Segons un estudi sobre la percepció de la relació entre l’estrès laboral i l’atenció al pacient per part del personal mèdic, el 50% dels professionals reconeix que l’estrès laboral comporta una pitjor atenció al pacient (manca de seguiment del protocol i poc temps dedicat a la presa de decisions), el 40% mostra irritabilitat i mal humor, el 7% comet errors seriosos que no comporten la mort del pacient i el 2,4% reconeix incidents mortals per al pacient.
Segons ha fet saber la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per a Ana Moreno Alcázar, coordinadora de la Unitat de Recerca del Centre Fòrum de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, en l’àmbit sanitari hi ha un conjunt de factors que fomenten «de manera significativa» la sensació d’estrès del personal assistencial. Són sobretot les retallades provocades per la crisi econòmica i la sobrecàrrega assistencial per manca de recursos, indica l’experta. Això comporta l’aparició de problemes de salut, com «la depressió i l’ansietat», afegeix Moreno.
«Actualment, els professionals de la salut se senten desbordats pel nombre de pacients que han d’atendre i les condicions laborals en què ho han de fer: poc temps, jornades laborals de dotze hores o més, manca de personal…», constata. A més, la mateixa activitat assistencial exposa els professionals diàriament a afrontar situacions decisives com tractar pacients de risc, fer cures intensives, pal·liatives, situacions crítiques de salut que moltes vegades acaben amb la mort dels pacients. També s’ha de tenir en compte els vincles i les relacions amb els companys dels serveis, «que en molts casos són tenses a causa de la mateixa sobrecàrrega i això fomenta la sensació de malestar», diu la professora de la UOC.
Infermers i residents, els altres col·lectius amb nivells alts d’estrès
Els metges no són els únics amb símptomes d’estrès. Segons un article publicat per la prestigiosa revista JAMA (Journal of the American Medical Association), més d’un 30% dels residents que són en els primers anys de residència tenen depressió o símptomes depressius, i aquest estat no disminueix els anys següents. Moreno apunta com a causes més comunes l’anticipació de la responsabilitat, dubtes sobre la pròpia capacitat, la sensació de manca de control, la sensació de sentir-se explotats i la manca de recursos, entre altres.
Amb relació als infermers, la psicòloga apunta com a factors de risc la gran quantitat d’hores lligades al patiment dels pacients; el fet de sentir que tenen un paper d’intermediaris dels metges, el pacient i els familiars; el fet de rebre una gran quantitat de crítiques i exigències de banda i banda; la imatge devaluada i esbiaixada de la seva professió, a més de la manca de recursos i de llargues jornades laborals.
La professora dels Estudis de Ciències de la Salut Dolors Colom afegeix com a col·lectiu vulnerable de patir estrès els treballadors socials sanitaris. «D’una banda, reben les peticions d’ajuda de les persones malaltes i les seves famílies i, de l’altra, saben a priori que el sistema està col·lapsat i queno hi ha recursos de les institucions», explica l’especialista.
Les condicions òptimes de treball
Perquè la situació faci un tomb, Ana Moreno suggereix instaurar serveis de salut preventiva i millorar les condicions laborals que afavoreixen la reducció de la sensació d’esgotament i estrès del professional. «Contractar més personal, ampliar el temps de visites i reduir la jornada laboral» són algunes de les seves propostes. Per a la psicòloga, aquestes noves polítiques ajudarien al benestar físic i psicològic del personal assistencial i comportarien un impacte positiu en l’atenció del pacient.
La professora col·laboradora de la UOC afegeix que un metge amb estrès hauria d’estar de baixa laboral quan es veu «desbordat» i la seva mala gestió té conseqüències negatives en el servei que presta al ciutadà. Abans d’arribar a aquesta situació, Moreno recomana que demani ajuda psicològica i incorpori pràctiques que ajudin a controlar l’estrès, com «la relaxació, la meditació, el ioga, l’exercici físic i estils saludables d’alimentació».
Nou de cada deu espanyols ha sentit estrès el darrer any
Segons el VII Estudi de CinfaSalud «Percepción y hábitos de la población española en torno al estrés», que té l’aval de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), nou de cada deu espanyols (96%) han sentit estrès el darrer any i quatre de cada deu (42,1%) ho han fet de manera freqüent o continuada, percentatge que equival a gairebé dotze milions i mig d’espanyols(12.413.000).
Per gènere, la dona mostra un nivell més elevat d’estrès que l’home. Una de cada dues (48,7%) declara sentir-se estressada freqüentment o contínuament, enfront d’un de cada tres homes (31,5%). Per edats, els menors de quaranta-cinc anys presenten un grau més elevat d’estrès i, pel que fa a ocupació, els estudiants són els qui més indiquen tenir estrès de manera freqüent o continuada (55,6%), seguits de les persones que cerquen la primera feina (50,7%) i, en tercer lloc, dels treballadors tant per compte d’altri com per compte propi (41,4% en tots dos casos).
