Els metges de la sanitat pública s’han afegit a l’onada de reivindicacions que demana que els salaris de funcionaris estiguin equiparats. Aquest dimecres es concentren a Madrid per acudir junts al Congrés dels Diputats i reclamar una “homologació” de retribucions. Dos metges de similars característiques poden tenir sous gairebé un 50% dispars, en funció d’on exerceixin, segons va recopilar la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics.
Ho ha provocat el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro en garantir l’equiparació de sous de policies i guàrdies civils amb les forces de seguretat autonòmiques: “La nòmina estarà completament igualada” i a costa dels pressupostos, va dir el febrer passat. Ara, els metges del Sistema Nacional de Salut consideren inacceptable que una especialista a l’inici de la seva carrera pugui cobrar 1.800 o 2.600 euros al mes en funció de la comunitat autònoma.
“Després de molta formació, esforç i temps, si el metge té sort i aconsegueix treball, tindrà unes retribucions que varien molt d’unes comunitats a unes altres”, expliquen a CESM. El seu secretari general, Francisco Miralles, parla de “greuge comparatiu” que professionals que tenen formació i funció semblant tinguin retribucions diferents.
Taules salarials segons regió
L’escletxa a les taules salarials s’ha estès per tota la funció pública espanyola. Per exemple, els mestres i professors varien entre un 20% per a Primària i un 28% per a la Secundària si s’ensenya en una regió o una altra, segons va analitzar el sindicat UGT. El País Basc paga millor. Per sota estan Madrid, Aragó o Andalusia.
Un patró semblant de desigualtat territorial es reprodueix, per descomptat, als hospitals i centres de salut. No obstant això, en el cas de les bates blanques, el panorama és més complex. El salari té al final una llista de variables que no permeten un missatge simple: influeix l’experiència de la doctora, la destinació que tingui, la funció específica, si exerceix en exclusivitat… i les guàrdies que faci cada mes. Tot això complica la composició de la nòmina definitiva.
Així i tot, el panorama general mostra que els facultatius més recents a Euskadi i Múrcia poden guanyar més de 2.600 euros pels 1.800 d’Andalusia, Galícia o Astúries. No obstant això, quan avança la carrera professional en el sistema públic la situació territorial canvia. Els doctors al final de la seva carrera (més de 55 anys) al País Basc segueixen percebent millor sou (més de 3.500 euros nets) però Múrcia, Canàries, Balears, La Rioja o Astúries es queden gairebé 500 euros enrere tancant el rànquing. En el sistema públic de sanitat exerceixen una mica més de 116.000 metges i mèdiques, segons les dades del Ministeri de Sanitat.
A més de l’equiparació, els metges intenten cridar l’atenció sobre la “precarietat” en la qual, diuen, estan exercint la professió. L’Organització Mèdica Col·legial, que ha fet costat a la mobilització, calcula que la “pèrdua de 10.000 metges durant els anys de la crisi” està deteriorant l’assistència sanitària espanyola: “La Unió Europea va acabar sancionant per aquesta circumstància”. Els metges atribueixen a aquesta circumstància els embuts de la llista d’espera diagnòstica o quirúrgica o la multiplicació de cites en Atenció Primària que redueix el temps d’atenció en la consulta.
L’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (Afem) insisteix que “nosaltres no hem estat els culpables de la crisi econòmica. Els pacients tampoc”, per després subratllar la “sobrecàrrega de treball contínua” i les pràctiques “mafioses en els nostres propis contractes” que pateixen.
Fa unes setmanes, el 9 de març, un jutjat madrileny va plantejar una qüestió prèvia al Tribunal de Justícia Europeu perquè decidís sobre l’ús de contractes temporals successius per cobrir llocs permanents de metges en la sanitat pública de la Comunitat de Madrid.
El setembre de 2016, la mateixa Cort va declarar il·legal aquesta pràctica per al cas d’una infermera que va empalmar contractes durant quatre anys. El sindicat mèdic Amyts ha convocat jornada de vaga a la Comunitat de Madrid aquest 21 de març unida a la mobilització general. La convocatòria es repeteix el 2 d’abril. A Múrcia també hi ha aturades aquest dimecres.
Dèficit de doctores
El sindicat CCOO ha calculat que faràn falta 50.000 metges en set anys per pal·liar la pèrdua de professionals a gran escala que imposa la jubilació mèdica. La reposició de metges s’ha vist complicada pel que va imposar el mateix Montoro en els seus plans d’ajust que feien més difícil cobrir les baixes dels professionals que es retiraven. Les traves van arribar fins i tot a aquells que pretenien allargar la seva vida laboral més enllà dels 65 anys. L’única cosa que importava era l’estalvi.
Casos paradigmàtics es van viure en la sanitat madrilenya dirigida per Javier Fernández Lasquetty que va obligar a retirar-se a professionals malgrat la seva intenció de seguir servint. El pla del Govern madrileny del PP era estalviar-se 60 milions d’euros en un lustre amb aquesta política. Ara arriben algunes conseqüències d’aquesta política.
La taxa general de metges a Espanya està en 3,8 doctores per 1.000 habitants. Supera la mitjana europea situada en els 3,6. Però aquí s’inclouen també les professionals del sector privat. El dèficit es deixa notar i està estès, ja que el Ministeri de Sanitat admet que hi ha un problema i el Consell Interterritorial de Salut de novembre passat va aprovar la formació d’un grup de treball per estudiar, precisament, aquesta circumstància a petició dels representants autonòmics.
Així que les paraules de Montoro se li estan tornant en contra. El ministre va parlar de millorar els sous dels funcionaris un 1% però va llançar el missatge que sí que anava a posar els diners perquè les forces de seguretat pugessin més en un pla de tres anys. Els sanitaris consideren que també és el seu torn per “recuperar el poder adquisitiu perdut” que asseguren que s’ha esfondrat “un 25%” des de l’any 2009.
