El càncer representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, és un dels principals problemes de salut pública al món. A Espanya es diagnostiquen més de 200.000 casos nous de càncer cada any, i s’estima que 1 de cada 3 habitants tindrà un càncer al llarg de la seva vida. Amb el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de regulació i control del creixement i reproducció cel·lular, però no són els gens els que determinen majoritàriament el nostre risc de càncer, sinó l’exposició a factors ambientals i d’estils de vida. Això s’ha comprovat amb estudis amb bessons univitel·lins en països escandinaus, és a dir germans genèticament iguals, però que tenen un diferent risc de càncer, o en poblacions que han emigrat de països de baix a alt risc de càncer i que sense canviar els seus perfils genètics, s’acosten al nivell de risc de la població receptora.
Hi ha una evidència científica sòlida que mostra l’associació d’una àmplia varietat de tumors amb el consum de tabac, la inadequada alimentació, l’obesitat i la manca d’activitat física, l’excessiu consum d’alcohol, l’exposició solar, els agents biològics com virus i bacteris, l’exposició a cancerígens en el medi ambient o en el lloc de treball. La gran majoria d’aquests factors formen part dels determinants de la malaltia i afecten de forma diferent a les diferents classes socials i com a conseqüència augmenten les desigualtats socials. Però el més important és que l’exposició a aquests factors és en gran part modificable i evitable, per això el càncer és pot prevenir en la majoria dels casos, mitjançant un estil de vida i un ambient apropiat.
No obstant això, sembla que els esforços de les autoritats sanitàries s’orienten prioritàriament a trobar tractaments farmacològics curatius, més que a la prevenció. Només un 3% de la despesa en salut de la UE es destina a la prevenció de la malaltia, mentre que més del 80% es destina a tractaments mèdics. De la despesa sanitària pública a Espanya el 2103, el 60,6% es va destinar a Serveis Hospitalaris i Especialitats, el 17% a Farmàcia, només el 14,8% a Atenció Primària, que té un paper clau per a la promoció de la salut i sorprenentment, per als serveis de Salut Pública, essencials en la prevenció de la malaltia, només l’1,1% de tota la despesa sanitària. La tendència fins i tot és molt negativa perquè el pressupost per Salut Pública es va reduir de 1.158 milions d’euros el 2009 a 667 milions el 2013.
La potencialitat de la modificació dels factors de risc per a la reducció del risc de càncer pot ser il·lustrada amb l’evolució de la mortalitat per càncer de pulmó a Espanya. Se sap que les campanyes i restriccions del consum de tabac han tingut un major efecte en els homes que en les dones. Com a conseqüència d’això la taxa ajustada de mortalitat per càncer de pulmó entre 2007 i 2013, es va reduir en aproximadament un 10% entre en els homes mentre que va augmentar en un 34% en les dones. Aquestes mesures van aconseguir evitar l’aparició de milers de casos de càncer de pulmó en els homes, demostrant la utilitat de la prevenció i alhora es comprova que cal redoblar els esforços amb les dones. Si s’eliminés la contaminació de l’aire que respirem, es podrien evitar uns 5.000 casos de càncer de pulmó, que corresponen al 20% dels casos que no són atribuïbles al tabac.
Altres evidències científiques, molt consistents, mostren que una alta adhesió al tipus de dieta saludable com la mediterrània, amb elevat consum de fruites, verdures, cereals integrals, llegums i oli d’oliva, baix consum de carns vermelles i preservades, i moderat consum d’alcohol, disminueixen el risc d’un ampli tipus de tumors. No obstant això, paradoxalment comprovem una tendència a l’abandonament d’aquest tipus de dieta que va sent substituït per menjar no saludable. El quocient que mesura les calories consumides provinents d’aliments que són components de la dieta mediterrània, respecte als que no ho són, va baixar un 64% a Espanya des de 1961-1965 a 2000-2003. Aquest canvi de patró alimentari negatiu sembla que sigui indiferent per les autoritats sanitàries que no fan prou per preservar la dieta mediterrània, tot i que ha estat declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.
Hi ha així una clara evidència que mostra que el sobrepès i l’obesitat, associats principalment a una alta ingesta de calories (per l’excessiu consum de greixos d’origen animal i de begudes ensucrades) i a una baixa activitat física, podrien representar un 10 a un 15% dels casos de càncer. La prevalença d’obesitat i sobrepès es va duplicar a Espanya entre el 1990 i el 2004, afectant especialment a les classes baixes i hi ha estudis que demostren que un impost a les begudes ensucrades que disminuís el consum tindria un enorme impacte en la reducció de l’obesitat. Alguns països ho han començat a aplicar i desgraciadament no hi ha iniciatives d’aquest tipus a Espanya. Així mateix hi ha clars indicadors que mostren que el consum d’alcohol és excessiu en la població espanyola. S’estima que d’un 10 a un 15% de la incidència de càncer en homes i un 3% en les dones podria associar-se a un excessiu consum d’alcohol. Sembla que els interessos econòmics de la indústria són més potents que les autoritats sanitàries, perquè no es fa res per reduir-ho.
Recordem que hi ha importants investigacions recents que han mostrat que mantenir un estil de vida saludable, consistent a seguir una dieta del tipus de la dieta mediterrània, consumir alcohol en forma moderada, no fumar, fer activitat física diària (caminar uns 30 minuts al dia), i evitar l’obesitat, possibilita reduir en un 30% el risc d’adquirir un càncer de còlon i recte, en un 25% el risc de tenir un càncer de mama i en més d’un 40% a tenir un càncer d’estómac. Sens dubte que mantenir una vida saludable val la pena i ha de ser la principal estratègia en la lluita contra el càncer. Però això no depèn només de decisions individuals, ha de ser abordat com un problema a nivell social, com a part de les polítiques de salut pública. Es requereix per això un canvi radical de prioritats en la distribució de la despesa sanitària.
