A mesura que la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats, s’han anat configurant dues posicions respecte al món sanitari. Alguns l’han vist amb interès com una eina de reducció de danys, i altres, en canvi, amb desconfiança, com a un obstacle a la reducció del tabaquisme. Aquestes posicions es basen en dades, però com que en teníem poques sobre un fenomen nou, també es produïen en funció de valors i creences –i per descomptat, en algun cas en interessos creats.
Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si, en canvi cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.
Aquest estiu s’han publicat dos treballs molt importants sobre les cigarretes electròniques, que ens ajuden a valorar millor el seu impacte potencial sobre la salut pública i ens han de fer pensar en com millorar-ne la regulació. D’una banda, una revisió sistemàtica de Samir Soneji i altres investigadors de la Facultat de Medicina de Dartmouth publicada a la revista JAMA Pediatrics del mes d’agost conclou, sense cap mena de dubte, que contribueixen al procés de posar-se a fumar pels adolescents i joves. Altres treballs previs suggerien que les cigarretes electròniques eren la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per molts adolescents als EUA, i que podien ser la causa de l’aparent aturada del declivi secular en la proporció de fumadors. Però l’aportació de Soneji, basada en una meta-anàlisi important, és bastant definitiva.
Això porta a valorar la importància de regular la promoció i venda dels dispositius com les cigarretes electròniques, per reduir els riscos que siguin utilitzades per adolescents. Cal dir que al nostre país hi ha una certa regulació, però és feble i permet la venda a menors de dispositius electrònics amb productes sense nicotina amb sabors atractius als infants. Els hem vist en alguns supermercats, prop de la caixa, a la zona afavoridora de la compra impulsiva.
El British Medical Journal va publicar a finals de juliol un treball de Shu-Hong Zhu i els seus col·laboradors de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Aquest estudi mostra com en les darreres enquestes als EUA els fumadors que usaven cigarretes electròniques intentaven deixar de fumar més que no pas els altres fumadors, i de fet tenien més probabilitats d’aconseguir-ho. A més, les dades de les enquestes mostraven que el ritme amb que els fumadors estaven deixant de fumar era una mica superior al dels anys previs a la introducció de les cigarretes electròniques. Aquestes troballes poden tenir altres explicacions i per tant han de ser contemplades amb precaució. També s’haurien de confirmar amb altres estudis, i en altres societats. Però ens porten a valorar que podria haver-hi una certa contribució de les cigarretes electròniques al progrés cap a una societat sense tabac.
En tot cas, la ciència aporta coneixement i millora la capacitat de prendre decisions informades per part de la societat. En aquest cas, malgrat que puguem veure les cigarretes electròniques com una eina més que podria ajudar a deixar de fumar a alguns adults fumadors, sembla que convé limitar molt fortament la seva promoció i publicitat, i vetllar per a evitar totalment la seva possible venda a menors.
