguladores europees”. Assegura també que “al ser consumidors nosaltres mateixos, la seguretat és una prioritat”.
També en el negoci transgènic
El glifosat Roundup és una etapa clau en el desenvolupament de l’agricultura amb organismes modificats genèticament, com els que ven Monsanto. Diverses varietats de transgènics són creades per resistir als efectes d’aquest herbicida. D’aquesta manera, es poden utilitzar a discreció en les plantacions: mata la mala herba, però deixa créixer la soja transgènica i el blat de moro resistent.
Des de Brussel·les, el portaveu d’Equo al Parlament Europeu, Florent Marcellesi entén que “la possibilitat de permetre l’ús del glifosat durant quinze anys més és escandalosa”. Marcellesi considera que representa un “perill per a la salut i el medi ambient” i dóna “més poder per a les multinacionals de l’agroindústria”.
A Espanya, el Govern s’ha mostrat tradicionalment favorable a seguir les directrius de la Comissió Europea basades en l’informe de l’EFSA. El passat 17 de març, el diputat del grup de Podemos, Juan López de Uralde, va demanar per escrit a l’Executiu que fes pública quina ha estat l’última posició adoptada pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient durant les sessions que decidiran el futur comercial del glifosat. “La transparència ho exigeix”.
