Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Dissabte passat es va celebrar a Cambrils el 200 aniversari de la mort del cambrilenc Antoni de Gimbernat, principal cirurgià i docent de la Il·lustració espanyola que va fer meritoris descobriments anatòmics que van permetre en el seu moment operar millor les hèrnies crurals. Es complia exactament un segle de l’homenatge que se li reté, també a Cambrils, el diumenge 19 de novembre de 1916. Gràcies a un document que vaig trobar remenant el llegat bibliogràfic del meu pare, m’he assabentat de com es va desenvolupar la mateixa cerimònia 100 anys abans. Es tracta d’un document imprès en petit format de 20 pàgines, escrit per en Joan Freixas, aleshores President de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, on es pot llegir una breu notícia biogràfica sobre Gimbernat, seguida de la crònica detallada dels actes commemoratius i, molt especialment, dels noms i càrrecs dels assistents més il·lustres. Comparar les dues celebracions té el seu interès.
El disseny general de l’homenatge va ser semblant: una jornada en cap de setmana (enguany dissabte, fa un segle diumenge), uns discursos protocol·laris (al carrer al 1916, al magnífic saló de plens del no menys magnífic Ajuntament de Cambrils, enguany), col·locació d’un memorial (una placa a la casa on nasqué Gimbernat aleshores, un bust regalat per la Universidad Complutense al CAP de Cambrils enguany) i un dinar de germanor. Tanmateix algunes diferències són notables.
Fa 100 anys l’efemèride va tenir un caire molt més institucional. La proposta de celebració fou feta pel Claustre de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Enguany, la iniciativa la va prendre en Pere Mestres, ex-Professor d’Histologia de la Facultat de Medicina de la Universität des Saarlandes alemanya, també cambrilenc il·lustre, amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils, i un dels impulsors de la Facultat de Medicina de la UAB i per tant mestre dels que vam formar la primera promoció que va estudiar a l’Hospital de Sant Pau després de la Guerra Civil. Més: el Dr. Recasens, tarragoní com Gimbernat, que al Novembre de 1916 ostentava, el càrrec de degà del Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid, va acudir en representació d’Alfons XIII.
En la seva intervenció (primer en castellà i després en català) va llegir un missatge de suport a la ciència i a la sanitat de part de la monarquia que, transcric literalment, té com una de les pedres més preuades de la seva corona reial a Catalunya que, per sa ciència, per sa indústria i comerç, pot competir amb les nacions estrangeres més avançades (aplaudiments i visques).
Enguany no hi ha hagut representació de la monarquia i em temo que Felip VI, tot i haver estudiat a Toronto i a la universitat de Georgetown, no és gaire conscient del paper que van jugar els seus avantpassats, Carles III i Carles IV, en la fundació dels col·legis de cirurgians a Espanya i en la reforma de l’ensenyament i l’ordenació de la Medicina. Dissabte passat, la presència política va ser protagonitzada per l’alcaldessa de Cambrils, Sra. Camí Mendoza, i el Dr. Roger Pla, aquest darrer en representació del conseller Comín que, de moment, no mostra intencions de pal·liar el divorci amb la història, la societat civil i el món de la medicina acadèmica instaurat pels seus predecessors(res). La corporació cambrilenca va contribuir a l’èxit de la trobada tot i esponsoritzar l’esdeveniment juntament amb la família Vidal i Barraquer de Cambrils i la Societat Catalana de Cirurgia presidida pel Dr. Salvador Navarro.
Altres representants il·lustres de l’època que acudiren a Cambrils el 1916 van ser el governador civil de Tarragona, el President del Col·legi de Metges de Barcelona, el Degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, representants de les Facultat de Medicina de Granada, València, Cadis i Saragossa, i el bisbe de Solsona Francesc Vidal i Barraquer (emparentat amb en Gimbernat). Cal destacar una altra notable diferència: segons Freixas, el 1916 van acudir una dotzena d’estudiants presidits “pel seu gloriós estendard” representant aquest estament de la Facultat de Medicina de la UB. Per cert, encara que no paritària, la representació estudiantil incloïa quatre senyoretes [sic]. Enguany cap estudiant de Medicina ha assistit a l’homenatge palesant un cop més, el divorci progressiu entre la docència abstreta de la Medicina i la vida. Tampoc hi vaig veure metges notables de la contrada, dels hospitals de Reus, de Tarragona o de Valls.
A diferència del primer centenari, aquest segon ha tingut una part científica en forma d’una taula rodona organitzada en horari de tarda, ja que vam creure que calia aprofitar l’oportunitat per subratllar la vigència de l’Anatomia i les Ciències Morfològiques en la docència i recerca actuals. A voltes aquestes matèries es menyspreen enfront dealtres amb més glamur i modernitat –com ara la Biologia Mol·lecular o la Genètica- però cal no oblidar que encara permeten fer aportacions als progressos de la cirurgia. Amb aquesta intenció s’han revisat temes com els sagnats pèlvics després d’un trauma, la cirurgia de les hèrnies abdominals complexes, l’anatomia quirúrgica del recte i les contribucions de l’anatomia a la cirurgia urològica.
Finalment, a l’acte de 1916 hi va haver una gran presència dels mitjans de comunicació escrits. En Freixes llista fins a tres diaris de Barcelona: la Veu de Catalunya, Las Noticias i La Vanguardia (que, per cert, enguany no va ni respondre als e-mails d’invitació), el Diario i el Foment de Reus, i dotze capçaleres de la premsa professional. El 200 aniversari de la mort d’en Gimbernat resulta molt menys glamurós que el Black Friday. Ja ho entenc.
Parafrasejant el comentari final del cronista Joan Freixas…L’acte resultà una xamosa i excepcional festa, en la que s’hi congregaren, fortament agermanats, a l’impuls d’un respecte intens i una gran veneració, tots quants sentim la necessitat d’exaltar la glòria immarcescible del gran Gimbernat: fill predilecte de la Vila de Cambrils, meritíssim organitzador de l’ensenyança, gran mestre; operador prudentíssim, conscient i laboriós; que portà triomfador pel món de la ciència una reputació indiscutible; què anà a llunyanes terres a aprendre, bo i ensenyant; home d’origen humil que arribà a assolir, amb el seu sòl esforç, amb els seus propis i incalculables valiments, l’escala, penosa i difícil, de la immortalitat, pujant-la amb exemplar fermesa i constància, esgraó per esgraó, fins aconseguir-ne el venturós pinacle, sols reservat als grans homes.
Sapiguem imitar a Gimbernat, i recordem amb joia l’acte celebrat per commemorar l’aniversari de la seva mort que resultà, no una vall de llàgrimes, que s’evaporen al cap de poc de caure, sinó una feliç diada d’intensa glòria i d’exemplar entusiasme.
