Els països que integren la Unió Europea votaran aquesta tarda quina ciutat acollirà la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès). Diversos membres de l’Ajuntament de Barcelona es dirigeixen a Brussel·les per viure en primera persona si la capital catalana serà l’escollida. Ajuntament, Generalitat i Govern viatgen a Brussel·les amb comentaris que indiquen els seus dubtes al voltant d’aconseguir la seu europea a causa de lectures polítiques. Tots ells coincideixen que Barcelona és la millor preparada tècnicament.
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau s’ha manifestat a favor de Barcelona: “Avui a Brussel·les la UE escollirà la següent ciutat amfitriona de l’EMA; el personal de l’Agència va votar la seva candidata preferida mesos enrere: Barcelona #BCN4EMA“.
Des del Govern, el suport segueix sent el mateix però la ministra de sanitat, Dolors Montserrat, que també estarà present a Brussel·les, ha declarat que l’independentisme no ho ha posat fàcil perquè Barcelona sigui la seu de l’EMA. “Nosaltres no hem abandonat als catalans a la sort de l’independentisme. La partida encara està en joc”, ha afegit.
La ministra ja es va manifestar ahir per xarxes socials amb el següent missatge: “Estem a menys de 24 h perquè es decideixi la destinació de l’Agència Europea de Medicaments. Hem treballat sense descans perquè Barcelona sigui la ciutat triada, la candidatura millor preparada. Aconseguir-la suposarà un canvi exponencial per a Espanya. #EMA #BCN4EMA”
En la mateixa línia, Gerardo Pisarello en declaracions en Catalunya Ràdio ha destacat que s’ha fet un bon treball des de totes les administracions i que Barcelona és la millor candidata a nivell tècnic. Diverses fonts de les institucions opinen que els països de la Unió Europea seguiran criteris polítics i no tècnics quan vagin a votar. Per Pisarello “es faran lectures políticament interessades” per escollir una o una altra ciutat de les 19 candidates existents, encara així considera que Barcelona “ha fet un bon treball per l’EMA”.
Pisarello ha recordat que passi el que passi, “Barcelona no deixarà de ser el parc científic i tecnològic que és, doncs fa molts anys que treballa en aquesta línia”. Al costat de Pisarello, també s’ha desplaçat a Brussel·les el fins ara tinent d’alcalde responsable del projecte, Jaume Collboni, qui ha abandonat el seu càrrec en trencar els comuns el pacte de govern amb el PSC.
Els resultats es coneixeran avui després d’una votació secreta per part dels 27 estats membres de la Unió Europea. La votació es realitzarà mitjançant diverses rondes: en la primera, cada país haurà de recolzar a les tres candidatures que consideri més qualificades i si alguna d’elles aconsegueix els tres punts de més de la meitat dels països, és a dir, 14, es considerarà escollida per majoria absoluta. Si no es dóna aquesta situació, els tres aspirants amb més nombre de vots passaran a una segona ronda en la qual cada país atorgarà un punt a la candidatura preferida. Si algú aconsegueix 14 punts, serà la seu. Si no, encara hi haurà una final entre les dues ciutats que tinguin major puntuació, i d’aquí sí que sortirà la seu definitiva.
Les ciutats que competeixen amb Barcelona per acollir una de les agències comunitàries són Amsterdam, Atenes, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Dublín, Hèlsinki, Lille, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Malta, Viena, Varsòvia i Zagreb. De totes elles, són Bratislava, Amsterdam o Milà les que sonen com a preferides.
Dubtes per la situació política
Han estat molts els rumors i comentaris que la candidatura de Barcelona ha rebut durant les últimes setmanes i han fet trontollar la seva força. Primerament va ser el llavors conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, qui va explicar a finals de setembre que un informe tècnic no preceptiu situava Barcelona entre les “dues o tres millors” candidates. Veia a més a Amsterdam com la “rival” més difícil.
Els dubtes que s’han generat al voltant de la candidatura es van incrementar fa només una setmana amb un article publicat per Financial Times. En ell, citant fonts diplomàtiques, s’afirmava que Barcelona hauria quedat fora de la carrera per acollir la seu de l’EMA a causa de les tensions polítiques internes. Govern estatal, Generalitat i Ajuntament es van posicionar en clau de reforçar la candidatura. Xarxes socials tant de la candidatura Barcelona for EMA com de la ministra de sanitat van afirmar que anaven a seguir treballant perquè “l’EMA vingués a Espanya”. Per la seva banda, el que era tinent d’alcalde d’economia a l’Ajuntament de Barcelona abans que Colau trenqués el pacte amb el PSC, Jaume Collboni, també va declarar que Barcelona seguia sent la millor i que l’Ajuntament estaria avui a Brussel·les per “fer d’aquesta candidatura una realitat”.
L’última mostra de força la van realitzar els tres últims alcaldes de la capital catalana. Ada Colau (Barcelona en Comú), Xavier Trias (CIU) i Jordi Hereu (PSC) van realitzar un manifest conjunt per defensar la candidatura. Durant l’acte, Trias va opinar que albergar la seu seria de gran utilitat per a la situació política de l’estat, ja que “quan tens gent a la presó i gent fora del país que no pot tornar per por d’acabar pres el mínim que pots fer és un gest de distensió”.
Aquesta carrera per albergar la seu de l’EMA es va iniciar després de iniciar el Brexit. Londres, fora de la Unió Europea, no podia seguir tenint l’Agència a la seva ciutat. Està previst que les agències canviïn la seva ubicació el març del 2019, amb la sortida de Regne Unit.
Barcelona, ben qualificada per l’EMA
Barcelona compleix amb tots els requisits tècnics que l’EMA imposava. L’única cosa que podia restar a nivell tècnic era el criteri de dispersió geogràfica, ja que Espanya ja dóna cabuda a tres seus europees.
Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries ja edificada era un punt molt positiu per a la ciutat. En aquest sentit, el conseller de Salut cessat, Toni Comín, va declarar que altres candidatures no tenien “un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries” i que aquest era “extraordinari des del punt de vista funcional”. El conseller també considerava que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost enfortien la candidatura.
A grans trets, les institucions europees fixaven cinc requisits. El primer era garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència –la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori– i la seva engegada dins del termini que duri el Brexit.
El segon, l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El tercer i el quart tenien a veure amb el quès’oferia als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills (648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys). D’altra banda, la seu havia de tenir “un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica” tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat en el 2016.
Segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.
