Els principals laboratoris que operen a Espanya van pagar al voltant de 230 milions d’euros el 2015 a metges i organitzacions sanitàries entre patrocinis, honoraris, col·laboracions, viatges i manutenció. Així es dedueix de la publicació, empresa per empresa, de les denominades “transferències de valor”: els diners que flueixen des dels laboratoris cap a particulars i entitats. Les firmes expliquen que la meitat va a projectes d’investigació.
És la primera vegada que aquestes empreses han accedit a revelar quants diners destinen a aquestes activitats de promoció, formació o desenvolupament de productes. La primera en el rànquing és Novartis que va fregar els 40 milions l’any passat. Novartis és la titular del famós fàrmac anticoagulant Sintrom i és una potència dels genèrics amb la seva filial Sandoz. El segueix Roche amb 31 milions d’euros i MSD-que ven productes oncològics o de neurociència- amb 28 milions. Les dades provenen de les pròpies signatures en virtut d’un acord de transparència a nivell europeu. Cadascú ofereix els seus càlculs.
Els laboratoris han insistit a l’hora d’aportar aquesta informació que els pagaments són fonamentals per avançar en investigació. Per exemple la suïssa Roche subratlla que va destinar “un 55,5% de les seves transferències a professionals sanitaris i organitzacions a R+D: un total de 17,6 milions”. Una dotzena d’empreses sumen aquests centenars de milions. Dels quals més de 60 han anat a parar a professionals.
No obstant això, els pagaments a metges, associacions de pacients o societats científiques han estat assenyalats com un mètode dels laboratoris per afavorir les vendes dels seus productes. Ja fora mitjançant prescripcions mèdiques o recomanacions a col·lectius afectats per una patologia, aquests diners eren comptabilitzats de palanca comercial. “Ara està tot molt més controlat. Cal signar un full per autoritzar que el que et financen es publica”, explica una especialista de la sanitat pública madrilenya que ho contraposa a l’època de barra lliure.
Entre els gegants dels medicaments que més han abonat es troben alguns noms que s’han fet famosos com el de la nord-americana Gilead -propietària del Sovaldi- que va gastar més de 12 milions d’euros o AbbVie – desenvolupadora del combinat antiviral Viekirax-Exviera- amb més de 17. Les dues marques han estat al centre de la polèmica de l’accés als costosíssims medicaments contra l’hepatitis C d’última generació (i alta eficàcia).
Altres laboratoris amb transferències molt quantioses són la francesa Sanofi (que gestiona marques conegudes com el Cortafriol, el Dogmatil contra els vertígens o el Amaryl per a diabètics), que voreja els 20 milions, GlaxoSmithKline – locomotora mundial de les vacunes com la de la varicel·la o la tos ferina i propietària del Ventolín- més de 23-, Pfizer (que comercialitza el Tranquimazin o el Orfidal) amb 15 milions o Laboratoris Ferrer que supera els 20 milions pagats. La britànica Astrazeneca va per sobre dels 14,5 milions. El fabricant del famós Prozac, Lilly, també depassa els set milions d’euros.
A les grans xifres dels vaixells insígnia del sector caldria afegir tot el reg que també arriba de corporacions de menor grandària. Un exemple, els laboratoris Servier informen d’unes transferències una mica superiors als 2,5 milions d’euros en total. Un degoteig que se n’anirà a desenes de milions.
Molta informació agregada
Aconseguir publicar aquestes dades ha implicat obtenir el permís dels professionals per aparèixer als registres: “L’autorització ha d’anar amb el teu nom o dins d’un grup de treball”, indica un dels afectats. Que l’autorització sigui individual o col·lectiva ha suposat diferències sobre el tipus de dades a les quals les farmacèutiques permeten l’accés.
Encara que en les fitxes de cada empresa apareixen centenars de noms de professionals, la majoria dels fons es mostren de forma agregada. Un exemple: l’alemanya Bayer va destinar 4,9 milions d’euros a professionals el curs passat. Però el detall, professional a professional, no abasta més de 690.000 euros d’aquest total.
Altres laboratoris no ofereixen la suma del que rep cada persona en diferents conceptes. Perquè aquests pagaments remuneran alguna col·laboració, quotes d’inscripció per a cursos, les despeses de desplaçament i allotjament a congressos o honoraris per donar una conferència o participar en un projecte.
Totes les entitats que s’han incorporat a aquesta mesura -una decisió voluntària de les empreses adscrites a la patronal Farmaindustria- han ressaltat que és un pas “cap a la transparència”. Des de la britànica GlaxoSmithKline sostenen que oferir aquesta informació ha fet que “treballem amb els metges la prioritat dels quals és la dels seus pacients i la confiança que ells dipositen en les seves decisions sobre la seva cura”.
Amb tot, un facultatiu que treballa en un hospital públic de gestió indirecta matisa la situació: “Els laboratoris ara tenen menys diners per gastar. I, a més, no és el mateix un internista que un oncòleg a l’hora de promoure fàrmacs. No costen el mateix”.
