A Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). És un nou capítol, d’una llarga (i sense escrúpols) història entre els interessos empresarials relacionats amb la indústria del sucre i la salut de la població. Tot i que la indústria del sucre va intentar, ja des de l’any 1965 als EUA, amagar l’efecte sobre les malalties coronàries, i dels centenars de milions de dòlars invertits a tot el món per tractar de rentar la imatge de les begudes ensucrades, l’evidència científica finalment s’ha imposat.
Revisions sistemàtiques i meta-anàlisi, incloent desenes d’estudis prospectius i assajos controlats, publicats en revistes de gran prestigi, com el British Medical Journal i l’American Journal of Clinical Nutrition, mostren inequívocament, des del 2012, que el consum de begudes ensucrades promou l’augment de pes en nens i adults. És una de les causes més importants de l’epidèmia d’obesitat que pateix Catalunya i el món i també de la formació de càries dentals en els nens i adolescents. L’obesitat és, alhora, una causa fonamental de les malalties cròniques més comunes com cardiovasculars, diabetis i múltiples tipus de càncer. És a dir, és una autèntica prioritat de salut pública a la qual la societat i l’administració ha de fer front imperiosament.
En una publicació recent, la revista de Medicina Preventiva dels EUA ha publicat les maniobres que Coca-Cola i Pepsi-Cola, les dues companyies més importants de fabricació i comercialització de begudes ensucrades, han desenvolupat en els últims anys. Se sap que han estat finançant a un total de 96 organitzacions nacionals de salut als EUA, incloent-hi moltes institucions mèdiques i de salut pública, la missió específica de les quals inclou el fet de combatre l’epidèmia d’obesitat.
A Espanya, el web de la companyia Coca-Cola reconeix que, entre el 2010 i el 2015, s’han finançat a 53 organitzacions, institucions, i fundacions relacionades amb la salut. Entre elles, diverses organitzacions de nutrició, com l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes, la Federació Espanyola d’Associacions de Nutrició i Alimentació, la Federació Iberoamericana de Nutrició, l’Associació Espanyola de Nutrició Comunitària, la Fundació Espanyola de Nutrició i organitzacions mèdiques com l’Associació Espanyola de Pediatria, la Federació Espanyola de Diabetis, la Fundació Espanyola del Cor, i fins a la pròpia Fundació Dental Espanyola.
El finançament d’activitats acadèmiques o d’investigació per indústries que fabriquen productes que perjudiquen clarament la salut de la població, pot influenciar els resultats, afavorint els interessos de la indústria. Una investigació recent d’investigadors espanyols mostra que estudis finançats per companyies de la indústria alimentària intenten justificar que no hi ha proves suficients per assegurar que les begudes ensucrades augmentin el risc d’obesitat. Existeix ja al respecte una llarga i negra història amb la indústria del tabac i de l’alcohol i amb el canvi climàtic. L’interès de la indústria és incrementar les seves vendes i beneficis, el de les organitzacions relacionades amb la salut, hauria de ser promoure i protegir la salut. Tenen per això objectius contraposats. No són conciliables.
Un nombre cada vegada més elevat de països com Mèxic, Finlàndia, Noruega, França i Regne Unit, han començat a implementar o dissenyar impostos a les begudes ensucrades com una mesura per reduir el consum, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cal tenir present que en la batalla contra el tabaquisme, l’augment de preus dels cigarrets va ser la mesura més efectiva per reduir el seu consum.
La Generalitat de Catalunya va intentar fa uns anys un impost a les begudes ensucrades que, sembla ser, va ser frustrat per pressions de l’ambaixador nord-americà a Espanya, que va amenaçar de retirar les inversions de Catalunya. Aquesta vegada ha aconseguit posar-lo en marxa, un fet molt positiu. El IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%. Per això pensem que la mesura és un pas inicial, però insuficient. Aquest augment de preu és gairebé testimonial i no serà dissuasiu; ens temem que tindrà probablement un efecte mínim.
D’altra banda, un impost mínim a les begudes ensucrades, és insuficient per lluitar contra l’obesitat, que requereix una actuació integral. La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. Seria desitjable que el IBEE s’acompanyés d’un nou impost, que ja s’ha anunciat, a productes industrials molt poc saludables, amb alt contingut en greixos saturats, com la pastisseria industrial. Però més desitjable encara és que els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals. Aquest enfocament social per al problema de l’obesitat, requereix la participació activa dels centres i moviments socials. Mantenir i protegir la nostra salut és un compromís de tots.
