La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat presenta públicament l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Les preocupacions més notables que s’extreuen d’aquest tracten sobre la biodiversitat i sobre l’estat de l’aire.
Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, ha explicat durant la presentació de l’informe que els espais naturals ocupen una superfície del 65% del país i la part protegida és del 31%. A través d’un indicador sobre la vida al planeta s’ha vist que des del 2002 hi ha hagut una pèrdua del 13% en aquest indicador que fa referència a ocells, papallones, amfibis… On s’ha fet notable la desaparició és entre les espècies de climes més freds encara que la seva disminució no està sent tan ràpida com l’increment de les espècies de climes càlids.
El fet de disposar de dades fiables i de coneixement és un element que permetrà impulsar noves polítiques. Així ho ha afirmat Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, qui durant la presentació ha explicat que un dels objectius de l’informe és que “els poders públics que han de prendre decisions puguin traçar estratègies, plans i accions”.
Biodiversitat, aigua i contaminants atmosfèrics el més preocupant
Ferran Miralles ha relacionat estretament l’evolució dels diferents àmbits treballats a l’informe amb causes econòmiques. Per exemple, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, ha assegurat que els òxids de nitrogen s’han reduït. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona segueixen sent alts però han baixat un 20%. El què es pregunta Miralles i també l’estudi és si és fruit de la crisi i per tant de la baixa activitat, per refer el parc automobilístic o per un altre motiu. Com a exemple ha posat les autopistes com a indicador de mobilitat i com un paràmetre lligat a l’activitat econòmica.
El mateix passa amb els residus que van lligats a la situació econòmica i al consum i per això Miralles observa que les xifres “ens poden estar enganyant una mica”. Pel que fa als residus l’informe indica que la recollida selectiva ha de preocupar. Miralles ho explica per relaxació en els hàbits, perquè s’ha valoritzat l’aprofitament de materials i de nou per la situació econòmica.
Entre els ponents que han participat de la presentació, el catedràtic Josep Planas ha valorat de nou amb el terme preocupant l’estat de l’aigua. A més, ha criticat que “les conclusions de les dades de l’estat global de masses d’aigua que al 2010 marcaven en un 37% les que estaven en bon estat, en el període 2013-2015 qui ha tingut majoria absoluta ha estat el percentatge de ‘sense dades completes'”.
Per altra banda, afirmant que el canvi climàtic és una realitat i demanant que les administracions seguissin treballant, Maria Gonçalves Ageito ha remarcat les repercussions que té per la salut. “Les onades de calor afecten la salut de manera directa però els episodis de contaminació atmosfèrica ho fan de forma indirecta”, ha destacat Gonçalves.
La contaminació atmosfèrica provoca més de 9.000 morts prematures
Aquest informe sobre l’estat del medi ambient arriba poc després que l’Escuela Nacional de Sanidad corroborés que la contaminació atmosfèrica s’hagi convertit en una de les principals causes de mort evitable a Espanya. Les dades que donen s’han extret de l’anàlisi i la relació de la pol·lució a cada capital de província entre l’any 2000 i 2009 amb la mortalitat.
L’estudi s’ha publicat a la revista especialitzada Environment International. En aquest, els seus autors expliquen que el trànsit rodat és la font més important de contaminació de l’aire urbà. El PM2.5 és el contaminant de l’aire, els efectes de la salut dels quals s’han estudiat més estretament, mentre que les proves sobre concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) encara s’estan estudiant. De fet, en el cas d’Espanya, no hi ha estudis actualitzats específics que qualifiquin la mortalitat a curt termini relacionada amb el NO2. Aquest estudi pretenia doncs quantificar els riscos relatius i els riscos atribuïbles de la mortalitat diària associada a les concentracions NO2 registrades a Espanya durant tot el període d’estudi, 2000-2009; i calcular el nombre de morts relacionades amb NO2.
A partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística es va calcular la mortalitat diària per causes naturals, causes circulatòries i causes respiratòries corresponents a augments de 10μg/m3 en concentracions NO2. Els resultats suposen un total anual de 6085 morts com a conseqüència de causes naturals, 1031 per causes respiratòries, i 1978 per circulatòries. El que suma més de 9.000 morts prematures anuals per culpa de la contaminació atmosfèrica. Així, les autores afirmen que “aquest estudi proporciona una estimació actualitzada de l’efecte que va tenir aquest tipus del contaminant sobre les causes de mortalitat i constitueix una base important per reforçar les mesures de salut pública a nivell nacional”.
20 anys d’informació sobre el medi ambient
La presentació d’aquest informe coincideix amb el 20è aniversari del conegut com Conveni d’Aarhus, un acord en plena vigència que garanteix en el marc ambiental el dret a la informació, a participar en la presa de decisions i a accedir a la justícia en temes ambientals. En aquest sentit, un dels altres objectius de l’informe que ha explicat Subirà és “ser font de coneixement, que els ciutadans puguin disposar d’informació ambiental de tot el que els envolta i de com els afecta”. Subirà ha fet referència a temes com ara la qualitat de l’aire, com evoluciona el clima al nostre entorn, com reacciona la biodiversitat davant tots aquests efectes o també quines deficiències hi ha a les polítiques ambientals que es duen a terme.
La signatura del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient va acabar desembocant en una directiva europea i finalment com a dret garantit per l’ordenament jurídic. En l’acte on s’ha presentat l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2011–2015 han participat 6 experts de cada un dels principals vectors ambientals de l’Informe: l’aigua, el medi atmosfèric, els residus, la biodiversitat, el canvi climàtic i l’educació ambiental i la participació ciutadana.
