Itàlia prohibirà la publicitat de les cases d’apostes. Un decret aprovat aquesta setmana farà que els operadors de joc no puguin, grosso modo, anunciar el seu negoci amb la idea de contenir la ludopatia. A Espanya, només el joc online mou més de 8.000 milions a l’any, segons l’Anuari d’Estadístiques Esportives 2017 del Ministeri d’Educació.
“M’encantaria veure alguna cosa com la d’Itàlia a Espanya”, contesta Victoriano Dolada, president de l’Associació Prevenció i Ajuda al Ludòpata (Apal). Dolada es queixa que “estem molt atabalats per la publicitat. No hi ha respir”. El joc patològic té una prevalença una mica menor a l’1% a Espanya, segons els càlculs dels investigadors, un percentatge que s’estimava major, però que, en tot cas, suposaria “diversos centenars de milers de persones (…) un important número d’afectats, amb els problemes que implica per a ells, les seves famílies i altres persones, així com per al sistema sanitari, especialment per a l’assistència en salut mental”, escrivia l’investigador de la Universitat de Santiago Elisardo Becoña.
“No generem gens de preocupació. Els ludòpates li sortim molt barats a l’Estat en comparació d’altres addiccions”, es queixa Dolada. Segons l’Informe sobre Percepció Social del Joc-2017 de l’Institut de Política i Governança de la Universitat Carlos III, a Espanya el 0,3% de la població està en “alt risc” de caure en la ludopatia “un pas abans” de “la fase clínica”. A Itàlia el percentatge està en el 0,9%. Amb tot, el director tècnic de Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitació (Fejar), Juan Lamas, reitera que és urgent prendre “mesures de limitació de la publicitat”.
Lamas exposa que “només cal observar tots els diners que es gasten en aquesta publicitat per veure el cabal addictiu que tenen aquests missatges”. Les associacions de jugadors en rehabilitació posen molt l’accent en la utilització de figures rellevants com a reclam de les cases de joc. “Els anuncis recorren a personatges o esportistes famosos, la gent pica. I més si ofereixen bons per seguir jugant”, afirma el president de Apal. “Utilitzar la figura de Cristiano Ronaldo o Rafael Nadal fa veure el joc com alguna cosa positiva”, afegeix el tècnic de Fejar.
No només són aquests dos noms, hi ha molts més: Ronaldo, Neymar, Piqué, Capdevila, Navarro, José Coronat, Vicente del Bosque…. la llista de figures que donen imatge al joc és molt llarga. Al cap i a la fi, pràcticament el 50% dels diners que va al joc online es dedica a apostes esportives, uns 4.000 milions d’euros, segons l’Anuari d’Educació. La “Quiniela” supera per poc els 200 milions.
Prevaler la limitació
Lamas analitza que el cas d’Itàlia posa a les autoritats espanyoles enfront del mirall: “Tenen un cabal de joc semblant i també molt joc públic, com a Espanya. Perquè no ha de posar-se el focus només a les cases privades”. El que demanen és una regulació “que prohibeixi o restringeixi, això seria qüestió de debatre-ho”, però que, sobretot,”prevalgui la limitació d’accés i incorpori un missatge de prevenció”.
Una mesura així està donant voltes des de, almenys, 2011 encara que sense arribar a veure la llum. De moment, el sector funciona amb una autorregulació. El Ministeri d’Hisenda, responsable del joc a Espanya, s’ha regit fins al moment amb el lema del “joc responsable“, com resa en la informació de la Direcció General d’Ordenació del Joc.
No obstant això, s’han presentat diversos esborranys de decret que fitaven la publicitat dels operadors de joc sense arribar a bon port encara. L’últim va passar fins i tot el període d’informació pública a principis de 2017. “Sembla que està condemnat perquè ja es va quedar paralitzat quan el Govern va estar en funcions i ara una altra vegada”, explica Juan Lamas. Els agradaria que es materialitzés el reial decret però “fins que no surti no m’ho crec”, remata Dolada.
