La contenció mecànica és un procediment utilitzat en l’àmbit hospitalari en moltes unitats de Salut Mental o unitats de geriatria. Es realitza de manera rutinària, sent acceptada aquesta per tot l’equip sanitari i per part de pacients i familiars tot i que d’aquesta manera no es garanteixi la “Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, ratificada als 2006 per més de 170 estats, entre ells l’espanyol. Dins aquesta Convenció s’entén que, en l’àmbit de la psiquiatria, s’hauria de tenir dret a rebre informació comprensible, suficient i veraç; dret a decidir sobre la pròpia vida i el tractament; dret a ser protegits i protegides contra la tortura i els tractes cruels, és a dir: “zero contencions, zero aïllaments, zero ingressos involuntaris, zero imposicions, zero sobremedicalització i zero esterilitzacions”.
Com això no passa, nascuda des del col·lectiu Lo Común s’ha iniciat una campanya anomenada “0 Contenciones”. Aquesta campanya vol ser una més a les reivindicacions d’entitats, col·lectius i persones individuals que es sumen a reclamar que les contencions siguin inexistents d’aquí al 2025. Un dels primers passos els van fer al juny del 2016 la societat d’usuaris Federació Veus juntament amb l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) amb un manifest per la fi de les mesures coercitives en la salut mental.
Els objectius d’aquesta nova campanya anomenada ‘0 contenciones’, com van explicar des del Grup Motor de Salut a Gràcia al Banc expropiat durant la presentació, és “visualitzar una pràctica que vulnera Drets Humans sense que existeixi una manera de fiscalitzar-ho ni hi hagi registres d’aquestes”. Denuncien que la contenció a l’estat espanyol se sol practicar de forma opaca i no controlada (no és possible accedir a registres on s’expliqui qui és lligat, per qui, per què, durant quant temps ni com) i queda impune en cas de seqüeles greus o mortals, ja que la persona pot romandre lligada durant hores o fins i tot dies, depenent de la decisió del personal sanitari.
La contenció com a eina de càstig o com a recurs del poc personal sanitari
La definició ens diu que per contenció física i/o mecànica s’entén la utilització d’un dispositiu físic i/o mecànic per restringir els moviments d’una part del cos, o de la seva totalitat, amb la finalitat de prevenir aquelles activitats físiques que poden posar en risc o perill de lesió a la persona malalta o a altres persones del seu entorn.
Davant d’això, diversos col·lectius treballen per mostrar que l’ús de mesures de contenció pot vulnerar algun dels drets fonamentals de la persona, i per això encomanen als professionals sanitaris que reflexionin entorn a aquest problema ètic, i estableixin uns criteris d’actuació respectuosos amb els drets inherents de la persona.
“Sóc una dona de 34 anys amb trastorn bipolar des dels 23. No vull facilitar el meu nom. He estat diverses vegades ingressada en la planta d’aguts d’hospitals. M’han contingut diverses vegades, la majoria per estar “nerviosa” o fins i tot discutir amb el psiquiatre”, relata un dels testimonis que han recollit al web de ‘0 Contenciones’. Segueix explicant que, envoltada metges i vetlladors, en el seu primer ingrés va fer intencions de marxar quan la van envoltar, la van tirar a terra i fins i tot la van estirar de la cua fins que la van lligar.
“Tenia 16 o 17 anys, em van ingressar […] li vaig comentar a l’auxiliar que em sentia ansiosa i em va amenaçar: “si tornes a aixecar-te hauré de lligar-te”. Atemorida vaig donar diverses voltes en el llit i gairebé instintivament em vaig tornar a asseure al llit, l’auxiliar d’infermeria em va dir “et vaig avisar”, en qüestió de segons van entrar diverses persones a la meva habitació i em van lligar per la força, em vaig passar 12 hores. En aquell moment alguna cosa es va trencar en mi per sempre”, explica també a la web A.G.R, una altra testimoni.
A través de vivències personals, la campanya vol visibilitzar les circumstàncies per les quals s’utilitzen les contencions però també volen parlar del patiment que suposa mentre assenyalen llocs on s’ha deixat de contenir per mostrar què hi ha altres projectes i que funcionen. Si la campanya s’ha enfocat doncs primer en les contencions en l’àmbit psiquiàtric és, com van explicar a la presentació, “per no obrir molts melons i anar poc a poc assolint èxits”. Si el primer que han triat en abordar és aquest àmbit és per quatre motius: “per la clara vulneració de Drets Humans, perquè tenim exemples d’experiències d’èxit, perquè és fàcil aconseguir testimonis que ho suportin, ja que, per últim, és una pràctica naturalitzada i molt extensa”.
Aquesta situació és denunciada també per molt del personal sanitari que explica que sovint la contenció és un recurs que no volen tenir en compte però l’agafen com última via davant situacions d’estrès on no poden assumir tota la feina que tenen juntament amb la gestió d’un pic de violència d’un pacient. Durant el debat, una treballadora sanitària va posar el cas d’un home que agredia a tothom estiguessis pendent o no d’ell, cosa que no sempre és possible sense recursos.
Les contencions són tortura segons un Relator Especial de les Nacions Unides
Tal com es va informar en un article publicat en la Revista Trobo nº 2 de 2017, de SALUT MENTAL ESPANYA, el Relator Especial de l’ONU sobre el dret a la salut, Dainius Pures, va emetre un informe sobre el dret de tota persona al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental centrat, bàsicament, en el dret de tota persona a la salut mental. Reconeix que “s’haurien d’ampliar les intervencions psicosocials eficaces en l’àmbit comunitari i abandonar la cultura de la coacció, l’aïllament i la medicalización excessiva” i facilitar així “la transició cap a l’eradicació de tots els tractaments psiquiàtrics forçosos i l’aïllament” que comporti “un canvi de paradigma basat en la recuperació i l’atenció comunitària”.
Per la seva banda, el Relator Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants ja ha denunciat davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, en diverses ocasions, que la pràctica de les immobilitzacions no compta amb justificació terapèutica i pot constituir tortura o maltractaments.
De moment, l’estat espanyol no ha treballat cap adaptació ni ha creat cap llei que prohibeixi les contencions. Davant d’això, per reclamar l’abolició de l’ús d’aquestes tècniques en l’àmbit de la Psiquiatria, el Col·lectiu Locomún posa en marxa la campanya “0 Contencions”. Per a això, l’organització ha desenvolupat la web www.0contenciones.org perquè tothom pugui accedir a informació sobre aquest tema i al vídeo que s’ha elaborat per donar a conèixer aquesta iniciativa.
1 comentari
Zero contencions es possible, però no es probable degut a la quantitat de personal que es precisaria i el seu cost. Les contencions mecaniques no son només un acte de l`ambit de la Psiquiatria també en altres serveis s’utilitza, encara que menys. A la historia del pacient te de constar l’inici de la contenció (si és un ingrés voluntari passa a ser involuntari, amb notificació al jutje), el motiu i el final. Hi un llibre sobre els protocols a seguir en cas de contenció mecànica. Millor pel pacient i augmentariem molt els llocs de treball. Zero ingressos involuntaris: parleu amb les families dels malalts mentals.Sobremedicalitzacio: qui serà l’adjectivador del “sobre”?