Actualitat

El Govern espanyol acaba per reconèixer el dret a les baixes de maternitat i paternitat en la gestació subrogada

Aquest és un article de eldiario.es

El Govern espanyol reconeix ja el dret de pares i mares de fills nascuts mitjançant gestació subrogada a percebre les prestacions per maternitat i paternitat. S’ha vist obligat a revertir el seu criteri –pel que denegava aquest dret– després d’una sentència del Tribunal Suprem emesa a l’octubre que va estimar favorablement dos casos en què la Seguretat Social les havia rebutjat.

Així ho confirma el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a eldiario.es que, d’aquesta manera, trenca amb la tendència sistemàtica de denegar aquest tipus de prestacions encara que els pares estiguessin cotitzant. La Direcció general de l’Institut Nacional de la Seguretat Social ja ho ha comunicat als seus funcionaris “perquè sàpiguen com actuar”, assenyalen fonts del Ministeri.

“Ja hi ha expedients oberts i s’està concedint”, prossegueixen les mateixes fonts. Els pares podran gaudir del mes de baixa que el Govern va posar en marxa a partir l’1 de gener –en comptes dels 15 dies que els corresponien abans– i de les 16 setmanes les mares. Una prestació –la de maternitat– a la qual també podran optar els pares sols, igual que passa en altres casos com l’adopció o l’acolliment. En aquest cas “no poden gaudir de les dues, només serà concedida la de maternitat”, matisen des d’Ocupació.

Aquest és un dels arguments que el Tribunal Suprem va utilitzar per reconèixer les prestacions per primera vegada en la sentència que ara ha hagut d’aplicar la Seguretat Social. En el cas de l’home que va sol·licitar la prestació per maternitat ho va equiparar a aquestes altres situacions –adopció i acolliment–. En certs casos, quan la mare biològica no pot gaudir-les, per exemple si mor, “es transfereixen al pare, com s’ha de fer en aquesta ocasió”, va establir.

D’aquesta manera el Suprem ha apostat per fer una interpretació “integradora de les normes” en concloure que l’atenció als menors ha de ser el punt de vista predominant a l’hora de prendre aquestes decisions. Fallant així va unificar doctrina i es va unir als que ja havien dictat altres tribunals i que dictaminaven que el rebuig a la concessió de les baixes discriminava al menor.

Una tècnica prohibida a Espanya

El Suprem va donar la raó als sol·licitants en dos casos. El primer, el d’una dona que té un fill per gestació subrogada, figurant ella com a mare i la seva parella home com a pare. El segon era un home que va concertar aquesta tècnica a l’Índia utilitzant el seu material genètic. Ell figura com a pare i la mare gestant com a mare.

A tots dos la Seguretat Social els va denegar les prestacions basant-se en el fet que “la Llei de Reproducció Assistida proclama la nul·litat del contracte de maternitat per substitució”, segons la sentència. És a dir, fonamentant-se en el fet que es tracta d’una tècnica prohibida a Espanya i a la qual accedeixen ciutadans espanyols en altres països on sí que es permet.

L’article 10 d’aquesta norma estableix “nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Així, estableix que “la filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part”.

Encara que la gestació subrogada estigui prohibida a Espanya, les famílies aconsegueixen registrar els fills i filles a Espanya gràcies a una Instrucció de la Direcció General dels Registres emesa en 2010 que ho va possibilitar.

El debat està a l’agenda

L’assumpte fa temps que està sent objecte de debat, però s’ha intensificat en els últims anys. Més encara quan és una de les matèries que sonen per ser regulades en aquesta legislatura. El Partit Popular sembla disposat a fer-ho, encara que en els últims dies la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, ha demanat “prudència” i ha assegurat no saber què fer amb la gestació subrogada.

Fa una mica més d’un mes el titular de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que la regulació està “a l’agenda” del seu ministeri, encara que en cap cas “a canvi d’un pagament”. Ciutadans és una de les formacions que sempre s’han mostrat favorables a regular-la i, fins i tot, a finals de desembre va registrar una proposició no de llei demanant a l’Executiu que garantís aquestes prestacions.

El tema no està exempt de polèmica. En una banda hi ha aquells moviments socials i formacions polítiques que volen que aquesta tècnica sigui permesa a Espanya. Entre ells destaca l’Associació Són Els Nostres Fills i part del moviment feminista.

Una altra part del mateix es posiciona en contra de la gestació subrogada, on es troben les juristes i acadèmiques que van signar la campanya #NoSomosVasijas el passat mes de juliol. En ella inscriuen la tècnica en el “control sexual de les dones” i asseguren que és “una manera de comprar la capacitat reproductiva” d’aquestes.

Fins i tot el nom té càrrega ideològica. Per a elles es tracta de “llogar el ventre de les dones” i per això rebutgen noms com gestació subrogada o gestació per substitució, que consideren “eufemismes”. Per a aquells que aposten per la regulació “no es lloga el cos de ningú” i asseguren que es tracta de “donar la capacitat reproductiva”.