Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La qualitat de la fruita pot ser molt diferent depenent de si la selecciona el venedor o el comprador. Quan el client pot escollir les cireres (o qualsevol altra fruita), tendeix a triar les més sanes i desitjables. L’expressió anglesa cherry picking es basa precisament en aquesta analogia amb la selecció de fruita i designa tota una manera injusta i manipuladora d’argumentar. Per carregar-nos de raó i defensar la nostra opinió podem triar els exemples, fets i dades que millor s’ajustin a la nostra posició, ignorant tots aquells que la contradiguin. Però aquesta no és una manera apropiada de raonar quan el que es persegueix és la veritat o, almenys, la versemblança. En lògica, aquesta forma fal·laç d’argumentar s’anomena fal·làcia d’evidència incompleta o per supressió de proves. En l’àmbit de la salut, quan s’invoquen estudis científics per recolzar una opinió o intervenció, aquest tipus de raonament erroni és massa habitual.
El cherry picking d’estudis mèdics és avui més senzill que mai gràcies a internet i a l’aclaparadora quantitat d’investigacions sobre moltes qüestions relacionades amb la salut. No és difícil trobar estudis aïllats que confirmin o refutin una determinada posició. Un cas especialment eloqüent és el dels estudis epidemiològics sobre dieta i càncer, ja que per una gran varietat d’aliments existeixen investigacions que els associen tant amb una reducció com amb un augment del risc de càncer. En nom de la ciència, és possible beneir o posar a la picota tal o qual aliment -o qualsevol intervenció mèdica-, seleccionant per a això els estudis científics més convenients. Però això és invocar en va el nom de la ciència. Es pot fer per ignorància o amb intenció, però resulta especialment greu quan ho fa un suposat expert.
Un dels mites més generalitzats sobre la naturalesa de la ciència és el fet de suposar que un sol estudi o experiment ens diu pràcticament tot el que necessitem saber sobre un fenomen o intervenció mèdica. En realitat això no és el més habitual en ciència i en medicina, encara que hi hagi bastants excepcions. Així, per exemple, després del descobriment de la insulina, l’efecte de la seva administració en uns pocs diabètics va resultar tan espectacular que no ha estat necessari realitzar assaigs clínics. No obstant això, i contra el que creu molta gent, la ciència avança lentament, amb vacil·lacions i controvèrsies. En general, calen moltes investigacions, realitzades per equips d’investigadors diferents, per aclarir una pregunta científica. I només llavors, quan hi ha una massa crítica d’estudis de qualitat, és possible treure conclusions amb confiança.
En ciència en general, i en biomedicina en particular, la unitat de coneixement científic no és l’estudi aïllat, sinó la revisió sistemàtica completada amb una metanàlisi. És a dir, una estimació estadística global de l’efecte d’una intervenció. El concepte de revisió sistemàtica és un dels grans èxits de la medicina científica, i el que ha donat peu a la medicina basada en l’evidència i al desenvolupament de guies clíniques rigoroses per ajudar els metges a prendre decisions. Un estudi no és més que una cirera al cistell, per la qual cosa té poc sentit ensenyar una fruita ben escollida quan el que interessa és conèixer el conjunt. La selecció oportunista d’evidències pot ser apropiada en el treball d’un advocat defensor, però no ho és en el d’un jutge, un científic, un periodista o un metge, professions totes elles que, cadascuna a la seva manera, busquen la veritat. La situació del metge és encara més complicada, ja que, a més de l’evidència científica, ha de considerar les característiques i les preferències de cada pacient.
Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.
