A esclat de les retallades que es van imposar a la sanitat pública, el pastís de la sanitat privada a Espanya no para de créixer. I es fa cada vegada més atractiva. Ha passat de 21.500 milions d’euros el 2006 a 28.500 el 2015, dels quals més del 80% ho posen les famílies. Els problemes que han anat esquerdant el sistema públic segons perdia inversions han coincidit amb el creixement de la medicina privada. I a la calor d’aquest flux de milions han sorgit noves fórmules de negoci que aprofiten aquesta conjuntura i, fins i tot, subratllen que la sanitat pública ja no és suficient per poder així captar pacients. Clients.
La despesa sanitària directa de particulars ha pujat 3.000 milions en cinc anys: pagaments per medicaments, per tractaments odontològics, per pròtesis, però també per consultes, proves diagnòstiques, assistència hospitalària, intervencions quirúrgiques… A aquest negoci, tradicionalment copat per asseguradores, han arribat plataformes que gestionen tractaments amb el mètode pay-as-you-go: abonar el que es consumeix cada vegada (tendes de serveis mèdics s’autodenominen algunes).
El brou de cultiu, utilitzat com a argument de venda, és la deterioració del servei públic derivat de la retallada de recursos dut a terme per les administracions. “Actualment pots usar la sanitat pública, amb les seves limitacions i esperes”, afirma el vídeo promocional de la plataforma Ofersalud –que no ha contestat a les qüestions d’eldiario.es sobre el seu model de negoci–.
La fórmula es basa en que els clients abonin els tractaments o consultes que consumen sense pagar una cosina mensual com amb les assegurances privades. A canvi s’ofereixen descomptes en les tarifes nominals dels centres o els professionals sanitaris. La guerra de preus de les asseguradores per captar el creixent volum de persones que subscriuen aquestes pòlisses ha creat una sanitat low cost, en la qual els sanitaris donen serveis a baix cost per satisfer els acords amb les asseguradores, segons expliquen fonts d’aquest sector. En aquest context estan buscant el seu nínxol de negoci aquestes noves plataformes.
28.000 sanitaris menys
La desinversió dels governs en sanitat va empalmar quatre anys seguits de retallades des de 2010, segons el Sistema de Comptes de la Salut del Ministeri de Sanitat (les dades de la qual més recents són de 2015). A partir d’aquí es van frenar les retallades, encara que encara lluny de recuperar els nivells de 2009.
De fet, l’organització Amnistia Internacional va analitzar fa poc més d’un mes les conseqüències de l’austeritat sanitària imposada el 2012 pel Govern de Mariano Rajoy. Pretenia estalviar 7.000 milions d’euros, encara que no s’ha realitzat sis anys després una anàlisi sobre la implantació d’aquell Reial decret. Amnistia subratllava que la mesura va comportar copagament, llista d’espera, reducció de plantilles… “que han deteriorat l’accessibilitat, l’assequibilitat i la qualitat”.
En aquest sentit, menys recursos s’han traduït en, per exemple, menys sanitaris per atendre pacients. El sindicat CCOO ha calculat que en el sector públic es van esfumar més de 28.000 llocs de treball. L’Enquesta de Població Activa reflecteix ara, el 2018, que l’ocupació en la sanitat pública ha crescut a un ritme moltíssim menor que en el sector privat: un 17% enfront del 60% de les empreses.
Amb menys professionals, l’atenció es ressent. En l’últim baròmetre sanitari del CIS, de maig d’aquest any, el 62,5% dels usuaris afirmava que “mai o gairebé mai” aconseguien cita en Atenció Primària per al mateix dia en què ho necessitaven. El 2012 encara estaven en el 58,8%. Al mateix temps, el CIS constatava com la proporció de pacients que optaven per acudir a unes urgències privades el 2017 va arribar al 28% quan el 2003 es quedava en el 21%.
“Sense llistes d’espera, al moment”, assegura una altra d’aquestes gestores, ClinicPoint, en explicar el seu mètode que tampoc ha respost a la petició d’informació d’eldiario.es. Agita així un altre dels problemes que ha hagut de sobreportar la sanitat pública acuïtat per la falta d’inversió: les llistes d’espera quirúrgica. A Espanya es manté per sobre del mig milió de pacients i supera els 100 dies de mitjana, segons l’última revisió ministerial de desembre de 2017 (va haver-hi una baixada de 21.000 persones respecte a sis mesos abans).
L’espera per entrar a quiròfan va patir especialment la retallada en personal o als programes específics per alleujar l’embut en les intervencions. Tant es va exacerbar la situació que, ara, diverses comunitats autònomes han hagut d’idear fórmules (més o menys reeixides) per intentar revertir la situació creada: la Comunitat Valenciana va engegar els auto concerts als hospitals perquè cirurgianes operessin fora dels seus torns. Castella i Lleó va llançar el 2016 un pla específic denominat Perycles per abordar aquest problema. A Madrid, la Conselleria de Sanitat durant el Govern de Cifuentes va inventar uns pactes de gestió amb les unitats hospitalàries, encara que el Tribunal Suprem els va anul·lar finalment.
El lobby privat demana 1.500 milions públics
En aquesta mateixa línia, una altra de les gestores online, iDoctor, inclou entre les seves virtuts: “Sense llistes d’espera. Garantim la millor atenció als nostres pacients evitant les llargues llistes d’espera de la sanitat pública”. El director financer d’aquesta plataforma, Rafael Torres, sí que ha atès a eldiario.es. Subratlla que aquest model “no és un fórmula exclusiva de la sanitat, en l’actualitat s’està imposant el sistema del ‘pagament per ús'”. Admet que “les desinversions en el Sistema Públic faciliten la implantació del nostre model de negoci perquè allarguen els temps d’espera, qualitat… No tenim temps d’espera i això ho agraeixen els usuaris de la nostra plataforma, més encara quan la Sanitat Publica gestiona les cites amb el retard per tots conegut”.
De fet, la Fundació IDIS, un grup de pressió que aglutina a empreses sanitàries privades, ha plantejat que els pressupostos públics destinin 1.500 milions d’euros al seu sector per solucionar la qüestió de les llistes d’espera, segons el seu criteri.
Així que mentre la política dels gestors del sistema públic acumulava problemes, el negoci privat ha incrementat gairebé totes les seves variables: les clíniques privades van ingressar 6.175 milions d’euros en 2016, 890 més que el 2010. El nombre de persones amb segur sanitari privat va superar el 2017 els 11,5 milions de pòlisses. Un salt de més d’un milió respecte a 2013. Tot aquest volum va deixar uns ingressos majors a 8.000 milions d’euros l’any passat, segons ha explicat l’Associació Empresarial del Segur (Unespa) amb dades d’ICEA. El pastís, de moment, no minva.
