Actualitat

La contaminació química i la salut

Recentment s’ha donat a conèixer un Informe titulat: “Rios hormonados. Amplia presencia de plaguicidas disruptores endocrinos en los rios españoles” d’Ecologistas en acción, del febrer del 2018. Informe que és tant o més preocupant que el tema de la contaminació atmosfèrica a les ciutats, el de la contaminació química del medi, les aigües, els aliments i les persones.

L’espècie humana sempre ha viscut d’extreure productes i substàncies de la natura, però a partir del segle passat ha anat creixent el nombre de substàncies que han estat transformades o sintetitzades de nou pels humans, de tal manera que avui trobem més de 100.000 substàncies químiques declarades a la Unió Europea i cada any s’hi afegeixen unes 5.000 substàncies noves. D’aquestes substàncies químiques unes 80.000 són utilitzades i, d’aquestes, unes 8.000 són sospitoses pel seu possible potencial tòxic. De fet, el que ha de preocupar no és la proliferació creixent d’aquestes substàncies sinó la seva seguretat i el seu impacte en el medi i la salut humana.

L’any 1962 (fa 50 anys) va ser publicat un llibre que podem considerar el precursor de la denúncia científica i ecologista sobre els danys que poden ocasionar molts d’aquests productes: el títol de la traducció castellana era La primavera silenciosa, i la seva autora la biòloga americana Rachel Carson. Uns anys més tard, es publicava un altre llibre titulat en castellà Nuestro futuro robado, de Theo Colbon, Dianne Dumanoski i Pete Myers, que també va ser fonamental per a la informació i la sensibilització ecològica. Actualment, la situació de risc no ha variat gaire segons l’informe de l’OMS a Europa de l’any 2010 sobre medi ambient i salut. Les principals fonts d’aquesta contaminació són: en les àrees metropolitanes la mobilitat (basada en vehicles privats), en tot el territori la indústria (producció elèctrica, cimenteres, crema de residus, producció industrial i transport d’aliments i altre molt específiques) que contaminen les aigües, el sòl, els aliments, el producte de la llar i l’atmosfera.

Els compostos orgànics persistents (COP) i la seva acumulació en humans. L’any 2009 es va editar un llibre imprescindible per a qui vulgui estudiar l’estat actual del coneixement i la realitat a Catalunya de la contaminació per aquests compostos, Nuestra Contaminación Interna. Al llibre es publica el treball de recerca liderat per Miquel Porta (IMIM-UAB) titulat “Distribución de las concentraciones de compuestos orgánicos persistentes en la población general de Catalunya”. És un treball que mesura les concentracions de 19 COP en la sang d’una mostra representativa de la població de Catalunya. Els resultats d’aquesta recerca són molt preocupants, perquè entre altres conclusions es diu:

• Malgrat que la majoria dels 19 compostos analitzats estan ja prohibits des de fa temps, es troben en un 85% de les persones analitzades. Això demostra l’elevada persistència en el medi, l’acumulació en les cadenes tròfiques, el transport a llarga distància i la contaminació humana fonamentalment a través dels aliments.
• No hi ha ningú de la mostra analitzada que no tingui algun compost dels 19 analitzats; el mínim és de tres i el màxim tots els 19. La mitjana de la població és d’11,3 compostos.
• Les concentracions són molt variables, però en general són superiors a les detectades en estudis de la població nord-americana (EUA) i alemanya.
• Els compostos tòxics i les seves concentracions augmenten amb l’edat (com era d’esperar), són superiors en les persones obeses (acumulació al teixit gras) i en el sexe femení (excepte en les dones multípares i que han donat lactància materna que “depuren” aquests compostos passant-los al nadó).

Els disruptors endocrins. Avui sabem que moltes d’aquestes substàncies químiques, a més de ser tòxiques a determinades dosis, també tenen la capacitat de provocar alteracions hormonals que poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el creixement i el metabolisme, interferint el metabolisme normal de les hormones, o bé suplantant-les o bé bloquejant-les i augmentant-ne o disminuint-ne l’acció. Aquests efectes es poden donar ja amb absorcions petites, però prolongades. Durant dècades els estudis de disrupció endocrina química han canviat els tradicionals conceptes en toxicologia, en particular el dogma que “la dosi fa el verí”, ja que hi pot haver efectes a dosis baixes.

La contaminació a l’interior dels edificis i amb productes d’utilització quotidiana. L’interior dels edificis, ja sigui d’habitatges com edificis de serveis, empreses o equipaments, està sotmès a la contaminació que es desprèn de diversos productes estructurals o que són utilitzats, com ara pintures, productes de neteja, cosmètics, insecticides, dissolvents, etc. Molts d’aquests productes són compostos orgànics persistents, que ja han estat descrits i que encara que sigui a dosis petites poden anar-se acumulant a l’organisme. Aquests productes químics poden actuar com a tòxics, alguns produint al·lèrgies (el més freqüent) i altres poden actuar com a disruptors endocrins. Alguns d’aquests productes, com els insecticides, són dissenyats i basen la seva efectivitat en el seu potencial neurotòxic. Han produït diferents patologies en persones que ocupen locals de treball, que han estat tractades com a problemes irritants, sensibilitzacions com la SQM, alteracions endocrinològiques o de l’esfera cognitiva. Si han originat aquest tipus de problemes en la població treballadora, cal esmerçar esforços també per controlar l’ús que es pot fer d’aquests productes en domicilis, piscines, jardins, llars d’infants i zones esportives.

Patologies emergents i contaminació del medi. Les conseqüències per a la salut degudes a l’exposició a xenobiòtics i tòxics ambientals no estan totalment establertes, però sí que ho estan bastant en molts casos per a agents específics, com per exemple: agents organoclorats, amiant, plom, organofosforats, dioxines, mercuri i altre. A més, comencen a aparèixer patologies emergents (síndrome de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica) que s’han iniciat de forma abrupta o insidiosa en relació amb l’exposició ocupacional, ambiental o accidental. Encara que sigui difícil establir l’impacte global sobre la salut de l’exposició a plaguicides, dissolvents o cosmètics, està ben establerta la seva relació amb diversos tipus de càncer, malformacions congènites, disrupció endocrina i neurotoxicitat. L’estudi de més de 193 persones a Catalunya afectades per exposició laboral a plaguicides i dissolvents i el seu seguiment durant quinze anys ha constatat que en la seva evolució posterior presentaven sensibilitat química múltiple, fatiga crònica i fibromiàlgia. Per reduir la contaminació química cal estar convençuts del problema i aplicar el concepte de producció neta. Enfront del risc de compostos tòxics s’han de trobar alternatives de productes i processos sostenibles i saludables. Per a aquesta tasca, cal implicar activament als governs, la ciutadania, els tècnics, els sindicats i els empresaris.

És necessari donar molta informació a la ciutadania sobre els riscos dels productes d’utilització quotidiana a la llar (neteja, desinfectants, insecticides, cosmètics, desodorants, additius, etc.) i obligar els fabricants a informar a l’etiquetatge dels productes dels compostos que poden ser perillosos per a la salut i el medi

Cal continuar limitant la utilització d’insecticides i herbicides a l’agricultura, estimular la producció i el consum d’agricultura ecològica i de proximitat així com controlar la presència de tòxics als cosmètics, neteja i altres productes de la llar.