“La falta d’accés global a les cures pal·liatives constitueix una crisi global i tancar la bretxa entre rics i pobres és un imperatiu moral, de salut i ètic”. Així s’han expressat els membres d’una comissió internacional d’experts sobre cures pal·liatives en un informe que ha estat publicat en la revista mèdica The Lancet. L’estudi ha assenyalat que, el 2015, més de 25 milions de persones, el 45% de les quals van morir aquest any, van morir “amb un greu sofriment físic i psicològic”. Entre ells hi havia 2,5 milions de nens, que pertanyien majoritàriament (98%) a països d’ingressos mitjans i baixos.
La Comissió Lancet sobre Accés Global a Cures Pal·liatives i Alleujament del Dolor és el resultat d’un projecte de tres anys en el qual han participat 61 investigadors de 25 països. Segons les dades recaptades per aquesta Comissió, el nombre de persones amb malalties greus que no tenen accés a analgèsics és de més de 35 milions a nivell global, la qual cosa, unit a les que han mort sense cures pal·liatives, eleva el total de persones que no van rebre tractament adequat per al dolor sever a 61 milions.
Els investigadors assenyalen que més del 80% d’aquests casos es produeixen en països d’ingressos baixos i mitjans, on l’accés a la morfina, “un medicament essencial i econòmic per alleujar el dolor”, és molt escàs. “La desigualtat en l’accés a medicaments per alleujar el dolor és una de les injustícies més sorprenents del món”, afirma la presidenta de la Comissió, la professora de la Universitat de Miami, Felicia Knaul. “El món sofreix una deplorable crisi de dolor, amb desenes de milions d’adults i nens de països pobres que viuen i moren amb terribles dolors per no tenir accés a la morfina”, sentencia aquesta investigadora.
Més del 95% de la morfina va a països rics
La comissió afirma en l’estudi que “l’extremadament limitada disponibilitat de morfina als països d’ingressos mitjans i baixos és un exemple emblemàtic d’una de les desigualtats més extremes del món”, ja que, de les 298,5 tones de morfina distribuïdes a nivell global, solament 10,8 tones (3,6%) es distribueixen en països d’ingressos baixos i mitjans, i solament 0,1 tones (0,03%) arriben a països de baixos ingressos.
En analitzar les necessitats insatisfetes per països s’observa que Mèxic solament satisfà el 36% de la seva demanda, mentre que Bolívia amb prou feines aconsegueix el 6% i a Haití, un dels països més pobres del món, l’accés a la morfina és “pràcticament inexistent”, igual que ocorre en molts països de l’Àfrica subsahariana. En el continent asiàtic, Xina tan solament compleix amb el 16% de la demanda, mentre que en l’Índia el percentatge no supera el 4%.
En l’altre costat de la balança se situen països com els EUA o el Canadà, on la distribució d’opiacis és fins a 30 vegades superior a la demanda estimada. Encara així, la Comissió considera que en el cas dels EUA, encara que la prescripció inadequada i l’ús no mèdic d’opioides s’ha convertit en una epidèmia, “molts pacients encara no reben els analgèsics o l’atenció mèdica que necessiten”.
Els investigadors conclouen que els problemes d’accés a la morfina en països d’ingressos mitjans i baixos són el resultat de vincular “falsament” el seu ús mèdic amb l’ús no mèdic. “En lloc d’aplicar una política basada en evidències per satisfer les necessitats de la població, s’ha obstaculitzat l’accés a causa del temor als efectes secundaris”, expliquen en l’estudi.
“No podem permetre que l’opiofòbia impedeixi l’accés a medicaments barats i essencials a pacients de baixos ingressos que viuen en estat d’agonia mentre combaten malalties com el càncer, el VIH o afronten el final de la seva vida”, afirma la presidenta de la Comissió.
Més de 5 milions de nens sense tractar
Els autors de l’estudi també assenyalen que “les desigualtats globals són especialment commovedores pels més de 5,3 milions de nens menors de 15 anys que experimenten dolor sever” i subratllen que l’accés a les cures pal·liatives pediàtriques és imperatiu a tot arreu, però especialment als països d’ingressos baixos i mitjans, als quals pertanyen més del 98% dels 2,5 milions de nens que han mort amb dolor sever a nivell mundial.
Als països d’ingressos alts, els nens que experimenten dolor sever representen menys de l’1% de totes les morts. La Comissió destaca que si la morfina es vengués a nivell global al mateix preu que als països rics, el cost anual estimat per satisfer la necessitat d’analgèsics opiacis entre la població infantil dels països de baixos ingressos amb prou feines aconseguiria el milió d’euros.
La variabilitat en els preus de la morfina que, malgrat ser relativament barata, és més cara als països de baixos ingressos, és un altre dels problemes assenyalats en l’informe. Segons les dades recaptades pels investigadors, els costos de la morfina oscil·len entre els 2 cèntims d’euro per cada dosi de 10 mg en països d’alts ingressos i els 13 cèntims de mitjana en països de baixos ingressos.
Segons les estimacions realitzades, si s’aconseguís vendre globalment la morfina al preu dels països rics, la distribució d’aquest opiaci per a totes aquelles persones que ho necessiten a nivell mundial costaria poc més de 120 milions d’euros, la qual cosa representa amb prou feines un 0,002% de la despesa global en salut pública. Amb els preus actuals, la inversió total seria de poc més de 500 milions d’euros.
Morir bé a Espanya és qüestió d'”atzar”
Respecte a la situació a Espanya, el vicepresident de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, Alberto Meléndez, ha explicat a eldiario.es que la realitat que reflecteix l’estudi de The Lancet “no és comparable amb Espanya”, ja que pel que fa a l’accés a opiacis com la morfina “estem al nivell dels millors països del nostre entorn” i “qualsevol metge de qualsevol especialitat pot receptar l’opioide que consideri oportú sense cap problema”.
No obstant això, Meléndez recorda que “també hi ha molts aspectes en els quals hem de millorar”, ja que el fet que les cures pal·liatives no siguin una especialització mèdica fa que l’accés a aquestes cures pal·liatives sigui “molt erràtic”. “Com no hi ha equips especialitzats en pal·liatius, morir-se bé a Espanya és gairebé qüestió d’atzar, i això és alguna cosa terrible”, afirma aquest expert.
Segons un informe publicat el passat any per la SECPAL, a Espanya reben cures pal·liatives una mitjana de 51.800 persones a l’any davant de les 105.268 persones que són susceptibles de rebre aquestes cures. “Això no vol dir que totes les persones que no són ateses morin patint dolor sever, però hi ha moltes que no estan vivint bé fins al final”.
