És un fet, dins del nostre complex sistema sanitari català, que les necessitats quantitatives i qualitatives de l’atenció domiciliària creixeran enormement en el futur, i que requerirà cada cop de més recursos. Davant d’aquest escenari tenim la ferma convicció que cal adreçar els recursos allà on els professionals han demostrat major proximitat, eficiència i efectivitat: l’Atenció Primària.
En temps molt recents hem viscut algunes experiències de reorganització del model d’atenció domiciliària (ATDOM) en el nostre territori, algunes encaminades a l’externalització de competències. No existeix cap dubte que l’ATDOM forma part de les atribucions inherents a la professió del metge/ssa de família: així és en els principals models assistencials del món. És per tot plegat que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) vol aixecar una veu per advertir de riscos i efectes indesitjats segons quina sigui la línia que se segueixi.
L’Atenció Domiciliària és una prestació inclosa a la cartera de serveis de l’Atenció Primària i, per tant, és competència de cada Equip d’Atenció Primària (EAP) garantir l’atenció al pacient domiciliari, centrada tant en la persona atesa com en la família que l’acompanya. També és qui millor coneix l’entorn social del pacient. Existeix un enorme consens tècnic i científic al voltant d’aquest fet.
Queda clar per tant, que el metge/ssa de família i la infermera han de ser els gestors i referents dels pacients inclosos en el programa ATDOM, amb una dotació de recursos humans, tècnics i econòmics suficients, adaptats a la complexitat i necessitats creixents d’aquest tipus de pacient: és l’EAP el nucli assistencial que lidera l’atenció a la cronicitat en el domicili.
En aquest context, la col·laboració d’altres professionals aliens al metge o infermera de família de l’EAP, en el cas que sigui necessària, ha de millorar la qualitat de l’atenció integrada del pacient i família per part del seu equip sanitari habitual, mantenint el rol de referent i lideratge clínic que correspon al metge de família. Per cert, un rol que ha demostrat major satisfacció de l’usuari i menor consum de recursos.
Qualsevol proposta organitzativa nova de l’ATDOM ha de ser participada amb l’opinió dels professionals de l’EAP i comptar amb la coordinació tant de la direcció de l’equip i dels dispositius territorials com dels grups de pacients, si existeixen, i buscar-ne el seu parer, fent-los partícips de les decisions i mesures endegades.
En aquest nou context hi haurà altres necessitats a acomplir, com ara actualitzar els coneixements dels professionals i dotar-los de les corresponents habilitats. La CAMFiC, com a societat científica, vol liderar la formació específica als metges i metgesses de família per tal d’assolir la nova expertesa necessària en l’abordatge de la cronicitat, la complexitat i l’ATDOM. Aquesta és una formació propera als problemes reals del dia a dia, que ha de permetre la creació de referents (consultors) en ATDOM en el sí de cada EAP. Aquesta figura pot ser una porta que obri noves oportunitats assistencials, millor coordinació i treball en xarxa, i que desemboqui en una major satisfacció de la població atesa.
No caldria haver de recordar a aquestes alçades la transcendència dels principis bàsics de l’Atenció Primària a casa nostra, que ha de primar a tota hora els criteris de proximitat, accés, longitudinalitat de l’atenció, resolució, qualitat i millora constant per les quals tant hem apostat els professionals, i que mirem de practicar en tot moment, amb esforç i autocrítica. Però el futur immediat ens ho exigeix, en aquesta ocasió derivat del desplegament de noves fórmules en atenció domiciliària.
En conclusió, els metges i metgesses de família trobem una enorme oportunitat en l’escenari actual, i volem prendre-hi part plenament, però també cal repetir que la nostra societat científica, la CAMFiC, es mostrarà contrària a qualsevol proposta organitzativa de l’atenció del pacient en el domicili que impliqui l’externalització d’allò que és propi de l’Equip d’Atenció Primària en aquesta competència. Confiem en el bon sentit de tots aquells que poden influir en les decisions a prendre en el nostre sector, tan infrafinançat i tan exigit a tots nivells en els darrers temps a Catalunya.
