Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des del mes de juliol fins al desembre passat 285 dones lesbianes i/o sense parella han accedit a un tractament per ser mare a través de processos de reproducció humana assistida en centres públics. Fins al juliol només podien accedir a una fecundació in vitro o una inseminació artificial a través de la sanitat pública les dones heterosexuals amb parella i problemes de fertilitat. El Govern però va modificar a l’estiu el protocol per ampliar l’accés a totes les dones, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina. La xifra, 285, l’ha donat aquest dijous el conseller de Salut, Toni Comín, durant una compareixença al Parlament en la qual ha fet balanç dels primers mesos de legislatura. Amb tot, des de Salut no concreten si les dones ja han iniciat el tractament o senzillament s’han incorporat a la llista d’espera pertinent.
El protocol, basat en els principis d’autonomia, dignitat i intimitat, distingeix dues vies diferenciades a l’hora d’accedir al servei: les dones que tenen problemes de fertilitat i les que no. És a dir, l’únic motiu diferencial és clínic. A partir del juliol les primeres interessades ja van poder incloure’s en les llistes d’espera per iniciar el tractament a través algunes de les tècniques que incorpora el protocol: l’estimulació ovàrica, la inseminació artificial conjugal, la inseminació amb semen de donant, la fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes pròpies o donades i la microinjecció citoplasmàtica d’espermatozous. Segons dades de Salut, a Catalunya 2.801 persones es trobaven en llista d’espera el 2015 per una fecundació in vitro i la mitjana de temps d’espera eren 22 mesos.
El nou protocol, aprovat aquest estiu, arribava un any i mig després que s’aprovés la llei 11/2014 que establia en un dels articles “garantir a les dones lesbianes la igualtat d’accés a les tècniques de reproducció assistida”. “Sense aquesta campanya o aquesta llei avui no estaríem aquí”, va reconèixer llavors el conseller. El compromís d’ampliar l’accés als processos de reproducció assistida a totes les dones era també un dels compromisos de govern fixats en el Pla de Xoc de Junts pel Sí.
