Aquest és un article publicat a El Diari del Treball
El jutjat social número 20 de Barcelona ha condemnat l’Institut Català d’Oncologia a readmetre una auxiliar d’infermeria que va arribar a signar fins a 250 contractes temporals entre els anys 2009 i 2016 i a qui va deixar de contractar quan aquesta comunicar que estava embarassada. A més, l’empresa haurà d’abonar a l’afectada els salaris no percebuts i indemnitzar-la amb 6.000 euros en concepte de danys i perjudicis, segons informa el Col·lectiu Ronda.
La sentència considera que els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no s’ajustaven a llei i que, per tant, sense causa legal de temporalitat, la situació de la treballadora ha de considerar-se indefinida no-fixa. En aquestes circumstàncies, l’acomiadament en situació de gestació sense cap intent d’adaptar el lloc de treball resulta fraudulent i, per tant, nul.
L’auxiliar d’infermeria va comunicar el 12 d’abril de 2016 a l’empresa que estava en període de gestació. Aquell mateix dia l’Institut Català d’Oncologia donava per finalitzat el contracte d’interinitat que tenia amb la treballadora. Abans aquesta havia firmat fins a 250 acords amb l’entitat que té un concert amb l’Institut Català de la Salut. Des d’aquell moment la demandant no va tornar a ser reclamada per prestar cap tipus de servei al centre tot i que l’empresa manté en vigor un acord amb la plantilla que contempla la possibilitat que les persones incloses a la llista de suplents preferents -com és el cas de l’auxiliar- poden romandre en situació de suspensió temporal en cas que causes degudament acreditades, incloent-hi la maternitat, impedeixin la seva contractació.
El Jutjat Social entén acreditat que la immensa majoria dels 250 contractes subscrits per l’auxiliar d’infermeria eren d’interinitat, és a dir que tenien la funció de substituir companys i companyes durant la seva absència. En aquest sentit, remarca que també va signar fins a 11 contractes eventuals per circumstàncies de la producció que són, precisament, els que la sentència del jutjat barceloní considera fraudulents com que no s’ha complert el requisit d’acreditar degudament la naturalesa, causes i durada prevista de l’increment de l’activitat que justifiqués la contractació temporal.
Per tant, afirma Ronda, com que no hi ha causa legal d’interinitat, el veredicte atorga a la treballadora la situació d’indefinida no fixa. Per tant, transforma la pretensió de l’empresa de què el contracte es considerés finalitzat en un acomiadament nul en haver-se vulnerat els drets fonamentals de la treballadora. Això es basa a entendre provat que la comunicació de l’embaràs va ser el motiu de la decisió empresarial. I això sense atendre’s al contingut del pacte existent ni procedir a cap adaptació del seu lloc de treball. Per tot plegat el jutjat ha condemnat l’empresa a indemnitzar la treballadora amb 6.000 euros i a pagar-li els salaris que no ha percebut.
Nou cop a l’eventualitat
El Col·lectiu Ronda interpreta que la sentència se suma a moltes altres que han estat dictades contra l’ús fraudulent que l’Administració fa de les figures legals de temporalitat laboral. Això passa especialment des que el setembre passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés tres resolucions que condemnaven amb total claredat la forma abusiva com les administracions espanyoles han usat la normativa de contractació temporal. Això afecta tant nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals.
