Any rere any veig créixer amb preocupació modes alimentàries exòtiques i, sobretot, veig créixer l’interès pel veganisme entre la gent jove. Com a metge crec que els fonaments científics del veganisme són inexistents i que aquesta pràctica es basa en una estranya fe i en uns rituals que ratllen el ridícul.
Un dels èxits de l’evolució ha estat la capacitat que va adquirir l’ésser humà de sobreviure adaptant-se a les més diverses dietes i, en aquest sentit, és evident que els vegans poden subsistir a base d’aliments d’origen vegetal. No obstant això, s’oblida que l’home és omnívor i que, amb això, ha adquirit no només capacitat d’adaptació a dietes extremes sinó una gran llibertat respecte al seu major necessitat: l’alimentació. Pensem, per exemple, en els pobres dinosaures herbívors que devastaven diàriament quilòmetres quadrats de boscos i pastures per saciar la seva fam, motiu pel qual les seves gargamelles tot just podien separar-se uns minuts del sòl en recerca de suport. Encara avui, els animals herbívors purs pasturen a tota hora. Que malament que ho passen a l’hivern a menys que els arribi pinso per ajudar-los! O pensem en els carnívors obligats de la jungla, que només menjaven quan queia una presa, els dies que hi havia hagut sort amb la caça.
La capacitat de sustentar-nos amb una extensa varietat de dietes fa de la nostra espècie un únic i singular exemple de plasticitat i llibertat biològiques. Per sort, la majoria de la humanitat (a excepció dels habitants en zones catastròfiques) no està obligada a buscar-se els seus aliments durant 15 o 20 hores al dia, sinó que hem regulat els nostres horaris de manera que l’alimentació ocupa un lloc no invasiu i raonable en la nostra agenda quotidiana.
Ser omnívors ens obre a altres dimensions relacionades amb els plaers de l’alimentació variada i amb la possibilitat de gaudir de centenars i milers de productes alimentaris i de receptes diferents. Gaudir sense prejudicis del que proporcionen la natura i la bona cuina (el cru i el cuit, com diria Lévy-Strauss) té escassos paral·lels en el repertori de gustos que podem donar-li al nostre cos.
El vegà ignora els avantatges que comporta la nostra identitat omnívora. Sacrifica plaers, llibertat i temps a les seves creences per la suposada originalitat (de tornar a l’origen primitiu, vull dir) i salut de la seva dieta. És freqüent veure’ls carregats amb flascons de vitamines i vegetals en carmanyoles i bosses que porten per poder alimentar-se a totes hores vagin on vagin. Molts han perdut el ritme horari que dediquem als àpats i se’ls veu, com remugants, menjar a tota hora apis, alvocats, bròquil, anacards o peres llimoneres. Difícil d’entendre.
També és difícil d’entendre que alguns pares il·luminats sotmetin als seus fills a una dieta deficitària en proteïnes de qualitat, minerals i vitamines, precisament en un moment de les seves vides en què una dieta completa i variada és essencial per promoure un creixement i desenvolupament fisiològics.
Una consideració a part mereixen els problemes que creen quan se’ls convida a dinar a casa o quan surten amb amics a sopar, perquè triar el menú es converteix en un exercici complicat i d’alt risc. Pel que sembla la ministra alemanya de Medi Ambient, Barbara Hendricks, ha intentat instaurar per decret menús vegetarians en les activitats socials del seu departament sense que la iniciativa hagi quallat per unànime oposició de tot l’arc parlamentari.
Podria donar-se el cas que el veganisme, com passa amb l’addicció al ioga, al mòbil o al nacionalisme ètnic, s’hagi convertit, no només en una mera convicció dietètica, sinó en un autèntic sistema de creences supraracionals. En anys com els que corren, en els quals el materialisme i l’ambició han guanyat grans quotes de mercat, i en els que, paral·lelament, la creença religiosa a la transcendència humana frega els seus mínims, es veuen sorgir religions vicariants en què es diposita la fe perduda en l’altra vida. Algunes d’aquestes afecten de forma molt particular a la salut i a la medicina. I no només em refereixo al cas del veganisme sinó també, per exemple, als moviments antivacunes, que sobre la base d’algun abús que hagin comès governs i multinacionals i d’algun accident desafortunat, han muntat un ciri contra un dels progressos més indiscutibles de la medicina preventiva. És el cas també de moltes altres de les anomenades “medicines alternatives”.
És de vital importància saber on dipositem la nostra fe, la nostra necessitat de creure en alguna cosa que està per sobre de nosaltres, que modela i modera els nostres desitjos i les nostres accions. Correm el risc de danyar-nos seriosament la nostra salut i de limitar innecessàriament els nostres goigs i la nostra llibertat si abracem religions vicariants que ens imposen una rigidesa alimentària contrària a l’evolució i al bon sentit.
4 comentaris
A l’atenció del Doctor Antoni Sitges:
Com a expert que és vosté en la matèria, no li negaré res del que ha dit. Tan sols que passa per alt una variant molt important per nosaltres, les persones veganes: intentar viure sense matar ni explotar altres animals. I això no és cap moda ni cap religió.
