Aquest és un article publicat a eldiario.es
El debat sobre l’eutanàsia ha quedat paralitzat, de moment, al Congrés dels Diputats. La Cambra ha votat aquest dimarts en contra de la presa en consideració de la proposició de llei -86 diputats a favor, 132 en contra i 122 abstencions – que presentava Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea sobre la regulació de la mateixa i que implicaria la reforma de l’article 143 del Codi Penal, en el qual es castiga.
La iniciativa ha estat rebutjada amb l’oposició del PP i les abstencions de Ciutadans i el PSOE, als quals la diputada d’En Comú Podem, Marta Sibina, ha retret intentar ajornar el debat sobre l’eutanàsia. “Quan és el moment?“, ha increpat Sibina a la bancada socialista. “Expliquin a aquestes persones que estan patint”, ha afegit, “que vostès ja parlaran assossegadament”.
Per la seva banda, el socialista Gregorio Cámara s’ha defensat argumentant que el debat és “necessari” i “està socialment instaurat”, però ha assegurat que el que proposa Unidos Podemos és “precipitat” i s’ha mostrat favorable actualment a regular determinats drets del final de la vida, però no l’eutanàsia. De fet, el passat 7 de febrer va registrar una iniciativa en aquest sentit.
“La prioritat és dotar Espanya d’una bona llei bàsica de mort digna que encara no existeix i el desenvolupament dels serveis per fer realitat una mort digna en condicions d’igualtat”, ha dit Cámara en el ple. D’altra banda, Ciutadans també ha defensat la seva abstenció posant per davant la seva pròpia iniciativa, també de mort digna.
Les tres iniciatives han introduït el debat en el Congrés, però en direccions diferents: Unidos Podemos se centra en l’eutanàsia i el PSOE i la formació taronja ajornen el debat per centrar-se en els drets del final de la vida, entre ells garantir les cures pal·liatives als pacients.
Francisco Igea, l’encarregat de defensar el posicionament de Ciutadans, ha acusat Unidos Podemos de “demagògia” i, tot i que ha acceptat que “a Espanya es mor malament”, ha retret a la formació que “l’alternativa a morir amb dolor no pot ser únicament la seva llei i l’alternativa a l’horror no pot ser únicament el suïcidi”.
Alberto Garzón i Pablo Iglesias també han pujat a la tribuna a exposar la seva argumentació a favor de la regulació de l’eutanàsia. El primer ha remarcat que es tracta d’una proposta “seriosa i rigorosa” però oberta al debat entre tots els grups i ha insistit que “no podem confondre el dret a la vida amb viure a qualsevol preu”. Iglesias ha relatat diversos testimonis de persones que volen accedir a l’eutanàsia per acabar dirigint-se al PSOE: “Espero que tinguin la dignitat de no impedir que en aquest país hi hagi una llei d’eutanàsia”.
La posició del Partit Popular, defensada per la diputada Pilar Cortés, s’ha basat en justificar que “aquesta llibertat que vostès defensen de la pròpia vida té uns límits” perquè “una cosa és deixar-se morir i una altra molt diferent és demanar a un tercer que causi la mort. Estem creant per a una altra persona una obligació de matar”. Cortés ha tancat la seva intervenció preguntant al ple “Què li dirien a un fill seu que els mirés als ulls i els digués que vol morir?”. “Jo a una filla que li vaig donar la vida no seria capaç de donar-li la mort”, ha conclòs.
La proposta de Unidos Podemos
Un dels principis de la llei que vol impulsar Unidos Podemos és que “tota persona podrà sol·licitar i rebre ajuda mèdica per posar fi a la seva vida” i argumenta que expandir els drets relacionats amb l’anomenada bona mort “cal”, ja que “resulta d’acord amb la defensa d’una vida digna fins al final”. Això implica, afirma, “la fi de la confusió entre el dret a viure i el deure de viure”.
El grup proposa modificar l’article 143 del Codi Penal, que penalitza l’eutanàsia, i estableix requisits com incloure aquestes prestacions en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut. Són ser major de 18 anys, formular una petició de manera voluntària repetint-se en almenys dues ocasions amb una separació de 15 dies i no sent el resultat d’una pressió externa, trobar-se en la fase terminal d’una malaltia o patir sofriments físics o psíquics que consideri intolerables i haver rebut informació de totes les alternatives de tractament existents.
A més, garanteix l'”objecció de consciència” com a decisió individual dels professionals de la salut sempre, però els obliga a “oferir al sol·licitant d’eutanàsia un altre metge” no objector “compartint amb aquest la informació necessària per al correcte maneig del cas”.
