Fa molts anys que pacients, professionals i organitzacions de diversa índole lluitem pels drets personals, socials, jurídics i emocionals de les víctimes d’accidents sanitaris – mèdics. Sol·licitem, entre altres reivindicacions, que s’acabi amb la inseguretat jurídica i la incertesa per aquest sector afectat de la ciutadania. Potencialment, qualsevol persona està exposada a convertir-se en víctima i en conjunt formen un ampli col·lectiu sovint desconegut, ocult i desatès sistemàticament com a tal.
Actualment, el Govern ha iniciat la tramitació parlamentària d’aquest barem. I ara estan treballant sobre un esborrany (totalment desconegut per entitats i associacions de víctimes, ja que no l’hem rebut) en un procés de negociació i esmenes o aportacions per una redacció definitiva. S’ha publicat que una comissió específica es troba debatent amb els possibles i necessaris suports parlamentaris. Entenem que a més de la representació política hauria de fer-ho també, democràticament i preceptivament, amb la societat civil organitzada i les entitats socials interessades.
Lamentablement el govern està procedint fins ara, amb una opacitat i un hermetisme impropis per un projecte de barem que es sotmetrà per a la seva aprovació a Las Cortes, segons calendari previst, en el present 2018. Aquest secretisme i la falta d’oferta en participació social en el desenvolupament del barem, ens fa desconfiar que empari intencions de retallada en drets i mesures de limitació de la protecció a les víctimes.
Cinc són els criteris més importants en aquesta retallada de drets:
1. Estat previ del pacient
Pel que sembla, es pretén en el projecte de llei que està preparant el ministeri, que pel càlcul de la indemnització que correspon al pacient o familiars de l’afectat es tingui en compte “l’estat previ” del pacient per així descomptar les seves patologies de la indemnització final.
Exemple: Persona a qui tracten quirúrgicament d’una hèrnia discal, i que després de la intervenció queda paraplègica en una cadira de rodes permanent, amb la consegüent incapacitat. En tal cas, es “descomptarien” les limitacions del pacient prèvies a la intervenció. Sense tenir en compte que el pacient arriba amb una limitació per la seva dolència i amb la intervenció revertiria aquesta limitació, o sigui, que l’objectiu de l’assistència és la millora.
2. L’anomenada “pèrdua d’oportunitat”
Que consisteix a descomptar de la indemnització un determinat percentatge.
Exemples:
A) Persona que pateix un ictus (accident vascular cerebral agut) i a la que traslladen tardanament a l’hospital per a l’assistència, quedant amb lesions i seqüeles permanents que l’impediran fer vida autònoma, normal, i necessitarà ajut d’una altra persona.
En tal cas, s’indemnitzaria per la “pèrdua d’oportunitat” que suposa que havent-li realitzat l’assistència quan va arribar a l’hospital, les possibilitats de curació han minvat i només són parcials i no totals, amb la qual cosa s’addueix que del total del dany que resulti per al pacient, ell i/o els seus familiars rebrien únicament el percentatge teòric/protocol·litzat de probabilitat que quedés bé.
B) Persona a qui no se li diagnostica un carcinoma quan apareixen els símptomes inicials, de manera que quan finalment se li diagnostica i se la tracta ja està en situació de pèrdua molt important de qualitat de vida, o mor com a conseqüència de l’avanç imparable de la malaltia.
En aquest tipus de casos s’indemnitza per la supervivència calculada/protocol·litzada que li queda de vida al pacient segons l’estadi en què es trobava la malaltia quan li donen l’assistència amb el diagnòstic correcte, encara que sigui tardanament.
C) Hi ha una discriminació evident respecte al Barem d’Accidents de Circulació. En aquest, de forma il·lustrativa, a una persona que només tenia un braç, en cas de perdre l’altre en un accident de circulació, se li reconeix una incapacitat absoluta i la necessitat d’una tercera persona d’ajut personal. Contràriament, en el barem sanitari ara en gestació se li descomptaria l’estat previ, així que es contempla la disminució però no l’agreujament ni el resultat final.