Atentament.
Wladimir Morales Adam
1)”es basa en una estranya fe i en uns rituals que ratllen el ridícul”; vosté realment sap el que realment promou una alimentació vegetariana o vegana? Si us plau, em moro de ganes per saber quin son aquests famosos rituals dels quals m’han exclòs tot aquest temps!
2)”vegetals en carmanyoles i bosses que porten per poder alimentar-se a totes hores vagin on vagin”; no anem carregats de vegetals perquè passem gana ni res per l’estil, senzillament perquè si és hora de menjar és missió impossible trobar un lloc on puguis continuar mantenint la teva dieta, encara que es basi en la cosa més fàcilment accessible com son les fruites i verdures.
3)”alguns pares il·luminats sotmetin als seus fills a una dieta deficitària en proteïnes de qualitat, minerals i vitamines”; la gran majoria de minerals i vitamines les obtenim de les fruites i verdures, li demanen perdó per donar una quantitat més que suficient d’aquests nutrients als nostres fills. I la part de proteïnes de qualitat, realment hauria de tornar a fer una ullada a les proteïnes que porten els aliments vegetals i la qualitat d’aquestes. Per si no la coneix, l’invito a que busqui sobre l’alga espirulina, per exemple, la major font de proteïnes del planeta i, si, és vegetal. I ja no només parlarem de verdures, també podríem parlar de les llegums… Eines no ens en falten, com pot veure.
4)”els problemes que creen quan se’ls convida a dinar a casa”; em sembla un argument més que rídicul, ja que si vol convidar a algú a casa seva hauria de mostrar-li el respecte que mereix, sigui quina sigui la seva alimentació. Perquè l’argument de: “us poden ajudar a introduir més vegetals a la vostra alimentació i ampliar el vostre coneixement gastronòmic” me’l guardo per ments més obertes que la seva.
Els únics dinosaures per extingir-se són l’autor i els que banalitzen el medi com ell
Sr. Antoni Sitges Vd. Ignora l ho que es el veganisme, NO es cap religió cap moda cap dieta . És el respecte que com a espècie humana em de tindre cap a altres essers com son els animals en el llenguatge col·loquial i que per desgràcia d ells i només
pel plaer dels humans amb el seu plat molts passen tota la seva vida tancats esclavitzats, són violats assassinats Un vegà no prenc productes d origen animals principalment perque no son necesaris perr la nostra alimentacio , Evita vestirese amb pells que han sigut arracades d animals aixo ho feien els nostres antepasats primitius. Evita anar a espectales publics on els animals son ussats com a diversio Tauromaquia, Zzos etc. I parla i posar veua als que no la tenen ja que l Ignoracia induida es el pitxor eniig en contra del planeta
Els drets dels animals no hi son en aquest mon només perquè encara hi ha intel·lectuals com Vd. Que es dedica’n a fer articles incoherents i que denotat un total desconeixement amb l ho que està escrivint. Així que cada vegada que Vd. mengi productes animals reflexioni l origen d aquets troços d’animals no els hi pertanyen son de essers vius que tenen les seves pròpies vides com ho pot tindre un huma
La identitat de l’esser humà no és omnívora com vostè diu som mes frugívor i herbívors que ens hagin adaptat per diferents condicion climaticas ha fet que desenrotllen certes encims com es la proteasa que pot digerís proteines mes densificades com són la carn però si vostè observa la nostra fisiologia tenim una dentadura amb pocs incisus i més molars plans que s utilitzan per molir l aliment no per desgarrar com faria un omnivor amb de mastegar el mengar i no tallar i engullir com faria un omnivor, la saliva del humà es alcalina amb ptialina a diferencia del omnivor que es acida sense ptialina, Les glandulars salivars son grans amb els humans mentres que amb un omnívor son petites,
Els humans requereixen fibra per afavorirr el peristaltisme mentres que un omnívor no l hi fa falta, Un omnívor metabolitzen gran quantitat de colesterol i
vitamina A mentre que el humà no el metabolitza, L intestí d’un omnívor es 3 vegades el llarg del cos mentes que d’un humà 9 vegades per digerir la fibra. El colon d’un omnívor és llis i alcali mentres que l esser humà es saculad i àcid. La digestió d’un omnívor és aproximadament de 6 a 10 hores mentre que d’un humà de 12 a 18 hores
Com ha humans no necesitem menjar animals per viure es mes els animals
deurien estar fora del menu la cocietat americana de dietistas composada
per mes de 10.000 especialistes en la materia avalan una dieta vegana i
no comporta cap risc per la salud tot ho contrari. es beneficiosa per
la salut.
L hi suggereixo que reflexioni mil vegades més abans de escriure un article com el que ha fet per sort la joventut està despertant i pot discernir entre antricles
com el seu ple de falsedats i articles verídics L informació és poder
animo que segur que un dia comprendrà el significat real de la paraula
respecte i aquestes veritats..