Aquest és un article publicat a eldiario.es
Les vacunes són un producte mèdic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant això, el que és segur que no fa un sèrum contra el xarampió és provocar autisme, com va difondre el presentador Javier Cárdenas. No ho fa perquè l’estudi que els va relacionar el 1998 va resultar ser un frau. Un muntatge destapat el 2006. El que sí que ha fet la vacuna d’aquesta malaltia és evitar la mort de 20 milions de persones en els últims 15 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut.
Les vacunes en general salven la vida d’entre dos i tres milions de persones l’any calcula l’OMS. Des que es va crear el primer sèrum immunològic contra la verola a la fi del segle XVIII, s’han anat succeint nous preparats contra diverses patologies: xarampió, poliomielitis, grip, meningitis, rubèola, varicel·la… i encara que no tots són el mateix ni igualment eficaços, els càlculs se’n van als 1.500 milions de persones que no han patit aquestes infeccions de manera mortal gràcies a ells.
Cada vacuna és diferent
Cada vacuna és un producte diferent en si mateix. Encara que es basin en el mateix principi d’inocular una versió atenuada d’un patogen en l’organisme per desenvolupar una resposta del sistema immunològic, no es tracta d’alguna cosa homogènia.
Difereixen quant a eficàcia i durada. Per exemple, segons informa el Comitè Assessor de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria, la vacuna contra el tètanus imprimeix un 100% d’immunitat durant, almenys, deu anys: “Són excepcionals els casos en persones vacunades”, asseguren.
No obstant això, per a la tos ferina s’accepta uns resultats del 85% “per prevenir els casos típics”. A més, aquest sèrum ha resultat ser de curt recorregut. La seva longevitat ha estat “menor de l’esperada”, diu el comitè. El Centre de Control de Malalties dels EUA calcula que només “3 o 4 persones de cada deu estaran completament protegides quatre anys després de rebre la vacuna”. D’aquí el repunt que aquesta patologia està tenint, inclosa Espanya. L’última dosi generalitzada en els calendaris oficials és als quatre o sis anys, ja que la malaltia és especialment perillosa en nens.
També hi ha sèrums de llarg alè immunològic. Per exemple, 25 anys per a la meningitis. A altres vacunes se’ls atribueix efectes imperibles: “Les vacunes amb virus vius atenuats solen tenir una immunitat duradora i no han d’administrar dosis repetides durant l’edat adulta”, diuen els vacunòlegs. Aquí hi ha les del xarampió, rubèola i galteres. Encara que, al mateix temps, s’adverteix que la manca de contacte de la població amb les soques de virus naturals farà en el futur que s’hagin de posar dosi de record “en alguns casos com la varicel·la”.
A més, com a producte sanitari no estan exempts de provocar efectes adversos. Està descrita una encefalitis disseminada postvacunal en sèrums contra la grip o contra el xarampió. La possibilitat d’encefalitis després de la vacuna d’aquesta malaltia observat en les campanyes de vacunació està en 1 de cada 45.000 tot i que la Societat Espanyola de Pediatria assegura que les complicacions greus es donen “en un de cada milió de vacunes posades”. Aquesta és la balança.
La polèmica política
No obstant això, les vacunes a Espanya no s’han salvat del vaivé polític. Van caure en la lluita partidista, durant els anys 2014 i 2015. La vacuna infantil de la varicel·la va desaparèixer i va tornar a cop de decisió executiva en aquest breu espai de temps. El Ministeri de Sanitat va eliminar la dosi administrada als 15 mesos en algunes comunitats autònomes com Madrid o Navarra i, per tant, el seu finançament públic.
No es van esgrimir causes econòmiques sinó de salut: “La vacunació sistemàtica dificultaria la circulació del virus salvatge i es postula que aquesta situació conduiria a un major nombre de casos d’herpes zòster”, descrivia un document de l’Agència Espanyola del Medicament. La versió adulta i més greu del virus. Així van transcórrer dos cursos (on hi va haver repunt de casos encara que no pogués establir-se de manera inequívoca la relació entre la decisió política i el creixement d’infeccions).
Però per al 2016 el Govern va donar una batzegada i va reintroduir el sèrum a les vacunacions obligatòries: el 2016 s’immunitzaria als 400.000 nous nascuts. Sanitat va dir que el pla costaria sis milions d’euros.
Mercat global
Un dels arguments esgrimits per grups antivacunes és el del negoci farmacèutic de la immunització. El mercat global de les vacunes va suposar un volum de 29.400 milions d’euros el 2014, segons l’últim informe de l’OMS publicat el 2016. Ha crescut un 450% des de l’any 2000.
Només cinc laboratoris copen el 66% de la producció: Glaxosmithkline, Sanofi, Pfizer, Merck i MSD, que s’emporten el 80% de les vendes. Això ha comportat que es produeixin situacions d’oligopoli i fins i tot monopoli per a algunes vacunes, com ha descrit l’OMS.
“El nombre limitat de subministradors porta a un delicat equilibri entre l’oferta i la demanda”, explica l’organització. Si bé admet que la producció a gran escala “permet abaixar els preus”, el fet que la producció estigui en poques mans ha provocat que es produeixin episodis de desproveïment fins i tot en països desenvolupats: a Espanya s’han succeït fallades de subministrament. L’escassetat de sèrum contra la tos ferina per la caiguda de producció de Glaxosmithkline i Sanofi, situació va provocar un avís de “risc per a la salut pública” a la Unió Europea.
El mateix va passar a l’estiu del 2016 en pujar la demanda de la vacuna contra l’hepatitis A. I semblant situació es va registrar a les farmàcies a finals d’aquest any amb el sèrum per a la meningitis B. El laboratori Glaxosmithkline es va retardar en el servei durant mesos. Només es va restablir al març del 2017.
Amb tot, el premi Nobel de Medicina Jules Hoffman, guardonat no sense polèmica pels seus estudis sobre la immunitat, va resumir així l’aplicació de sèrums: “El gran risc amb les vacunes és no fer-les servir”.