3. Retallada en la puntuació
Retallada de la valoració de les seqüeles posteriors a l’alta mèdica, rebaixant d’aquesta manera les indemnitzacions per situacions invalidants per treballar, i afectant especialment al dany moral sofert posterior a l’assistència defectuosa que ha deixat al pacient incapacitat o limitat per a la seva autonomia personal i funcions habituals.
4. Dany moral
No es contempla específicament un apartat de “dany moral” complementari, que patirà indefectiblement un/a ciutadà/na que ha quedat de per vida amb aquestes limitacions psico- físiques, funcionals, o inclús estètiques, a causa d’una assistència sanitària inadequada.
5. Càrrega de la prova
El barem sanitari que s’està promovent, manté aquell injust criteri jurídic-legal d’haver de demostrar per part del reclamant la culpa del professional en l’assistència rebuda, deixant fora el criteri de reconeixement del dany amb caràcter objectiu. Inclús en situacions tan evidents com, per exemple, les infeccions per hepatitis víriques adquirides en l’ús incorrecte, terapèutic o instrumental, en el medi hospitalari. O les defuncions per infeccions nosocomials sobrevingudes i adquirides en, i com a conseqüència, de l’ingrés en el centre. Així com les amputacions d’extremitats per retard manifest en l’assistència deguda.
Com venim reclamant fa temps, és necessari posar el criteri jurídic al mateix nivell que als països europeus (França o Suècia) i a nivell general i quotidià, fent que sigui normal a la legislació el que és normal al carrer i la ciutadania.
Exemple: que es procedeixi a indemnitzar al pacient o familiars que entrin raonablement sans i que acabin amb seqüeles o morin per infeccions o iatrogènies hospitalàries, generades en, i des de, el mateix centre, aplicant per això el nou barem creat a l’efecte.
Tampoc es contempla l’exempció de costes
Dels procediments jurídics per defecte mèdic assistencial, un criteri reclamat des de fa molt de temps i molt reiteradament, per tots els estaments socials de defensa de les víctimes i dels pacients, és l’exempció de costes. Per produir unes situacions discriminatòries respecte a altres i d’altres procediments com pot ser protecció laboral, de violència domèstica, o de circulació, on no s’apliquen.
L’autèntica por a la imposició de pagament de les costes limita o impedeix l’exercici dels seus drets als ciutadans perjudicats per aquestes situacions. Aquest natural i lògic recel discrimina de manera molt injusta els sectors socials d’una pitjor situació socioeconòmica que no pot assumir el risc.
Per això, s’ha de modificar l’actual legislació de “justícia gratuïta” acollint l’eliminació del pagament de costes als ciutadans perjudicats i a les víctimes en tots els àmbits i extensió de la llei.
No es preveu un factor corrector, que incrementi les indemnitzacions del perjudicat, quan el dany causat sigui amb motiu de les llistes d’esperes indegudes, retards injustificats de tractaments, cirurgies, o per retallades del sistema sanitari. En aquest cas, el dany és degut al deficient funcionament del sistema, el que hauria d’implicar indubtablement l’aplicació d’un factor corrector, que serviria també, com a element dissuasiu en les perverses polítiques sanitàries.
Organismes de mediació
Per últim, tampoc s’està aprofitant el moment de desenvolupament i de modernització legislativa per crear organismes de resolució (i mediació o conciliació) dels conflictes de manera ràpida i eficaç com ja passa en altres països pròxims (França té Cir i Uniam) evitant així procediments cars, llargs i costosos. Formalment, alguns grups parlamentaris i/o alguns parlaments autonòmics s’han pronunciat a favor (però no l’han desenvolupat) sobre aquesta instància mediadora.
Així doncs, fa l’efecte que el govern està promovent una legislació que apunta a ser un autèntic vestit a mida per les empreses asseguradores i l’administració sanitària, en detriment dels drets de les víctimes. És per tot això que s’ha de donar informació i participació als interessats en l’elaboració d’aquest nou Barem Sanitari.
