Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Què vol dir ser un metge de família excel·lent? En certa manera aquesta pregunta és la que ha motivat el grup d’ètica de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC) a definir ‘Les bones pràctiques del metge i de la metgessa de família’. El document, fet públic aquest dilluns, ha comptat amb la participació de més de 200 socis i vol servir com una eina per promoure un hàbit d’avaluació i millora de les actituds i conductes en el dia a dia a les consultes, marcades per la pressió assistencial i la manca de temps d’atenció.
Segons expliquen des de la CAMFiC, en les consultes hi ha molts costums “interioritzats” per part dels metges i que cal modificar. “Si és ‘normal’ que jo no demani permís al pacient per a sol·licitar una prova…, si és ‘normal’ que es parli dels pacients en el bar o s’usin innecessàriament els seus noms en una sessió…el costum modela l’actitud ètica”, assegura el doctor Albert Planes, coordinador del Grup d’Ètica. “Sovint no actuem millor perquè ‘sempre ho hem fet així”, reconeix Planes.
Informar el pacient i respectar la seva decisió
El grup ha pres com a referent la guia ètica Good Medical Practice del Regne Unit, ja que en l’àmbit estatal a Espanya no existeix cap guia similar. Bona part de les reflexions del document tenen a veure amb la informació que es dóna al pacient, la seva participació, opinió i la implicació en les decisions. Donar-li informació clara, completa i no esbiaixada; no parlar dels seus problemes sense la seva presència o a ajudar-lo a decidir entre les diferents opcions tenint en compte les seves preferències són pràctiques que demostren, per al grup d’ètica, la lleialtat del metge o metgessa cap al pacient. Així mateix el bon metge de família també ha de restar atent, recull el text, per conèixer i respectar el límit d’informació que el pacient desitja tenir i compartir.
També es proposa “demanar consentiment per realitzar exploracions físiques i complementàries” després d’explicar la raó per la qual convé fer-les o fomentar que el pacient prengui decisions sobre la seva salut, anticipi les seves voluntats i respectar les decisions compartides. També es recullen pràctiques per fer front a la sobremedicació o la dependència dels serveis sanitaris. Segons el document de la CAMFiC el professional ha d’“evitar medicalitzar la vida i treballar per retirar els fàrmacs fútils o que aportin més riscos que beneficis” i afavorir l’autonomia del pacient i l’autogestió de la seva salut per evitar “generar dependència” dels serveis sanitaris.
Excel·lència tot i el col·lapse de l’atenció primària
Algunes de les recomanacions que defineix la guia i que persegueixen l’excel·lència professional xoquen amb la realitat que viu l’atenció primària, rebel·lada des de fa mesos per la manca de recursos i la pressió assistencial. Així ho reconeixen des de la CAMFiC i tot i que no passen per alt la situació esmenten bones pràctiques com “donar més temps a la situació que més ho necessita, procurant gestionar l’agenda per adequar el temps a cada pacient” o “prioritzar l’atenció dels pacients per sobre de tots els altres objectius i tasques” així com “ser capaç de flexibilitzar l’horari” per a dedicar temps a l’atenció directa.
Sobre aquest punt Albert Planes conclou que la reflexió ètica també ha de servir per “denunciar aquelles situacions que limiten”. “Ens fa responsables de denunciar la manca de temps que patim, causada per la manca de professionals”, afegeix. Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals. Salut calcula que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres durant els anys de retallades pressupostàries i preveu ara que puguin incorporar-se 5.000 professionals en els pròxims set anys.
