Cada dia, tots els hospitals i clíniques d’arreu del món necessiten sang per tractar les necessitats dels seus pacients, és per això que la transfusió de sang és part imprescindible per salvar vides. De fet, es calcula que 1 de cada 10 persones hospitalitzades requereix una transfusió sanguínia. Però no s’hi val qualsevol transfusió, ja que ha de ser compatible amb el grup sanguini.
Aquest dimarts 14 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Donant de Sang, Google recorda amb un Doodle el 148 aniversari del naixement de Karl Landsteiner (Viena, 1868), el científic austríac que va descobrir i tipificar els grups sanguinis.
Landsteiner va estudiar medicina a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1891. Només uns anys després, el 1909 el seu nom seria honorat després que classifiqués els grups humans sanguinis en els quals avui coneixem: A, B, AB i 0. Gràcies a aquesta tipificació i després de diversos experiments va poder determinar que les transfusions entre grups A i B no suposaven una destrucció de noves cèl·lules sanguínies excepte quan una persona rebia una transfusió d’una altra que pertany a un grup diferent. Ja els anys previs, després de treballar amb animals, havia apuntat aquesta hipòtesi.
El metge austríac també va suggerir que donat que les característiques que determinaven el grup sanguini tenien un component hereditari, els grups sanguinis podien també contribuir a clarificar casos de dubtosa paternitat.
El 1919, amb més de vint anys de recerca en anatomia patològica, el científic tenia un bon nombre de publicacions amb els descobriments i investigacions que havia fet en immunologia i havia fet descobriments, per exemple, en immunologia de la sífilis o la poliomielitis. El seu paper en l’avenç de la medicina li va merèixer el Nobel el 1930. Tretze anys després, Landsteiner moria al seu laboratori d’un atac de cor.
