Aquesta és una notícia publicada a eldiarioand
Les persones en procés de desnonament i els seus familiars manifesten patir un empitjorament de la seva salut física i psicològica. Així ho conclou l’estudi qualitatiu Processos de desnonament i salut, finançat per la Conselleria de Salut d’Andalusia, el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública i la Conselleria d’Economia i Coneixement andalusa, l’objectiu ha estat analitzar la situació de salut i benestar de les persones en aquesta situació. També es va plantejar com un objectiu conèixer la perspectiva de les persones actives en plataformes ciutadanes i analitzar el tractament que la premsa digital ha donat als processos de desnonament.
Segons ha informat en una nota l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP), en el projecte d’investigació han participat 90 persones, 58 en procés de desnonament i 32 amb participació activa en plataformes ciutadanes, i ha estat desenvolupat per la pròpia EASP en col·laboració amb el Grup Stop Desnonaments Granada – 15M.
Entre els problemes de salut física, les persones entrevistades nomenen problemes cardiovasculars, cerebrovasculars, dermatològics, digestius, així com agudització de les malalties cròniques. Pel que fa a la salut psicològica, indiquen la vivència d’estats depressius, d’ansietat, insomni, alteració de la gana, desmotivació, apatia i culpa i disminució de la cura personal, entre altres símptomes. Les persones entrevistades descriuen un impacte de la situació en la seva vida familiar i social.
Les persones entrevistades destaquen el paper rellevant de les plataformes ciutadanes, nomenant entre les seves funcions principals la informació, el suport emocional, l’ajuda en el procés de negociació amb les entitats bancàries i la mobilització col·lectiva, segons la nota de premsa
Un documental i una anàlisi de premsa
L’equip d’investigació ha realitzat un documental titulat Desnonaments i salut on es recullen els principals resultats de l’estudi a través de la veu i experiència de les persones afectades, així com de membres actius de plataformes ciutadanes. L’objectiu és difondre els resultats qualitatius a través d’un format audiovisual per donar-los a conèixer a un públic el més ampli possible.
L’equip d’investigació també ha realitzat una anàlisi del tractament informatiu que els diaris digitals de més audiència al nostre país han realitzat sobre els processos de desnonament. Entre els resultats de l’anàlisi, per al qual s’ha treballat sobre una mostra de 964 notícies, s’observa una baixa presència de la temàtica de salut en les notícies analitzades, trobant alguna referència a aquest tema només al 12% d’elles. Entre els temes de salut més anomenats es pot destacar els casos de suïcidi, amb un 58%, i la salut mental, amb un 14%. A més, el 58% de les notícies analitzades relaciona el procés de desnonament amb un agreujament del problema de salut, ja sigui previ o simultani a la situació. Un 49% mostra un to favorable o positiu cap a les persones en procés de desnonament, mentre un 25% fa servir un to desfavorable.
