Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Entre 2005 i 2015, el nombre de defuncions per pneumònia ha augmentat una quarta part. De 7.525 morts registrats el 2010 a més de 10.000 morts l’any 2015, sent aquest el registre més alt de l’última dècada.
Aquesta malaltia incideix d’una manera especialment greu en els nens causant una elevada mortalitat infantil. Dades al respecte que facilita l’Organització Mundial de la Salut (OMS) diuen que “la pneumònia és responsable del 15% de totes les defuncions de menors de 5 anys i es calcula que va matar a uns 920.136 nens el 2015”. La pneumònia afecta a nens, i famílies, de tot el món però la seva prevalència és major a l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional. De fet, el 60% de les morts de pneumònia es produeixen en deu països: Índia, Nigèria, Pakistan, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Indonèsia, Xina, Tanzània, Afganistan i Kenya.
La pneumònia està considerada per l’Organització Mundial de la Salut com una de les tres causes de mort globals més importants. El 12 de novembre és el Dia Mundial contra la Pneumònia i des de diversos col·lectius del món de la salut es treballa per la seva prevenció, diagnòstic i cura. Només un 60% dels nens amb sospita de pneumònia tenen accés a l’atenció adequada i només el 31% d’aquests nens reben antibiòtics.
En els últims anys, s’ha produït un augment en la prevalença i virulència del pneumococ que és un dels principals patògens implicats en les pneumònies, al que s’ha afegit la progressiva resistència a antibiòtics que s’ha generat en les últimes dècades. La pneumònia també és la infecció que produeix un major nombre d’ingressos hospitalaris, tenint en compte que molts d’aquests ingressos, al voltant del 10% acaben a les Unitats de Cures Intensives per culpa de complicacions.
La pneumònia és un tipus d’infecció respiratòria aguda que afecta als pulmons. Aquests estan formats per petits sacs, anomenats alvèols, que en les persones sanes s’omplen d’aire en respirar. Els alvèols dels malalts de pneumònia estan plens de pus i líquid, la qual cosa fa dolorosa la respiració i limita l’absorció d’oxigen. La vacuna conjugada pneumococcal 13–valent, juga un paper primordial en la prevenció d’aquesta malaltia.
Factors de risc
En nens sans les defenses naturals poden combatre la infecció però en nens malnodrits o desnodrits que estan immunodeprimits és més fàcil contraure la malaltia. A més, la presència prèvia de malalties com el xarampió o infeccions de VIH asintomàtiques també augmenten el risc que un nen contregui pneumònia.
L’hospitalització només s’arriba a donar en casos molt greus. La pneumònia causada por bacteris es pot tractar amb antibiòtics. Abans d’això, es recomana plenament la prevenció, sobretot en nens, per reduir la mortalitat. La forma més efectiva de prevenir la pneumònia és a través de la immunització al Hib, als pneumococs, al xarampió i a la tos ferina.
Altres conductes apropiades per prevenir la pneumònia serien dur una nutrició adequada per millorar les defenses naturals o corregir factors ambientals com la contaminació de l’aire interior de les llars o fomentant una higiene correcta en llars amuntegades.
Treball de camp: intervenir allà on més afecta
Al final, i com explicava Laia Ruiz en aquest article a El Diari de la Sanitat, “millorar el diagnòstic d’aquesta malaltia és, doncs, el primer escull que cal superar per lluitar contra la pneumònia”. La falta de diagnòstic porta a que a molts països, els professionals i voluntaris de salut no tenen el coneixement ni les eines necessàries per fer un diagnòstic correcte.
Hi ha molts projectes arreu que reclamen i proven de millorar com realitzar diagnòstics. És el cas del projecte ARIDA (Ajuda Diagnòstica d’Infecció Respiratòria Aguda), d’Unicef i Obra Social ‘la Caixa’. Projectes com aquest treballen per la “identificació inicial de les necessitats bàsiques i també per anar cobrint-les a través dels exercicis prova-error fins a trobar la solució adequada”.
En el seu dia, UNICEF i l’OMS van desenvolupar un temporitzador d’infecció aguda de la respiració (ARI) per ajudar els treballadors sanitaris a determinar la freqüència respiratòria d’un nen. El projecte ARIDA s’ha ocupat de distribuir-ne.
